28 de febr. 2011

The Wonder Boys


Tradicionalment, el ciclisme de carretera, com a esport de fons que és, acostumava a estar protagonitzat per esportistes de més edat que en altres disciplines, com per exemple el futbol. Els principals favorits a les proves més prestigioses generalment han estat molt més al voltant dels 30 i els 35 anys que no pas dels 20 i els 25. És clar que hi ha excepcions, com la de Vanderaerden comentada la darrera entrada; o el geni tràgic de Frank Vandenbroucke, que amb només 19 anys es va anotar la seva primera victòria al camp professional; i el també tristament desaparegut Laurent Fignon, guanyador Tour de França de 1983 amb 22 anys. Però vaja, per cada exemple d'aquest estil en trobem 100 que diuen el contrari: a l'elit del ciclisme s'hi arriba força més tard.
Doncs bé, tenint en compte aquestes consideracions, la irrupció de Peter Sagan no pot ser qualificada amb un mot que no s'assembli a fulgurant. L'eslovac va guanyar
la temporada passada, amb 20 anys i en el seu debut a professionals, 5 etapes en 3 proves de gran nivell com són París-Niça, Tour de Califòrnia i Tour de Romandia. I el millor de tot, van ser triomfs perpetrats amb una superioretat insultant i davant uns rivals de primera fila. Una de les incògnites d'aquest inici de temporada era veure com li aniria el 2011 a Peter Sagan, de què seria capaç. Doncs bé, en la primera volta que participa, el Giro de Sardenya, s'enduu tres etapes (!) i la classificació general. A banda, convida a una reflexió: no només és un corredor letal en arribades més o menys complicades, en grups mitjanament sel·leccionats, que el perfila com el classicòman del futur immediat, sinó que és capaç de superar amb els millors la mitja muntanya i lluitar per les generals de voltes curtes. De moment, a aquest jove no se li endevina sostre; per ara pretén anar a per totes a la París-Niça que comença diumenge vinent, i ja ha declarat que vol provar sort als grans monuments de l'adoquí: Tour de Flandes i Paris-Roubaix. Per la peculiaritat, longitud i duresa extrema d'aquestes proves, un top10 ja seria tot un èxit per a Sagan, però sembla que a ell això li sabria a poc.
Però, això de Peter Sagan, ¿és un cas aïllat de precocitat o no és sinó fruit dels nous temps del ciclisme? Doncs bé, per ara el més prudent seria afirmar que hi ha una mica de les dues coses, ja que l'eslovac només és la joia de la corona d'una generació, la del 1989-1990, que ja treu el cap pel camp professional amb una desimboltura sorprenent. Anem a esmentar breument altres corredors joveníssims a seguir:

Michael Matthews: del 1990, australià del Rabobank. Sprinter no del tot pur; agraeix una mica de desnivell o l'absència de llargues rectes. Aquest 2011 ja ha guanyat, i ho va fer a casa, al Tour Down Under i per davant de especialistes com André Greipel i Michael Goss. Fa dues setmanes, a l'Algarve no va baixar del TOP5 en les tres arribades massives.
Diego Ulissi: del 1989, la gran esperança del ciclisme italià. L'any passat va debutar a professionals de la mà del Lampre i va deixar pinzellades de gran classe i ja va guanyar una semiclàssica de tardor italiana, el GP de Prato, superant a homes com Scarponi, Visconti, Ventoso o Paolini. Apunta a classicòman i/o escalador.
Taylor Phinney: el nou heroi americà corre amb el BMC. Nascut el 1990, és campió del món sub-23 contrarrellotge. Encara no ha fet res destacable a professionals, però tothom l'assenyala com a futur dominador de les contrarrellotges i les proves d'adoquins. El successor de Cancellara?
I n'hi ha més, aquí una petita llista: John Degenkolb, Davide Apollonio, Fabio Felline, Thibaut Pinot...

(imatge: Miquel Wert)

25 de febr. 2011

Le Grand Départ




El darrer dissabte de febrer sol estar fixat com el de l'inici de l'hora de la veritat. La Het Nieuwsblad, fins el 2008 coneguda com a Het Volk, inaugura la Campanya del Nord, vocable d'aire bèl•lic que evoca la cruesa de les clàssiques que es disputen a Bèlgica, Holanda i nord de França a finals d'hivern i inicis de primavera. La Het Volk -de moment em sento incapaç d'incorporar la nova denominació de la cursa- és, aleshores, la primera de les cites en que ja no valen excuses; des de començaments de gener les diferents proves han estat d'escalfament, de pretemporada -menys pels que han guanyat, és clar-, idònies per a fer de formigueta i anar acumulant forma física de cara als moments decisius.
Doncs bé, aquests moments han arribat, perquè demà a Gent es presenta un grapat de corredors de primera fila amb propòsit assassí, amb l'olfacte esmolat per a cobrar víctimes a la mínima olor de sang. Així són els especialistes de l'adoquí, dels murs flamencs i del temps immisericordiós del nord d'Europa. I això que aquesta vegada sembla que no hi ha risc de neu, incòmoda convidada de no poques edicions de la Het Volk. No, demà a Gent hi haurà pietat i s'esperen uns raonables 7º; això sí, amb elevat risc de pluja i tot el que això comporta en una prova d'adoquins.
Al capdavant dels candidats a donar el primer cop de puny a la taula és de justícia posar el vigent guanyador, el català d'origen argentí Joan Antoni Flecha. Però aspirants no en falten: Boonen, Gilbert, Hushovd, Pozzato, Boasson-Hagen, Devolder, Boom i un llarg etcètera d'outsiders disposats a jugar les seves cartes.

Pel que fa al que hem vist fins ara al que duem de temporada, cal destacar:
a) la irrupció de l'any passat del joveníssim Peter Sagan no sembla flor d'un dia i la seva precocitat només sembla comparable a la d'Eric Vanderaerden; al Giro de Sardenya que acaba demà, ha guanyat tres de les quatre etapes disputades, i de moment encapçala la general. Tot plegat davant de bona part del més granat del ciclisme italià.
b) Robert Gesink dispara bales de veritat: a mitjans de febrer i al desert d'Oman s'enduu la classificació general d'aquesta prova a l'alça i dues etapes; una amb final a un port curt però duríssim, i l'altra en una cronometrada ben poc plana.
c) els que volien enterrar Freire, tornen a equivocar-se. Així ho semblen reivindicar dues victòries consecutives a la Vuelta a Andalucía. Vells roquers...
d) al nou Movistar Team potser li manca un gran líder per a les grans voltes, però té recursos per presentar batalla en molts terrenys. De moment compleix l'expedient amb escreix.