tag:blogger.com,1999:blog-3854534727224735072024-03-12T23:56:26.750+01:00El Diable Als TuronsHistòries de ciclismeBorja Barbesàhttp://www.blogger.com/profile/14597788503159432195noreply@blogger.comBlogger45125tag:blogger.com,1999:blog-385453472722473507.post-91860817246274358432012-09-21T19:15:00.000+02:002012-09-22T12:15:34.478+02:00L'hereu de Camenzind<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwKS8-zlpGzDFnu1Hkgd9C4nPK_bidv9XdGATsKb_pkbQ0Tt-HTMKV2iEti4qtypwi_cBScv0PXplKh1eEb1v83c67LGN9zGx847lX8EJI4kVYSezMh7HjgU_Nwj5CNZX7Z6p2HEXTmBc/s1600/bettiniphoto_0121949_1_full_600.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="275" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwKS8-zlpGzDFnu1Hkgd9C4nPK_bidv9XdGATsKb_pkbQ0Tt-HTMKV2iEti4qtypwi_cBScv0PXplKh1eEb1v83c67LGN9zGx847lX8EJI4kVYSezMh7HjgU_Nwj5CNZX7Z6p2HEXTmBc/s400/bettiniphoto_0121949_1_full_600.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Courier New, Courier, monospace; font-size: x-small;">Boonen i Bettini, ara seleccionador italià, es saluden ahir a Limburg. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Courier New, Courier, monospace;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Courier New, Courier, monospace;">Onze d'octubre de 1998. Valkenburg, Holanda. El suïs Oskar Camenzind es proclama <a href="http://www.youtube.com/watch?v=hY0iWvHM1Xs&feature=BFa&list=PLB5C58318D8914646" target="_blank">nou campió del món</a> després de més de sis hores damunt la bicicleta en una jornada de pluja. Completen el podi dos classicòmans de molts quirats: el belga Peter Van Petegem i l'italià Michele Bartoli. Quart, a més d'un minut, Lance Armstrong. És la seva temporada de retorn després de superar el càncer i l'anterior a anotar-se el seu primer Tour de França. Grans <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/1998_UCI_Road_World_Championships_%E2%80%93_Men%27s_road_race" target="_blank">diferències</a> a meta: a partir del setè classificat -Wauters- més de quatre minuts de pèrdues; a partir del catorzè, pràcticament un quart d'hora.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Courier New, Courier, monospace;">Catorze anys després, diumenge es torna a la regió de Limburg per coronar un nou campió del món. Al voltant de Valkenburg es cobriran les voltes decisives a un <a href="http://limburg2012.nl/images/maps/new/02_wegcircuit_ENG.jpg" target="_blank">circuit</a> pràcticament clavat al de 1998, amb el Bemelerberg i el Cauberg, dues cotes curtes però força dures que encara ho semblen més quan es duen més de 250 km a les cames. És molt difícil que assistim a una cursa amb tant càstig com la que es va endur Camenzind, sobretot perquè la previsió meteorològica, malgrat indicar fresqueta i cel cobert, és més benèvola. Així i tot, tinc força esperances en que serà un mundial mogut ja que moltes seleccions no tenen més remei que jugar les seves cartes de lluny.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Courier New, Courier, monospace;">L'equip més fort, si ens fixem amb els noms, és sens dubte l'espanyol: Valverde, Freire, Purito, Contador, Samu, Dani Moreno, Lastras, Flecha i Castroviejo. És un nou que espanta als rivals... i també als propis seguidors, perquè el risc d'individualisme és força elevat. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Courier New, Courier, monospace;">Valverde és per molts -també per mi- un dels dos o tres principals favorits, i ell ho sap. Quim Rodríguez ve de fer una Vuelta espectacular, duu molts bons resultats en els darrers anys en proves d'aquest perfil i afirma que el recorregut <a href="http://www.rfec.com/vistas/noticias/cronica.aspx?id=13193" target="_blank">li escau perfectament</a>. I Freire... bé, Freire és Freire, ha guanyat tres mundials i és especialista en aparèixer en les grans cites, quan ningú l'espera. A més, el càntabre va debutar en la seva prova fetitxe precisament aquí, el 1998. Freire, no se sap si escombrant cap a casa o llegint la cursa amb sinceritat, augura una resolució dictada per l'agrupament després de la darrera ascensió al Cauberg i on homes com Sagan, Boonen, Boasson-Hagen o ell mateix haurien d'imposar la seva punta de velocitat. Molts altres, però, apostaran per una cursa més dura que elimini a aquest perfil de corredors o almenys els deixi sense <i>punch</i>. Llavors estariem parlant d'un Mundial per a corredors més lleugers com Valverde, Gilbert, Gerrans, Purito, Rui Costa o guerrers nats com Voeckler, Kolobnev, Terpstra, Amador, Albasini...</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Courier New, Courier, monospace;">El que tinc força clar és que, en absència de Cancellara, el que decantarà la cursa cap una banda o l'altra serà Vincenzo Nibali. Itàlia es presenta amb una selecció majoritàriament jove, sense cap carta claríssima, però amb corredors de molt nivell com la irrupció de l'any Moreno Moser, el talentós però encara verd Diego Ulissi i un veterà en forma com Nocentini. Això donarà carta blanca a l'<i>squalo </i>per fer el que sol fer sempre en les proves d'un dia: deixar-se veure de manera generosa i trencar la cursa. Així ho ha fet enguany en la Milan-Sanremo i en la Lieja-Bastogne-Lieja, en les que no va guanyar (va fer 3er i 2on, respectivament) però sens dubte va fer perdre les opcions a molts corredors. Per això, seria de justícia poètica que per un dia el sicilià es sortís amb la seva, s'erigís com l'hereu de Camenzind i l'any que ve el veiéssim vestit amb el maillot <i>arcobaleno</i>.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Courier New, Courier, monospace;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Courier New, Courier, monospace;">Més enllà de les predileccions personals, m'arrisco a fer un rànking de favorits en forma piramidal:</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Courier New, Courier, monospace;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Courier New, Courier, monospace;"> Valverde </span><span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">Gilbert</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Courier New, Courier, monospace;"> Sagan Gerrans Boasson-Hagen</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Courier New, Courier, monospace;"> Purito Boonen RuiCosta Voeckler Nibali </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Courier New, Courier, monospace;"> Degenkolb V.Avermaet Kolobnev Moser Freire Urán </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Courier New, Courier, monospace;"> Betancur </span><span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">Albasini </span><span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">Nordhaug</span> <span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">D.Moreno Gallopin Nocentini</span></div>
Borja Barbesàhttp://www.blogger.com/profile/14597788503159432195noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-385453472722473507.post-419664488825739912012-07-05T21:30:00.000+02:002012-07-06T10:09:46.940+02:00Big George<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrgI0aMNzPcK1IMha0sEtSSUlh4hhOlHfIz1Ad8uoj_mkBuLavkIKzvH0cK26kSBPRjKkQCUTRB9Lb2YuBC1r6EhyNZrRWeNU63X5fh9OsnabXG89KRAFHauGx246S1Nw5e7uVeeIKPCI/s1600/george_hincapie.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrgI0aMNzPcK1IMha0sEtSSUlh4hhOlHfIz1Ad8uoj_mkBuLavkIKzvH0cK26kSBPRjKkQCUTRB9Lb2YuBC1r6EhyNZrRWeNU63X5fh9OsnabXG89KRAFHauGx246S1Nw5e7uVeeIKPCI/s400/george_hincapie.jpeg" width="317" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">Quan Indurain va patir a Les Arcs i es va acabar d'enfonsar camí de Pamplona; </span><span style="background-color: white; font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">l'estiu en que Puff Daddy </span><a href="http://www.youtube.com/watch?v=mM0-ZU8njdo" style="background-color: white; font-family: 'Courier New', Courier, monospace;" target="_blank">plorava</a><span style="background-color: white; font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"> Notorius BIG i arrasava en les llistes de mig món; </span><span style="background-color: white; font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">el juliol en que França va guanyar un mundial de futbol malgrat jugar amb un 'nou' anomenat Guivarc'h; </span><span style="background-color: white; font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">quan </span><a href="http://elpais.com/diario/2005/07/03/deportes/1120341603_850215.html" style="background-color: white; font-family: 'Courier New', Courier, monospace;" target="_blank">Alex Zülle</a><span style="background-color: white; font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"> va perdre les ulleres i el Tour al passage du Gois; </span><span style="background-color: white; font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">l'estiu en que molts vam llegir "High Fidelity" després d'haver vist la </span><a href="http://www.youtube.com/watch?v=cxFFRhNovbo" style="background-color: white; font-family: 'Courier New', Courier, monospace;" target="_blank">pel·lícula</a><span style="background-color: white; font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"> i no a l'inrevés; </span><span style="background-color: white; font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">el dia en que Carlo Giuliani va morir assassinat per la policia a Gènova; </span><span style="background-color: white; font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">quan Espanya seguia les maniobres de l'operació militar Romeo-Sierra per a expulsar mitja dotzena de marroquins de Perejil; </span><span style="background-color: white; font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">l'etapa en que Beloki es va deixar el seu futur com a ciclista en l'asfalt del </span><a href="http://video.google.es/videoplay?docid=-4677442709011061071" style="background-color: white; font-family: 'Courier New', Courier, monospace;" target="_blank">descens de La Rochette</a><span style="background-color: white; font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">; </span><span style="background-color: white; font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">el mes en que The Fiery Furnaces van editar el deliciosament esquizofrènic </span><a href="http://www.youtube.com/watch?v=_9RpCoaEnzQ" style="background-color: white; font-family: 'Courier New', Courier, monospace;" target="_blank">'Blueberry Boat'</a><span style="background-color: white; font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">; </span><span style="background-color: white; font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">quan vaig anar a veure una etapa del Tour en directe per primera vegada, el 16 de juliol de 2005 al Port de Pailheres (tinc foto); </span><span style="background-color: white; font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">el dia que Syd Barrett va deixar aquest món en el sentit físic de l'expressió; </span><span style="background-color: white; font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">l'estiu en que </span><a href="http://www.chicagotribune.com/media/photo/2011-08/356950200-02053410.jpg" style="background-color: white; font-family: 'Courier New', Courier, monospace;" target="_blank">'Superbad'</a><span style="background-color: white; font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"> va ser la prova definitiva de que tornava a ser possible una teen comedy de qualitat; </span><span style="background-color: white; font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">el juliol en que </span><a href="http://elpais.com/diario/2008/07/18/deportes/1216332001_850215.html" style="background-color: white; font-family: 'Courier New', Courier, monospace;" target="_blank">Ricardo Riccò</a><span style="background-color: white; font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"> va passar de ser el nou Pantani circa 1998 a ser un trist candidat a Pantani circa 2003-04; </span><span style="background-color: white; font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">el dia en que l'organisme de </span><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgn8KXabQNGXFvPAgQHmJh3MXucc6XLCggL81LRxcDvWyvcs5HzKyM068qxK2Hx6YY4Yrz9zoBDpjSxtk-YdNSBP0j3jzGHd1bpCJ9f_64H3jmzB-8dZ96qI1_NBDeNIYwVnLIfgyveDSm7/s1600/dash-snow-muse-1.jpg" style="background-color: white; font-family: 'Courier New', Courier, monospace;" target="_blank">Dash Snow</a><span style="background-color: white; font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"> va dir prou després d'una (curtíssima) vida d'excessos i creativitat; </span><span style="background-color: white; font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">quan en l'ascensió al Port de Balès, el guanyador a la fi del Tour es beneficià d'un problema en la cadena del seu gran rival (espera, però al final el va guanyar o no?); </span><span style="background-color: white; font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">el dia en que la flama de la Winehouse es va apagar per sempre més.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">En tots i cada un d'aquests moments George Hincapie, el ciclista que va aprendre a estimar aquest esport al Central Park, estava disputant el Tour de França. Cada juliol, durant 17 anys sense interrupció, des de 1996 fins aquest mateix moment en que descansa i es prepara per l'etapa de demà en un hotel de la Xampanya. Salut.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>Borja Barbesàhttp://www.blogger.com/profile/14597788503159432195noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-385453472722473507.post-36497954272573522722012-07-02T16:36:00.002+02:002012-07-02T16:41:49.311+02:00Cadells<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace; font-size: x-small;"><br /></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBblAmMCZPD5HSum61VKb1_cvn388a4So_C-gDCLACkOyXJCmqZ3WUyTQjZb5nBbrkkJAv54vYBuORZgtXt_BtSsX2wlZk4OXv2RDNy8a3xyt2ZLTHTEowV6Fr4dIwvFvq4AXZan86oHg/s1600/thibaut-pinot-a-l-entrainement.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="290" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBblAmMCZPD5HSum61VKb1_cvn388a4So_C-gDCLACkOyXJCmqZ3WUyTQjZb5nBbrkkJAv54vYBuORZgtXt_BtSsX2wlZk4OXv2RDNy8a3xyt2ZLTHTEowV6Fr4dIwvFvq4AXZan86oHg/s400/thibaut-pinot-a-l-entrainement.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="background-color: white; font-family: 'Courier New', Courier, monospace; font-size: x-small;"><br /></span><br />
<span style="background-color: white; font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">Ara fa exactament un any, abans de l'inici del Tour 2011, vaig escriure un post amb corredors joves a seguir. Aleshores tots ells tenien un catxet mediàtic més aviat discret. De fet vaig obviar-ne alguns de tan o més joves però que ja havien assolit certa rellevància: Boasson-Hagen, Taaramae, Van Garderen, Goss... </span><br />
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">Resulta curiós veure com alguns dels inclosos han evolucionat en dotze mesos. Coppel ha demostrat ser un home </span><span style="background-color: white; font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">força sòlid en les generals; Rui Costa no només va fer bons els pronòstics a la darrera Grand Boucle guanyant una magnífica </span><a href="http://www.rtve.es/alacarta/videos/tour-de-francia/rui-costa-se-hace-octava-del-tour/1149664/" style="background-color: white; font-family: 'Courier New', Courier, monospace;" target="_blank">etapa</a><span style="background-color: white; font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"> de mitja muntanya, sinó que fa quinze dies ha guanyat tot una Volta a Suïssa; de De Gendt poca cosa cal dir, simplement una paraula, </span><a href="http://www.deia.com/2012/05/27/deportes/ciclismo/de-gendt-se-exhibe-en-el-stelvio" style="background-color: white; font-family: 'Courier New', Courier, monospace;" target="_blank">Stelvio</a><span style="background-color: white; font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">; Mollema i Poels a poc a poc van confirmant que d'aquí ben pocs anys figuraran entre els favorits a lluitar per les voltes de tres setmanes.</span><br />
<span style="background-color: white; font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">Així, enguany també proposaré una petita llista d'aspirants a figura que en aquest Tour poden començar a deixar pinzellades del seu talent. Una curiositat a tenir en compte, la meitat són francesos:</span><br />
<span style="background-color: white; font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><br /></span><br />
<span style="background-color: white; font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">Tony GALLOPIN: 24 anys. Una de les irrupcions més agradables de la temporada. El salt de Cofidis a RadioShack li ha sentat de meravella a un corredor que fa gairebé de tot i bé: és ràpid, passa prou bé la mitja muntanya i ja s'ha mostrat com un solvent comodí en clàssiques de tot tipus. En fi, sembla tan complert que encara no sabem ben bé de quin tipus de ciclista es tracta. Pronòstic: estarà en fugues de cert nivell en etapes ondulades o de mitja muntanya i en serà un dels components a vigilar.</span><br />
<span style="background-color: white; font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><br /></span><br />
<span style="background-color: white; font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">Marcel KITTEL: 24 anys. Probablement el més conegut dels sis que presento. Sprinter pur, potentíssim. L'any passat va fer una irrupció sonada, aconseguint un bon grapat de victòries. Moltes es van produïr en escenaris de segona i tercera fila, però també va ser capaç d'apuntar-se un <a href="http://www.cqranking.com/men/asp/gen/race.asp?raceid=21290" target="_blank">triomf</a> a la Vuelta. Enguany debuta al Tour. Pronòstic: la competència és tremenda als sprints de La Grande Boucle, però si suporta la tensió entrarà al top5 en la majoria d'ells.</span><br />
<span style="background-color: white; font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><br /></span><br />
<span style="background-color: white; font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">Steven KRUIJSWIJK: 25 anys. Després de fer l'any passat, uns brillants Giro i Volta a Suïssa, aquest holandès s'estrena al Tour amb ganes de confirmar les seves credencials a l'alta muntanya. Enguany ha fet una aproximació sòlida i ascendent, que va concloure amb un meritori 8è lloc a la general de Suïssa. Pronòstic: el seu rol dependrà, en principi, del paper que facin els seus companys Gesink i Mollema, però pot ser un segona espasa perillosíssim en el joc tàctic. També podria aspirar al maillot blanc. </span><br />
<span style="background-color: white; font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><br /></span><br />
<span style="background-color: white; font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">Thibaut PINOT: 22 anys. Aquest joveníssim corredor (foto superior) és, probablement, la gran esperança gal·la per a les classificacions generals, amb tota la pressió que això comporta. Havia d'estrenar-se en una gran ronda en la Vuelta, però a darrera hora i vistes les seves bones prestacions a Suïssa, FDJ ha decidit fer-lo debutar ja al Tour. Pronòstic: és molt d'hora per a demanar-li res massa seriós, però té a les cames alguna etapa de muntanya relativament brillant, potser als Alps, ja que els Pirineus se li poden acabar fent llargs.</span><br />
<span style="background-color: white; font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><br /></span><br />
<span style="background-color: white; font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">Rafael VALLS: 25 anys. L'alacantí ja va córrer el Tour de 2010 amb el Footon i va donar molt bona impressió a la mitja muntanya. L'any passat, però les coses no li van sortir gens bé. A final de temporada i motivat per la desparició del GEOX de Matxín, va aconseguir un contracte amb Vacansoleil. L'aguerrit conjunt holandès sembla confiar en ell, bona prova d'això és la seva inclusió al 9 del Tour. Pronòstic: per poc que les forces l'acopanyin es deixarà veure en fugues en etapes de mitja i alta muntanya. A veure si té sort.</span><br />
<span style="background-color: white; font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><br /></span><br />
<span style="background-color: white; font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">Arthur VICHOT: 23 anys. Un altre corredor del FDJ, que també compta, fora de l'equip del Tour, amb joves promeses com Demare, Bouhanni o Elissonde. Vichot és el típic corredor francès tot terreny, dur a la mitja muntanya, rapidet en grups reduïts i en finals que piquen cap amunt. En el passat Dauphiné va resoldre brillantment <a href="http://www.cqranking.com/men/asp/gen/race.asp?raceid=22298" target="_blank">al seu favor</a> una fuga de vuit integrants. Un dels cridats a succeïr els Chavanel, Voeckler, Casar i companyia, amb visos de millorar a la muntanya. Pronòstic: en els finals complicats farà bones classificacions i serà un rival perillós en les etapes en les que arriba l'escapada. </span><br />
<span style="background-color: white; font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><br /></span><br />
<br /></div>Borja Barbesàhttp://www.blogger.com/profile/14597788503159432195noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-385453472722473507.post-7799876806633331462012-06-13T20:41:00.002+02:002012-06-13T20:42:12.176+02:00Bradley espanta<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://static.guim.co.uk/sys-images/Sport/Pix/pictures/2010/11/29/1291043757874/Bradley-Wiggins-007.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="http://static.guim.co.uk/sys-images/Sport/Pix/pictures/2010/11/29/1291043757874/Bradley-Wiggins-007.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace; font-size: x-small;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">Dauphiné sempre ha servit per treure
conclusions de cara al Tour. Encertades o no; raonades o
apassionades. Enguany, la victòria amb aparent suficiència de
Bradley Wiggins -que cal afegir a les de París-Niça i Romandia- ha
fet que tothom s'animi a ficar-hi cullerada. En el discurs de
corredors, equips, premsa i aficionats es percep sobretot una
sensació: cagal·lera. I és que les dues línies de pensament de
més consens són en aparença oposades però segurament motivades
per la mateixa pulsió.
</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">Per una banda, hi ha qui sosté que si
no hi ha cap desgràcia o ens visiti la verge encarnada en un escalador dinamitador gairebé messiànic, ja tenim guanyador de
La Grande Boucle. Els avaladors d'aquesta predicció sostenen que els
<a href="http://www.letour.fr/2012/TDF/COURSE/fr/le_parcours.html" target="_blank">101.4 km de contrarrellotge</a> que presenta el Tour ocasionaran una
renda que el britànic administrarà sense massa problemes a la
muntanya, ajudat per un equip també aparentment perfecte com és
aquest Sky de Porte, Rogers, Froome, Boasson-Hagen i companyia.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">D'altra banda, hi ha qui que jutja que l'aproximació de Wiggins a la ronda gal·la és massa
exhibicionista, que s'ha mostrat massa en forma a tres setmanes vista del
pròleg de Lieja. En definitiva, s'apel·la a la predicció, tot i
que gairebé es confon amb desig, de que a la segona meitat de Tour
l'organisme de Wiggo dirà prou. Aquest és l'argument del veterà
Jens Voigt, que va expressar en el seu compte de <a href="https://twitter.com/thejensie/status/210773554290114561" target="_blank">twitter</a> que, almenys
en els darrers deu anys, no es podia assolir un pic de forma a
Dauphiné sense pagar-ho al Tour. El més relliscós de tot plegat és
que ningú pot assegurar que el rendiment de Wiggins d'aquesta
darrera setmana sigui el màxim que pot assolir. Potser l'estat de
forma del ciclista mod, malgrat ser molt bo, encara té marge de
millora. De fet, la solidesa exhibida ha estat rotunda, però allò
que se'n diu forçar sembla que només ho ha hagut de fer en la
<a href="http://www.cqranking.com/men/asp/gen/race.asp?raceid=22297" target="_blank">contrarrellotge</a> que va guanyar brillantment. Les etapes de muntanya
no van presentar prou dificultat, ja fora pel recorregut o per la
disposició dels adversaris, com per a que Wiggins hagués de
respondre en primera persona a atacs comprometedors. Les dues
arrencades que va perpetrar les titllo més aviat de demostracions
d'autoritat de cara a la galeria que no pas de maniobres
necessàries provocades per la situació de cursa. De fet, és potser
aquest aspecte en el que el britànic va mostrar, paradoxalment, més
feblesa: l'ofensiva de Nibali i Evans en el descens de Le Grand
Colombier i el posterior salt de Wiggins per connectar ho jutjo més
com una manca de sang freda que com una mostra de fortalesa.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">Pero bé, sigui quin sigui el
percentatge d'optimització que ja ha assolit la maquinària del
líder del Sky, una cosa em sembla clamorosa: de cara al Tour, a
Dauphiné millor estar bé que no pas estar malament. Potser és cert
que una hipotètica exhibició s'acaba pagant, però no ho és menys
que si no rondes les primeres posicions, malament rai. I aquí és on
cal treure les dades: Cadel Evans, el guanyador del Tour de l'any
passat, venia de fer segon a Dauphiné. El 2010, Contador va guanyar
la ronda gal·la a la carretera i també venia de quedar segon al 'petit Tour'. I l'anterior, igualment amb victòria a París per part del
de Pinto, aquí va fer tercer.
</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">Si bé és cert que el doblet és una
tasca difícil, per la qual cal remuntar-se a Lance Armstrong i a la
temporada 2003, més complicat sembla guanyar el Tour de França
sense haver fet un paper notable el mes de juny. Darrerament això ni
tan sols ha succeït amb guanyadors de Tours tan atípics com Carlos
Sastre (<a href="http://www.cqranking.com/men/asp/gen/race.asp?raceid=7772" target="_blank">20è</a> al Dauphiné previ) o Óscar Pereiro (<a href="http://www.cqranking.com/men/asp/gen/race.asp?raceid=3919" target="_blank">14è</a>). </span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">Tornant a Wiggins, el meu parer és que
si no acaba guanyant el proper Tour serà perquè hi ha algú més
fort que ell, més fiable, amb més motor, amb millor lectura tàctica, però no perquè s'hagi
excedit en els seus esforços previs. La setmana vinent, un cop hagi
finalitzat el Tour de Suïssa, l'altre prova de tradicional afinació
de cara al juliol francès, es podran extreure noves lectures.</span> </div>Borja Barbesàhttp://www.blogger.com/profile/14597788503159432195noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-385453472722473507.post-15246512361122005422012-05-18T20:08:00.001+02:002012-05-18T20:09:09.114+02:00Second Life<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMxMa8i8ehA33MP0GKzg7Xb9QzhgJtyD2xBMGjRcxd-yxmDdRHHWD3ZcUfbly-AQA-2SwyasrzcrR6caeo41_dpaftsE1Ziuv6FP2r_zeiWfCP7csXztxzlK9Qx7lhToFlrMhmvYI51ek/s1600/diavolo+isola+dei+famosi.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMxMa8i8ehA33MP0GKzg7Xb9QzhgJtyD2xBMGjRcxd-yxmDdRHHWD3ZcUfbly-AQA-2SwyasrzcrR6caeo41_dpaftsE1Ziuv6FP2r_zeiWfCP7csXztxzlK9Qx7lhToFlrMhmvYI51ek/s320/diavolo+isola+dei+famosi.JPG" width="212" /></a></div>
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace; font-size: x-small;"><br /></span><br />
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">Mentre resto pendent d'un Giro que va pujant d'intensitat i ja ni em sorprenc que Sagan hagi guanyat les quatre primeres etapes</span><span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"> </span><span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">a Califòrnia, avui em ve de gust una entrada una mica frívola.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">L'altre dia em vaig assabentar que el pilot de l'helicòpter de les retransmissions televisives del Giro és... Gianni Bugno! Resulta que el que va ser un dels corredors més elegants de les darreres dècades va bolcar-se en el pilotatge un cop retirat. Des de fa un temps compagina aquesta ocupació amb la de president de l'Associació Internacional de Ciclistes, una mena de sindicat que vetlla pels interessos dels corredors. El cas de Bugno em va fer pensar a què dediquen els dies alguns dels corredors dels noranta, els ciclistes culpables d'enganxar-me a aquest esport.</span><br />
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">Així, mentre Bugno veu la cursa des de les altures, alguns la veuen des de la moto, com és el cas de Laurent Jalabert que ha comentat el Tour de França anant de paquet. Tanmateix, la passió actual de Jaja per l'esport segueix prenent cos de forma activa, doncs en els darrers anys ha corregut diverses maratons i triatlons. </span><br />
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">Company seu a la ONCE de Manolo Saiz, Alex Zülle treballa per una multinacional d'assessoria esportiva i, de tant en tant, organitza viatges per a cicloturistes. El seu compatriota Tony Rominger també ha estat involucrat en la gestió, en la representació de ciclistes. Entre altres, ha gaudit dels seus serveis el cantamanyanes d'Andreas Klöden. </span><br />
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">I és que la vinculació més o menys estreta amb el món de la bicicleta és l'habitual i no costa d'entendre: el sacrifici que suposa ser corredor professional exigeix que es tingui un apreci especial, a prova d'anys, per aquest esport. I tampoc cal enganyar-nos, qui ha dedicat els seus anys de joventut al ciclisme és difícil que tingui contactes en un altre àmbit on redireccionar la seva vida un cop acabada l'etapa esportiva professional. </span><br />
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">Per això tampoc estranya el cas de Piotr Ugrumov, que es va quedar a Itàlia després de penjar la bicicleta en comptes de tornar a la seva Letònia natal. Dirigeix un equip ciclista modest a Rímini amb la seva dona i viuen, casualitats macabres, just davant de l'Hotel Le Rose, en una habitació del qual Marco Pantani es va apagar per sempre.</span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">Però ja que som a Itàlia, aprofitem per a tornar al to distès i fixem-nos amb Claudio Chiappucci, 'Il Diavolo'. De la seva trajectòria després del professionalisme ens quedem, sens dubte, amb la participació a l'edició VIP de "Beato tra le donne", un xou televisiu cent per cent italià, i a una temporada, la de 2006, de "L'isola dei famosi" que és exactament el que esteu pensant i al que remet la imatge que encapçala aquesta entrada. El cas és que al bo del Claudio no li va anar malament del tot pel Carib: va quedar segon, superant a rivals com l'icona de l'italo-disco <a href="http://www.youtube.com/watch?v=Z0hfQZKOnuE&feature=related">Den Harrow</a>, i l'atractiva ex-estrella del voleibol, Maurizia Cacciatori. Per a que després diguin que no hi ha res més dur que el Mortirolo.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">Sense marxar del país transalpí, farem una visita a l'sputnik de 1994, Yevgeni Berzin, que a jutjar per <a href="http://estaticos01.marca.com/imagenes/2011/06/30/ciclismo/1309448989_extras_noticia_foton_7_0.jpg">fotos recents</a> sembla haver perdut una mica la forma. I és que el talentós rus actualment regenta un concessionari d'automòbils en un petit poble no massa lluny de Milà i sembla no estar massa al corrent de l'actualitat ciclista.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">Creuant l'Atlàntic, tenim moltes notícies de Greg LeMond: creador d'una firma de bicicletes, inversions inmobiliàries en un club de golf d'alt standing, fundacions benèfiques,... Tanmateix, el més interessant és que va muntar un restaurant temàtic anomenat Tour de France a Edina, Minnesota. Per saber si paga la pena acostar-s'hi, pot ser una bona opció demanar-ne l'opinió a Paul Westerberg, l'ex-líder dels Replacements, ja que és a Edina on precisament resideix l'autor de <a href="http://www.youtube.com/watch?v=MvggqOHKPco">"Bastards of Young"</a>. Un punt i final com un altre per a aquesta història de segones vides.</span></div>
</div>Borja Barbesàhttp://www.blogger.com/profile/14597788503159432195noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-385453472722473507.post-2701331893654691202012-05-04T20:47:00.000+02:002012-05-04T20:47:28.765+02:00Dizionario (seconda parte)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6mWcBMBUeUifzKcKea__BWDeEcY3trlw6YLUrwRrBoxloBk3eDxMtQ0jm1Djdz0E3CHt7N7g2NNDvwNDGZO_houly_qB6QLMne-uxuxHcfsRTnCP45EZqTFD2vBmrvBPRSycILbji67o/s1600/tumblr_m3d11sdExM1qacyk6o1_500.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="252" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6mWcBMBUeUifzKcKea__BWDeEcY3trlw6YLUrwRrBoxloBk3eDxMtQ0jm1Djdz0E3CHt7N7g2NNDvwNDGZO_houly_qB6QLMne-uxuxHcfsRTnCP45EZqTFD2vBmrvBPRSycILbji67o/s400/tumblr_m3d11sdExM1qacyk6o1_500.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">Seguim amb el que vam engegar ahir.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace; font-size: large;"><b>M</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><b>Mortirolo:</b> usat per primera vegada en cursa el 1990, és un dels ports més trencadors d'Europa. A més, és el que va descobrir el veritable potencial de Marco Pantani durant el Giro del 94, davant Indurain, Berzin, Chiapucci i companyia. Enguany s'estrena un vessant nou, un pèl més dur i un pèl més curt, abans d'acometre l'ascensió a l'Stelvio, la Cima Coppi d'aquesta edició.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace; font-size: large;"><b>N</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><b>NetApp</b>: el dilema de les invitacions a combinats fora del ProTour s'ha resolt, no se sap ben bé perquè, a favor dels alemanys. El seu planter no és res de l'altre món, destaquen mínimament Jan Barta, Bartosz Huzarski i el jove Matthias Brandle, però resta per veure si aonsegueixen que no enyorem l'Acqua&Sapone de Garzelli, Di Luca i Betancur.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace; font-size: large;"><b>O</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><b>OmegaPharma - Quick Step</b>: el vigent líder del rànquing per equips de la UCI aterra a Dinamarca amb un nou força fluix dins les seves possibilitats. Cataldo lluitarà per entrar al top10 de la general i Chicchi per a sorprendre en un sprint. Més enllà, els joveníssims Kwiatkowski i Vermoten aspiren a fer un bon pròleg, mentre que Golas segurament farà gala de la seva combativitat filtrant-se en escapades.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace; font-size: large;"><b>P</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><b>Pampeago, Alpe di</b>: la <a href="http://images2.gazzettaobjects.it/static_images/ciclismo/giroditalia/2012/tappa_dettagli_tecnici_altimetria_19.jpg?v=%3C!--%20[an%20error%20occurred%20while%20processing%20this%20directive]%20%20--%3E">terrible 19ena etapa</a> finalitzarà a les seves duríssimes <a href="http://images2.gazzettaobjects.it/static_images/ciclismo/giroditalia/2012/tappa_19_S07.jpg?v=20120420134159">rampes</a>. Abans, els corredors hauran d'enfrontar-se al colós Passo Manghen, a un primer pas per Pampeago i pel Passo Lavazè. Els darrers 100 km del dia acumulen un desnivell poques vegades vist al ciclisme modern; si hi ha ganes de gresca, les diferències poden ser escandaloses.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace; font-size: large;"><b>Q</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><b>Quim Rodriguez</b>: el Purito està davant d'una de les ocasions de la seva vida per fer quelcom gran de debò en una gran volta. La pressumpta absència d'un dominador absolut, els pocs quilòmetres contra el crono que figuren al programa i un equip de garanties el fan aspirar a tot. Només un dubte: ¿Arribarà fresc a la darrera setmana després d'un abril molt exitós i exigent?</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace; font-size: large;"><b>R</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><b>Riviera Italiana</b>: la costa nordoccidental, escenari històric de grans exhibicions de glamur i turisme refinat, serà l'escenari d'una magnífica etapa de mitja muntanya. Creuant el Cinque Terre d'est a oest i amb final a Sestri Levante s'encadenen cinc ports de mitjana dificultat sense respir. Potser la clau, tanmateix, serà en els descensos revirats per carreteres d'anunci de Martini.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace; font-size: large;"><b>S</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><b>Sterrato</b>: la presència de les carreteres sense asfaltar (strade bianche) és gairebé testimonial enguany, apenes 3km, però amb una pendent mitja del 8,7km. L'<a href="http://images2.gazzettaobjects.it/static_images/ciclismo/giroditalia/2012/tappa_dettagli_tecnici_altimetria_06.jpg?v=%3C!--%20[an%20error%20occurred%20while%20processing%20this%20directive]%20%20--%3E">etapa</a> en la que està emmarcat aquest tram, a més, presenta uns darrers 60km esquitxats de pujades curtes però dures, entre les que destaquen el 1,2km al 13,8% de Montegranaro.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace; font-size: large;"><b>T</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><b>Trentino, Giro del</b>: el banc de proves per als escaladors que concorren el Giro, disputat fa dues setmanes, va coronar el menut Domenico Pozzovivo del Colnago. És probable que la irregularitat l'impedeixi aspirar a podi, però de ben segur que, excepte lesió o manca de salut, en l'altíssima muntanya donarà més d'un recital.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace; font-size: large;"><b>U</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><b>Unzué</b>: el patró del Movistar (el Reynolds de tota la vida) ha reclutat un nou que, menys a la victòria a la general, pot aspirar a tot: caçaetapes d'alçada (Visconti, Lastras), escaladors (Intxausti, Pardilla, Herrada), un home ràpid (Ventoso)... A més tenen un propòsit noble: brindar els èxits al record de Xavi Tondo, desparegut arà farà un any.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace; font-size: large;"><b>V</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><b>Verona</b>: la ciutat dels Montesco i els Capuleto acollirà, al quart dia, una contrarrellotge per equips que pot obrir diferències importants. Sky, GreenEdge, Garmin i BMC semblen els combinats més forts, així que outsiders com Urán o Hesjedal en podrien sortir reforçats respecte als principals favorits a la general final.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace; font-size: large;"><b>W</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><b>Wouter Weylandt</b>: el proper dia 9 farà un any del tràgic accident del corredor belga al descens del Passo del Bocco. No volem rebre mai més notícies com aquestes, malgrat el risc és indissociable de la naturalesa d'aquest esport. De ben segur que el record de Weylandt serà present i esperonarà el seu amic Tyler Farrar a dedicar-li una victòria.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">X / </span><span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">Y</span></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">Les dues grafies que en llenguatge matemàtic s'associen a les incògnites serveixen aquí pel mateix: tota cursa d'aquest nivell té incerteses i malgrat esmenti en aquest diccionari desenes de corredors, és probable que algun dels ignorats sigui un dels protagonistes estelars del Giro. Així doncs, X i Y busquen noms propis (i cames) que les identifiquin.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><b><span style="font-size: large;">Z</span></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><b>Zomegnan, Angelo</b>: </span><span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">malgrat el recorregut encara conté traces reconeixibles de la seva feina, </span><span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">aquesta corsa rosa serà la primera de l'era post-Zome. En substitució, el màxim responsable del Giro ara és el tecnòcrata Michele Acquarone, provinent del màrqueting i que no té reserves en proclamar que ell no en sap de recorreguts i que la seva tasca està en la gestió. A tots ens sona aquesta cantarella neoliberal, oi? </span></div>
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><br /></span><br />
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><b>Viva il Giro!</b> </span><br />
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><br /></span><br />
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><br /></span>Borja Barbesàhttp://www.blogger.com/profile/14597788503159432195noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-385453472722473507.post-61985183059081260362012-05-03T19:57:00.001+02:002012-05-03T20:01:13.621+02:00Dizionario (prima parte)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirA4GHkL8GoPPatTZHrJ2zfHOnwghnMC2GKCPwIx2w5HoGFJf6sWOsXdOJ_r1cNNIgogxThB-P-NUHia_eMvgqI9RcSn7TdbWCp6SHLRprZmoLtRslqqG2bu8fFioSfh9Yf4hPjc1yz-0/s1600/giro+2012+Vincent+Vermeij.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirA4GHkL8GoPPatTZHrJ2zfHOnwghnMC2GKCPwIx2w5HoGFJf6sWOsXdOJ_r1cNNIgogxThB-P-NUHia_eMvgqI9RcSn7TdbWCp6SHLRprZmoLtRslqqG2bu8fFioSfh9Yf4hPjc1yz-0/s400/giro+2012+Vincent+Vermeij.jpg" width="282" /></a></div>
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace; font-size: x-small;"><br /></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">A mode de prèvia de l'imminent Giro d'Italia 2012, declamarem un diccionari al respecte:</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace; font-size: large;">A</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><b>Androni-Giocattoli</b>: l'esquadra de Gianni Savio és una de les grans esperances per a posar picant a aquesta Corsa Rosa. Rujano, probablement l'escalador més pur del pilot internacional, sol ser sinònim d'atacs gens contemporitzadors, tot i que per aspirar a una bona general caldrà veure on el deixen les dues primeres setmanes. Estarà secundat per un grapat de guerrillers com Sella, Serpa, Ochoa... </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace; font-size: large;">B</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><b>Bonificacions</b>: amb tanta muntanya com hi ha al menú, seria d'estranyar que acabessin jugant un paper rellevant, però durant la primera setmana seran la clau per a propiciar alternances en el liderat. Es reparteixen 20, 12 i 8 segons per als tres primers a la meta i 6, 4 i 2 al traguardo volante de cada etapa en línia.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace; font-size: large;">C</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><b>Cavendish</b>: d'entre la plèiade d'homes ràpids que es congreguen per a aprofitar les etapes planes, destaca el campió del món. Acut amb tres homes de confiança per al seu treno, però malgrat la seva pressumpta superioritat farà bé en no refiar-se d'una llarga llista d'homes bala: Goss, Farrar, Guardini, Demare, Feillu, Bos, Renshaw, Modolo, Bennati, Chicchi, Kristoff, Haedo, Ventoso...</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace; font-size: large;">D</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><b>Dinamarca</b>: del bell mig de Jutlàndia parteix la present edició del Giro, i ho fa amb un pròleg urbà llarguet: 8,7 km. Després, dues etapes ben planes però nerviosíssimes per l'alta possibilitat de vent, el risc a caigudes i l'apretat d'una classificació general amb desenes de corredors volent tastar, ni que sigui per una jornada, el rosa a les pròpies espatlles.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace; font-size: large;">E</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><b>Euskaltel</b>: l'equip vasc presenta una alineació modesta on sobresurt clarament el nom de Mikel Nieve. Guanyador de la meravellosa etapa reina de l'any passat i 11è a la general final, l'objectiu és igualar les prestacions i, si pot ser, millorar la general. Al seu costat, entre d'altres, el pertinaç Txurruka i el prometedor Ion Izagirre.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace; font-size: large;">F</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><b>Frank Schleck</b>: Fuglsang havia de ser el líder del Radioshack però una inoportuna lesió l'ha apartat d'Itàlia. En substitució, Bruyneel ha convocat el gran dels Schleck, a qui estem molt contents de veure'l còrrer lluny de l'influència del seu germà. És incerta l'implicació que mostrarà, però si mentalment ve amb ganes, és un candidat clar al podi. El recorregut li escau molt més que el del Tour.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace; font-size: large;">G</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><b>Giau, Passo</b>: pel vessant que s'encararà en la 17ena etapa (a l'inrevés que l'any passat, on anticipava el Passo Fedaia), és un port que s'ajusta al meu ideal de duresa: uns deu quilòmetres al <a href="http://images2.gazzettaobjects.it/static_images/ciclismo/giroditalia/2012/tappa_17_S06.jpg?v=20120420133749">9,3% de mitja</a>. Del seu cim a meta restaran 18 km de baixada i ve precedit d'un encadenat perfecte amb el Passo Duran i la Forcella Staulanza, conformant un <a href="http://images2.gazzettaobjects.it/static_images/ciclismo/giroditalia/2012/tappa_dettagli_tecnici_altimetria_17.jpg?v=%3C!--%20[an%20error%20occurred%20while%20processing%20this%20directive]%20%20--%3E">tappone</a> que afavoreix els atacs llunyans.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace; font-size: large;">H</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><b>Henao</b>: abans d'una gran volta sempre m'agrada apostar per corredors joves com a possibles revelacions i un dels candidats per aquest Giro és el colombià. A priori ha de ser la mà dreta del seu compatriota Urán en les files de l'Sky, però de ben segur també trobarà moments per al lluïment personal. Altres jovenets a seguir són Slagter, Zeits, Brambilla o Stetina.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace; font-size: large;">I</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><b>Ivan Basso</b>: la confiança que transmet no és unànime, però el seu sòlid Giro del 2010 obliguen a tenir-lo en compte com un dels dos o tres favorits principals. Duu un inici de temporada discret, però si no té imprevistos, a la duríssima tercera setmana el seu gran fons es pot imposar. Al seu costat, Szmyd, Capecchi, Agnoli i companyia conformen una guàrdia pretoriana ben fiable.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace; font-size: large;">J</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><b>Joux, Col de</b>: tothom parla dels tres tapponi dels darrers cinc dies però la 14ena etapa, la de l'encadenat final amb el Joux i Cervinia segur que es cobra alguna víctima ilustre. Es tracta de dos ports de rampes modestes, irregulars, però llarguíssims, de més de 20 km cadascun que poden acabar amb algun corredor de caire més explosiu que no s'adapti bé a pujades que ronden l'hora d'esforç continuat.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace; font-size: large;">K</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><b>Kreuziger</b>: d'acord que les seves prestacions espectaculars de 2008, en que va guanyar la Volta a Suïssa i va ser 13è al Tour amb 22 anys, auguraven un dominador absolut i això no s'ha complert. Però amb 25 anys Kreuziger duu dos top10 al Tour i un al Giro, registre a l'abast de molt pocs. ¿Serà aquest Giro el del definitiu pas endavant? Equip no li'n faltarà amb Tiralongo, Gasparotto, Dyachenko, Seeldraeyers, Zeits...</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace; font-size: large;">L</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><b>Lampre</b>: amb la desqualificació de Contador, Scarponi és el guanyador del Giro 2011. A priori, no és l'únic home a batre, doncs la figura de Basso també imposa, però sí un dels principals favorits i Lampre un dels equips referència de la cursa. Motius no en falten: Cunego serà la segona aposta, amb total llibertat; Ulissi, la jove perla, també tindrà moments per a lluïr; i el polonès Niemec dista poc de ser el gregari ideal a la muntanya.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">(continuarà)</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace; font-size: x-small;"><br /></span></div>Borja Barbesàhttp://www.blogger.com/profile/14597788503159432195noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-385453472722473507.post-72173366820063662502012-04-13T11:52:00.005+02:002012-04-13T13:14:59.553+02:00La clàssica de la cervesa<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFw2Lptfqoqa84Qm8z75yrXxcsB33zhcXh57Q-aNe2rom8scFnEAeJvafswIWuu3rdZFE_GGzxqSuCAA-oHPit_mjRM6lj2RVwe15QF8BolOm4VSqm7zu9FHzz01IYAgjlBnc2GM3STvU/s1600/jan+raas.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 312px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFw2Lptfqoqa84Qm8z75yrXxcsB33zhcXh57Q-aNe2rom8scFnEAeJvafswIWuu3rdZFE_GGzxqSuCAA-oHPit_mjRM6lj2RVwe15QF8BolOm4VSqm7zu9FHzz01IYAgjlBnc2GM3STvU/s400/jan+raas.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5730839794637384386" /></a><br /><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: 'courier new'; font-size: small; ">Finiquitada la Campanya del Nord amb un èxit aclaparador de Tom Boonen en particular i el seu Omega Pharma - Quick Step en general, arriben les Ardenes. Alguna altra vegada ja he mostrat la meva poca predilecció per la Fletxa Valona, on tot s'acostuma a decidir últimament en el darrer kilòmetre del mur de Huy. La Lieja, la clàssica més antiga del calendari, juga en una altra lliga, és un dels cinc Monuments. L'Amstel, però, que inaugura el tríptic aquest diumenge té tot el dret a autorreivindicar-se. A més, enguany compta amb una sèrie d'ingredients extres que la fan, a priori, molt atractiva. Passem a donar unes quantes d'aquestes raons per a no perdre-se-la:</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: 'courier new'; font-size: small; "><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: 'courier new'; font-size: small; ">- Per primera vegada coincideixen en una mateixa prova de prestigi tres killers superlatius en aquest tipus de finals: Valverde, Sagan i Gilbert. Amb la tornada del murcià després de la sanció, aquest dia és un dels més esperats de la temporada: el jove eslovac ha evolucionat una barbaritat des de la seva sonada irrupció a la París-Niça de 2010, i tot i que Gilbert encara no sembla haver sortit del seu opac calvari </span><span style="font-family: 'courier new'; font-size: small; ">particular no se'l pot descartar del tot. Tanmateix, compto molt més amb els altres dos.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: 'courier new'; font-size: small; "><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: 'courier new'; font-size: small; ">- La clàssica més prestigiosa disputada en territori holandès sempre ha fet que els equips i corredors d'aquest país l'afrontin amb una especial ambició. Lluny queden els temps de <a href="http://www.memoire-du-cyclisme.net/palmares/raas_jan.php">Jan Raas</a> (a la imatge superior) que a finals dels 70 i principis del 80 va ser el dominador de la prova, amb cinc victòries -marca encara no igualada- però la present generació neerlandesa pinta molt bé. Així, tant Rabobank com Vacansoleil presenten dos planters replets de corredors amb opcions en proves com aquesta. Els primers acudeixen amb el seu trident escalador, Gesink, Mollema i Kruijswijk, però també amb classicòmans com Boom, el danès Breschel o l'alemany Martens. Vacansoleil, per la seva banda donarà guerra amb els locals Hoogerland i Westra i els dos italians de l'equip, els perillosos Marcato i Carrara. Des de 2001, amb l'èxit de l'incombustible Erik Dekker, la victòria no roman a casa; hi ha pressió, hi ha fam.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: 'courier new'; font-size: small; "><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: 'courier new'; font-size: small; ">- La participació, però, no es queda ni molt menys amb els noms fins ara esmentats. Com que és una prova que per recorregut obre molt el ventall de favorits, cal comptar tant amb escaladors amb certa punta de velocitat o capacitat de demarratge llunyà, amb homes ràpids que passen bé les cotes, i amb ciclistes tot terreny que s'adapten bé a el puja i baixa constant del traçat. Aquí va una vintena més de rodes a seguir (no puc ser gaire més restrictiu): Evans, Van Avermaet, Nocentini, Gasparotto, Gavazzi, Kiserlovski, Samu, Hesjedal, Daniel Martin, Wegmann, Albasini, Gerrans, Freire, Quim Rodríguez, Cunego, Nibali, Meersman, Rui Costa, Visconti, Chavanel, els germans Schleck, Boasson-Hagen...</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: 'courier new'; font-size: small; "><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: 'courier new'; font-size: small; ">- Per acabar, cal apuntar que una altra bona dosi de l'interès per la clàssica cervesera d'enguany rau en el fet que el Mundial de 2012 es celebrarà per aquestes contrades, amb el Cauberg, la cota final, com a protagonista i pressumible jutge de la prova. Així, la cursa de diumenge també es pot llegir, en part, com un test de cara al que pot succeir el proper setembre i generar noves memòries i noves ànsies de venjança.</span></div>Borja Barbesàhttp://www.blogger.com/profile/14597788503159432195noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-385453472722473507.post-18430859337633937292012-04-05T11:28:00.009+02:002012-04-05T15:28:13.456+02:00Ciclisme i iconografia<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhp5Tw6LHbcM4hHgIVQfvxVGjc5wt0vkVmfG_uuGHStZVfF1uja6c_9whXXkeI7dr6PDHPEjFgsZRF9fA3PR9HG8FvQosLUIh6K_GIGMJbksRUN6pWyaInbLN9mo8k5BhVg-MeQi6DgYPQ/s1600/bob+roll+roubaix.jpg" style="font-size: 100%; font-family: Georgia,serif;"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhp5Tw6LHbcM4hHgIVQfvxVGjc5wt0vkVmfG_uuGHStZVfF1uja6c_9whXXkeI7dr6PDHPEjFgsZRF9fA3PR9HG8FvQosLUIh6K_GIGMJbksRUN6pWyaInbLN9mo8k5BhVg-MeQi6DgYPQ/s400/bob+roll+roubaix.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5727888169363165938" border="0" /></a><span style="font-family: courier new;font-size:85%;" ><br /></span><div style="text-align: justify; font-family: courier new;font-family:courier new;"><span style="font-size:85%;">Entre les múltiples raons de la meva passió pel ciclisme com a espectador hi ha el poder icònic de les seves imatges, la fascinació que exerceix la posada en escena del propi esport. Suposo que el fet que no es disputi en una instal·lació esportiva limitada com un camp de futbol, un estadi o un poliesportiu hi ajuda molt: el paisatge canviant, sempre irrepetible, dota a les imatges d'una connexió entre home i medi que no està a l'abast de cap altre esport televisat o retratat amb certa regularitat. I és clar, la tradició també ha aconseguit que alguns d'aquests paisatges i entorns siguin recurrents i hagin assolit la categoria d'icones per si mateixos, fins i tot deslligats de la competició. Exemples n'hi ha molts i no cal aspirar a l'exhaustivitat, però se'n pot fer, a sobrebot, una llista breu: el Tourmalet, la Madonna del Ghisallo, la Redoute, la terrible recta de la Marmolada, el Kappelmuur...</span></div><div style="text-align: justify; font-family: courier new;font-family:courier new;"><span style="font-size:85%;"><span>Precisament aquesta pujada adoquinada de Geraardsbergen està més o menys d'actualitat, ni que sigui per omissió: l'edició del Tour de Flandes de diumenge passat va ser la primera que no el va incloure en el seu recorregut des dels anys 70, en que va començar a consolidar-se com el símbol de la clàssica i ben sovint el punt decisiu per a la seva resolució. Així, el Tour de Flandes d'enguany s'ha vist desmantellat, segons el meu sentir, d'un ingredient rellevant en l'àmbit esportiu però sobretot en el terreny simbòlic, en el terreny del rite, tant present en aquest esport. </span><span>Tant és així que la prova ha acceptat amb els braços oberts la foto amb que l'atzar l'ha obsequiat enguany: la </span><a href="http://pinterest.com/pin/111886371962588436/">imatge</a><span> captada pel canal de TV Sporza d'un nen corrent per un camp i cel·lebrant apassionadament la victòria de Boonen. Vesteix un maillot de l'OmegaPharma-Quick Step i branda un grapat de banderes de Flandes amb els braços i l'esguard cap al cel. L'equip de Tommeke, hàbil, conscient del valor de l'imatge, va organitzar dimarts </span><a href="http://blogs.ciclismoafondo.es/ainara/tjorven-el-nino-que-nos-cautivo/">una trobada</a><span> entre Boonen i el xicot, de nom Tjörven Cleenewerck.</span></span></div><div style="text-align: justify; font-family: courier new;font-family:courier new;"><span style="font-size:85%;">I si diumenge passat es va disputar 'De Ronde', això vol dir que el proper arriba 'L' Enfer du Nord', la Paris-Roubaix. És aquesta una clàssica èpica com poques (com cap?) i per tant, ben nodrida d'iconografia rellevant: trams decisius d'adoquí com el bosc d'<a href="http://cronoramia.files.wordpress.com/2010/07/arenberg.jpg">Arenberg</a> o el <a href="http://autobus.cyclingnews.com/photos/1996/pr1.jpg">Carrefour de l'Arbre</a>, rostres totalment coberts de pols i/o <a href="http://www.everymantri.com/.a/6a00d83451b18a69e201156f22e601970c-500wi">fang</a>, <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2oKkQnVPTcUeTC_e1Wi9-xotYr7BvpwRu82wV1rPbHg3hSEVNMGSUXYItRLjRhsrqUtFduYvazif_53fwoGoRQSccXm4VC-ZKsLwXphw_3CJsLf7GAhTX6327tF8N0-FrVWDQAlOom6mW/s1600/Paris-Roubaix-carnage.jpg">caigudes aparatoses</a>, maniobres impossibles... Entre aquestes darreres, una que ha esdevingut cèlebre és la de Bob Roll retratada per l'ubicu Graham Watson (al capdamunt d'aquest post). La imatge de l'estrafolari corredor nordamericà -que mereix que algun dia li dediquem un post sencer- sortejant, esglaiat, un bassal enfangat és present en multitud de calendaris temàtics, llibres de fotografia esportiva...</span></div><div style="text-align: justify; font-family: courier new;font-family:courier new;"><span style="font-size:85%;">Ara fa un any <a href="http://eldiablealsturons.blogspot.com.es/2011/04/un-diumenge-linfern.html">recomanava com a prèvia</a> per a Roubaix el visionat del magnífic documental 'A Sunday in Hell' que narra l'edició de 1976. Qui encara no l'hagi vist, que s'afanyi a fer-ho abans de diumenge; qui ja ho hagi fet, si no el vol recuperar, que s'ensaboni la retina amb les imatges que ha generat aquest monument a l'agonia ciclista: des de la sortida a París, Chantilly o Compiègne fins a <a href="http://pinterest.com/pin/111886371962577481/">les dutxes de formigó del velòdrom</a> de Roubaix. Si gairebé sempre la ficció derrota la realitat, també la representació del ciclisme pot fascinar més que el propi esport. </span></div>Borja Barbesàhttp://www.blogger.com/profile/14597788503159432195noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-385453472722473507.post-84754323096562900002012-03-28T14:54:00.006+02:002012-03-28T16:12:28.372+02:00Aquest any sí<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhP9WkbaRW7N_knbnZpTdnHT_x4HzI0JDUlcigzm0C4b52dDkE-K2ntTJFvwpFbNocjQY2ENHx0_3A8NgFlLjLtCNbUP5_DErXvCYbg_mHZ4ZLIQoQ2FTBKfMlXntfDNKr4XlyEw2gNy14/s1600/Albasini.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 270px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhP9WkbaRW7N_knbnZpTdnHT_x4HzI0JDUlcigzm0C4b52dDkE-K2ntTJFvwpFbNocjQY2ENHx0_3A8NgFlLjLtCNbUP5_DErXvCYbg_mHZ4ZLIQoQ2FTBKfMlXntfDNKr4XlyEw2gNy14/s400/Albasini.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5724946730847838482" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;"><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:courier new;">Avui fa exactament 365 dies vaig compartir des d'aquesta humil tribuna <a href="http://eldiablealsturons.blogspot.com.es/2011/03/la-volta-agonitza.html#comment-form">el desencís</a> per la mala salut de la Volta Ciclista a Catalunya. Una nova edició totalment descafeïnada, amb cinc de les set etapes resoltes amb un sprint massiu, un silenci mediàtic que eixordava i greus problemes de viabilitat econòmica m'hi van empènyer. Doncs bé, enguany aquestes mancances crematístiques han romangut, però al final la cursa ha sortit, s'ha disputat i hi ha bones notícies a cel·lebrar.<br />El recorregut ha millorat molt, amb un bon grapat de traçats interessants, amb ports propers a meta, mitja muntanya més ben tirada i una jornada d'alta muntanya que, malgrat no es va poder disputar en la seva totalitat per la neu, prometia duresa ben col·locada. S'ha seguit trobant a faltar una contrarrellotge, però d'un any per l'altre la valoració global del canvi ja és força positiva.<br />La millor notícia, tanmateix, ha estat el retorn de la televisió en directe. Cal recordar que es tractava de l'única prova del ProTour que no en tenia i, aquest fet, avui en dia en que la supervivència de les competicions depèn de l'inversió publicitària, era poc menys que una sentència de mort. Tema resolt, aleshores. Llàstima, això sí, d'una realització que no ha estat ni molt menys a l'alçada. Potser ha anat millorant a mesura que passaven els dies, però en molts moments resultava difícil per als comentaristes situar la cursa a l'espectador. Per no parlar de la grotesca ubicació de les càmeres de meta.<br />Un altre aspecte negatiu que s'ha de remarcar, amb la major intenció constructiva possible, és el que va succeïr el dia de l'etapa reina, el dia de la maleïda neu. Vagi per davant que ja és mala sort que en la segona quinzena de març caigui una de les tres o quatre nevades més importants de tot l'hivern, a priori ja finiquitat, i més encara que ho faci justament l'únic dia que la Volta s'interna en els Pirineus. Contra la meteorologia no es pot lluitar, però sí que es pot actuar amb prevenció, sobretot quan els butlletins ja avisaven de l'alta probabilitat de mal temps uns quants dies abans. Així, el retall sobtat, sobre la marxa de l'etapa, quan ja s'havia cobert ben bé la meitat del recorregut i l'improvisació d'una meta que la majoria de corredors ni van ser conscients de creuar, donen la imatge de lleuger nyap. De cara a l'any que ve, s'ha de comptar amb alternatives, amb un mínim protocol d'actuació de cara a eventualitats com aquesta, que de fet no són tan eventuals.<br />Al final, però, l'edició vinent sembla garantida, també amb televisió, i la sensació global és positiva, sobretot perquè sembla que l'organització també comparteix les virtuts d'un traçat com el d'enguany i confio en que hagi anotat els defectes que s'han fet palesos. Visqui la Volta. </span></span><br /></div>Borja Barbesàhttp://www.blogger.com/profile/14597788503159432195noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-385453472722473507.post-47880150356221451662012-03-15T11:43:00.008+01:002012-03-15T15:27:40.573+01:00Benjamin Button<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEspuE7CWPPSqxXrasRkYWX0yQky4uD5xEpf5Q8L_lU9gr-YLBI29d3IkI5M0g8H6bapRQG5EDxpB5avsYJKfLmzvD2BlpyjE4wLEZRk9ENKF23T-TpFTvbKTRsHl7PFY7PnC6nm3Oi3Y/s1600/horner.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 350px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEspuE7CWPPSqxXrasRkYWX0yQky4uD5xEpf5Q8L_lU9gr-YLBI29d3IkI5M0g8H6bapRQG5EDxpB5avsYJKfLmzvD2BlpyjE4wLEZRk9ENKF23T-TpFTvbKTRsHl7PFY7PnC6nm3Oi3Y/s400/horner.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5720093705862234850" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;"><span style="font-family:courier new;font-size:85%;">No és gaire difícil trobar casos de llarga longevitat esportiva en la història del ciclisme de carretera. Al tractar-se d'un esport principalment de fons, els corredors arriben a la seva maduresa al voltant dels 30 anys i en algunes proves, com les rondes de tres setmanes, abunda el bon rendiment de ciclistes ben entrats en la trentena: sense anar més lluny, el 2011 Cadel Evans va guanyar el seu primer Tour de França als 34 anys.<br />Sense el llustre d'aquest èxit però amb més edat, trobem uns quants exemples de corredors que s'han negat a retirar-se al mateix temps que la majoria dels seus companys de generació. Retrocedint una mica en el temps tenim el cas de l'entranyable Joop Zoetemelk que, després de guanyar un Tour de França i fer sis vegades segon, va ser capaç de guanyar el Mundial de Ruta de 1985 a Giavera del Montello amb 38 anys. Fins fa pocs mesos (ara està sense equip) hem pogut gaudir de l'incombustible Davide Rebellin que fins els 40 anys ha brillat en el calendari italià i als 37 va lograr la seva darrera Fletxa Valona. Frédéric Guesdon, també amb 40 anys, encara té contracte amb el FDJ-BigMat i enguany es volia acomiadar a la Paris-Roubaix, prova que va guanyar el 1997, però una malaurada caiguda al darrer Tour Down Under sembla que farà impossible el seu noble propòsit. Tornant a Itàlia, Andrea Noé es va retirar després del Giro de l'any passat amb 42 anys, i l'estoni Jaan Kirsipuu acaba de tornar de còrrer el Tour de Langkawi amb la mateixa edat.<br />Totes aquestes històries són poc usuals però entren dins una lògica i, bona falta que fa, eixamplen el mite del ciclista professional com a pertinaç enamorat de la seva professió, del seu esforç poc recompensat. Tanmateix, el que s'escapa de tot patró raonable és el cas de Chris Horner, que abans d'ahir va finalitzar segon a la prestigiosa Tirreno-Adriático amb 40 anys. Fins aquí tot bé. És a dir, acabem d'apuntar el bon rendiment de Rebellin amb la mateixa edat, per exemple. El que no quadra tant és que el cas de Horner no és el d'un ciclista talentós que ha sabut cuidar-se i allargar la seva carrera amb més que dignitat. No, l'excepcional és que Horner ha anat MILLORANT notablement el seu rendiment a partir dels trenta i escaig. Com Benjamin Button, el protagonista del relat de F. Scott Fitzgerald (i posterior adaptació al cine a càrrec de David Fincher) en que un home neix amb el cos d'una persona de 80 anys i amb el temps va rejovenint, Chris Horner sembla més en forma cada any que passa. Una mirada al seu palmarès és prou aclaridora: els seus principals triomfs són la Volta al País Basc de 2010 i la Volta a Califòrnia de 2011; si tenim en compte que és nascut el 1971, és fàcil fer comptes. Abans d'aquests tres darrers anys daurats, el seu expedient fa una patxoca decreixent: una etapa a Romandia el 2006, una a Suïssa el 2005, campió del Usa National Cycling Calender, un circuit amb molt menys prestigi que el ciclisme, diguem-ne, europeu... Abans, els finals dels 90 se'ls va passar a la Française de Jeux sense pena ni glòria, lluent <a href="http://a5.sphotos.ak.fbcdn.net/hphotos-ak-ash4/424823_3352388655890_1454122940_33069135_809567728_n.jpg">un pentinat deudor de Fignon o Theunisse</a> i compartint habitació amb, entre altres Evgueni Berzin, que de fet només és un any més gran que el nostre protagonista (<a href="http://estaticos01.marca.com/imagenes/2011/06/30/ciclismo/1309448989_extras_noticia_foton_7_0.jpg">clica i compara</a>).<br />Però és que tot en Chris Horner és excepcional. Expliquen que durant la primera meitat dels 2000, quan va tornar a EEUU, es dedicava a anar a les curses amb rulot, amb tota la seva família i per tot el país, vivint amb 10 dòlars diaris. I tot plegat resulta ben creïble si tenim en compte la seva estètica d'aleshores, més pròpia d'un fan de Grateful Dead que no pas d'un ciclista professional, com es pot veure a la imatge. I el cas és que guanyava ben sovint, i ara es poden llegir aquells anys d'èxit esportiu i, segons sembla, també vital, com la clau de la seva tornada a Europa, ja amb trenta-tres anys, apunt per afrontar l'inici dels millors anys de la seva vida esportiva. Si és que encara aquests no estan per venir... </span><span style="font-family:courier new;font-size:85%;"> </span></div>Borja Barbesàhttp://www.blogger.com/profile/14597788503159432195noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-385453472722473507.post-91230866439989856002012-03-08T11:38:00.013+01:002012-03-08T15:48:03.705+01:00La corsa dei due mari<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpFEg0DPUVoeQ-GAEjP1p-mReCyMkNSGdnRwoGjf2aItJJ774QfEcW04XGXWrFeyzB8h5b1m7ecO54qDz4Wr4_HrcQfOWXNNzT3gngMGr5fFi9hofXi30TJ67RpQuMPJ5OA5REjmpac6s/s1600/peloton_climbs_253278635.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 411px; height: 218px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpFEg0DPUVoeQ-GAEjP1p-mReCyMkNSGdnRwoGjf2aItJJ774QfEcW04XGXWrFeyzB8h5b1m7ecO54qDz4Wr4_HrcQfOWXNNzT3gngMGr5fFi9hofXi30TJ67RpQuMPJ5OA5REjmpac6s/s400/peloton_climbs_253278635.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5717507241362200866" border="0" /></a><br /><br /><div style="text-align: justify;"><span style="font-family:courier new;font-size:85%;">Com és habitual, amb l'arribada de març comença el tram decisiu de la temporada, en el que fins a finals de juliol amb la fi del Tour trobem la major concentració de proves de primeríssim nivell. També és tota una tradició que París-Niça i Tirreno-Adriatico, ambdues ja en marxa, es solapin uns quants dies. Així, el més granat del pilot internacional es divideix entre les dues rondes, que sovint no susciten el mateix grau d'interès. Enguany la París-Niça presenta un recorregut una mica descafeïnat i, tot i que acostuma a reservar sorpreses agradables (prova d'això és la magnífica etapa que el vent va propiciar dilluns passat camí d'Orleans), la disputa per la victòria final sembla ja molt centrada en tres noms: Wiggins, Leipheimer i Valverde. Tirreno ja veurem com surt, només s'ha disputat la contrarrellotge per equips inaugural, però les expectatives són elevades. Donaré, doncs, uns quants motius per a no badar i seguir-la en la mesura del possible:</span><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /><span style="font-family:courier new;font-size:85%;">- Recorregut global: en la tradició de la prova dominen els traçats amb poca alta muntanya, amb un bon grapat d'etapes aptes per a sprinters i classicòmans. El <a href="http://www.gazzetta.it/Speciali/TirrenoAdriatico/2011/it/dettaglio_percorso.shtml">menú de 2012</a>, tanmateix és per a tots els gustos: una crono per a equips, dues etapes amb pinta d'sprint, dues etapes de muntanya de model ben diferent, una etapa de mitja muntanya sense respir i una crono curta individual. El guanyador haurà de ser un home-volta ben complert i ja en forma a aquestes alçades de la temporada.<br /><br />- Planter d'sprinters: bona part de la flor i nata dels homes ràpids ha escollit Tirreno. La llista és espectacular: Cavendish, Greipel, Farrar, Goss, Petacchi, Modolo... a banda de rematadors no estrictament sprinters com Freire, Sagan, Edvald Boasson-Hagen, Ciolek, Ventoso, Breschel, Bennati... Avui i demà tindran les seves opcions, però ull que les etapes no seran un passeig: llargs quilometratges i terreny ni molt menys pla durant tota la jornada.<br /><br />- Excel·lent banc de proves per a classicòmans: si fa un moment apuntava que fins i tot les etapes destinades a sprint no seran gens còmodes, tot plegat resultarà ideal per als que fixen bona part dels seus objectius de la temporada en les properes clàssiques. El primer Monument, la Milano-San Remo està a tocar, el dia 17, i qui vol afrontar amb garanties els seus 298 km sap que li convé exprimirse a Tirreno. L'etapa de dilluns, la del circuit d'<a href="http://www.gazzetta.it/Speciali/TirrenoAdriatico/2011/it/download/info_tappe/6/T06_Offida_alt.jpg">Offida</a>, també ha de servir per a que els Gilbert, Ballan, Cancellara, Boasson-Hagen, Breschel, Sagan, Visconti... siguin protagonistes junt amb els homes que s'estaran disputant la general.<br /><br />- Escaladors: aquesta prova la guanyarà un dels dos o tres corredors que més pugin. Com avançava, dues etapes de veritable muntanya han decidir la cursa. De cara a dissabte s'ha preparat una preciositat de traçat, amb 252 km i el Paso Lanciano per <a href="http://www.cyclingcols.com/profiles/LancianoW.gif">la banda dura</a> a menys de cinquanta de meta. Després, terreny trencacames i final a Chieti després d'un quilòmetre a més del 12% de mitja, en una arribada típica de la cursa. L'endemà, una etapa una mica més curta però amb un bon encadenat final, sense terreny pla entre els dos darrers ports: el llarg i relativament suau Piano Rossetto, i final a <a href="http://www.cyclingcols.com/profiles/PratiDiTivo.gif">Prati di Tivo</a>, tot un senyor primera. Favorits? Scarponi, Nibali, Purito i un Cadel Evans que genera dubtes, ja que encara apenes ha competit aquest 2012. Altres outsiders poden ser Dani Moreno, Peter Velits, Horner, Poels, Kreuziger, Kruijswijk, Duarte, el jove Pinot, el veterà Garzelli, Pozzovivo, Cataldo, Intxausti...<br /><br />- Què li passa a Philippe Gilbert?: després del 2011 espectacular que va completar el való, enguany encara no se l'ha vist brillar el més mínim. D'acord que els seus objectius principals són Flandes, Lieja i el mundial de Limburg al setembre que s'adapta molt bé al seu perfil, però l'any passat per aquestes dates ja havia guanyat a l'Algarve i a l'Strade Bianche. Per afegir més llenya al foc, a la contrarrellotge per equips d'ahir va arribar més de tres minuts despenjat dels que van donar temps al seu equip. S'ha acomodat després del seu fitxatge milionari per BMC? Està en baixa forma per algun problema físc? O simplement està fent de formigueta i raciona els esforços per a arribar a final de temporada més sencer que l'any passat? Això darrer és difícil de creure en un ciclista que, com pocs, sempre que s'ha posat un dorsal ha estat per oferir el millor de si mateix. Però bé, veurem si en els propers dies ens dóna pistes que desfacin l'entrellat.<br /></span></div>Borja Barbesàhttp://www.blogger.com/profile/14597788503159432195noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-385453472722473507.post-92175699416770156022012-02-16T16:40:00.006+01:002012-02-16T19:56:55.559+01:00El fred<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5C_PlqzPxtKAPOf4HNg9anIxNF7_8YmpZ6_2L3lNil6oYd84Xw3Z4fYPM3skZjcbRbZexwT4bt1SvNIrBEyMcN-x1ekTT7jsWOdxExp3kWkKEWLkD0vBmSc-3-fuGYEpkIKBAd5aiBmY/s1600/liege80_hinault.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 410px; height: 237px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5C_PlqzPxtKAPOf4HNg9anIxNF7_8YmpZ6_2L3lNil6oYd84Xw3Z4fYPM3skZjcbRbZexwT4bt1SvNIrBEyMcN-x1ekTT7jsWOdxExp3kWkKEWLkD0vBmSc-3-fuGYEpkIKBAd5aiBmY/s320/liege80_hinault.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5709809038813666658" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;"><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:courier new;">Mentre la plana major dels classicomans es posa apunt a Qatar i Oman, on Boonen sembla oblidar 2011 i Sagan comença a satisfer el seu instint assassí, l'inici del calendari europeu s'ha vist afectat aquestes dues setmanes de febrer per una onada de fred significativa. La neu i les temperatures sota zero han obligat a retallar etapes de l'Etoile de Bessèges, del Tour del Mediterrani i cancel·lar l'última prova de la Challenge de Mallorca. Una llàstima sobretot aquest darrer cas, tenint en compte la minva de proves de prestigi que es cel·lebren a Espanya i l'oportunitat perduda de veure una gran cursa: el <a href="http://vueltamallorca.com/challenge-mallorca-2012/trofeos/trofeo-serra-de-tramuntana/">traçat</a> era una de les millors mostres de mitja muntanya dura que s'han dissenyat per aquest 2012, almenys en territori espanyol.<br />Per manca d'informació de primera mà, no em posaré fort defensant que malgrat l'enfarinada de l'illa de Mallorca es podia haver fet un esforç (per part d'autoritats civils, organització, equips i corredors) i disputar el trofeig, ni que sigui amb un traçat alternatiu. Tanmateix, tot plegat fa venir al cap, sense voluntat comparativa, jornades mítiques disputades en condicions climàtiques molt adverses.<br />Una d'elles és la Lieja de 1980. A la línia de sortida, aquell 20 d'abril no mancaven candidats: Saronni -guanyador quatre dies abans de la Fletxa Valona-, Hinault, Pollentier, Gavazzi, Kuiper, De Wolf, Baronchelli, Duclos-Lasalle... Poc a poc, però, el fred i la neu van imposar una rigorosa sel·lecció natural: al primer avituallament un centenar dels 174 homes que havien près la sortida ja havien baixat de la bicicleta. A l'alçada de la cota d'Stockeu, a uns 80 km de meta, Hinault, que marxava en un grup ja força selecte, canvia de ritme i es llança en persecució (veure foto) de Pevenage que duia un grapat de quilòmetres escapats. A la següent cota, le Blaireau atrapa el belga i el supera sense contemporitzar. Els que van poder acabar completar els 244 km entre la neu -només 21 corredors- no van tornar a veure Hinault fins la meta. Kuiper i Claes, que van acompanyar-lo al podi, van entrar a més de nou minuts. Els companys d'Hinault van poder veure la gesta del seu cap de files per televisió, ja des de l'hotel.<br />Un altre episodi marcat per la neu i el fred va ser la 14ena etapa del Giro d'Italia de 1988, en la que el Passo di Gavia va passar molta factura. Durant tota l'etapa plovia i la temperatura era baixa, però a la pujada del port l'aigua es va transformar en neu. L'ascensió va ser duríssima però molt pitjor va suposar afrontar els més de vint quilòmetres de descens fins a Bormio, on estava situada la meta. Johan Van der Velde, líder de la classificació de la muntanya va coronar en primera posició però als pocs quilòmetres de començar el descens va haver de parar perquè era incapaç de controlar la bicicleta. Es va abrigar, va prendre beguda calenta i s'explica que també conyac; com arriba a haver conyac en un cotxe d'equip és quelcom que ja se m'escapa. Tanmateix, sembla que Van der Velde va acudir a aquests remeis massa tard, quan el fred extrem ja era dins seu, i va acabar perdent a meta més de tres quarts d'hora. Breukink i Hampsten, que anava amb ulleres d'esquí, van arribar plegats; pel primer va ser l'etapa i pel segon la maglia rosa que ja no va deixar fins a la fi del Giro. A banda d'aquestes <a href="http://www.youtube.com/watch?v=y5wPEymv-oQ">imatges</a>, a "<a href="http://www.pedrodelgado.com/perico/A_Golpe_de_Pedal.html">A golpe de pedal</a>", l'autobiografia que Pedro Delgado va escriure amb l'ajuda de Julián Redondo, s'explica la vivència d'aquesta etapa per part del corredor castellà. Tots coneixem la tendència a l'exageració humorística de Perico, però el cas és que hi relata com molts corredors baixaven de la bicicleta en ple descens i es posaven a còrrer, cuneta amunt i cuneta avall, per intentar fer passar la sensació de congelació abans de reempendre la marxa. En situacions com aquestes un ja no sap què és cert i què és exageració, però en el ciclisme com en l'oest, entre la llegenda i la veritat, s'imprimeix la llegenda. I per molts anys. </span></span><br /><br /></div>Borja Barbesàhttp://www.blogger.com/profile/14597788503159432195noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-385453472722473507.post-91319878233864454502012-01-25T19:39:00.005+01:002012-01-25T20:34:28.797+01:00Només Déu pot jutjar Pozzato<a href="http://www.velowire.com/images/blog/tweetsoftheweek/20111114.Filippo_Pozzato.png"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 545px; height: 600px;" src="http://www.velowire.com/images/blog/tweetsoftheweek/20111114.Filippo_Pozzato.png" alt="" border="0" /></a><br /><br /><div style="text-align: justify;"><span style="font-family:courier new;font-size:85%;">Sempre he cregut que corredors com Pozzato són necessaris per al ciclisme i, de fet, per a qualsevol esport. Individus que es distengeixen de la majoria dels seus companys per trascendir el gastat perfil de professional esforçat, políticament correcte, planer en el pitjor sentit i proveïdor de declaracions d’allò més tòpiques i redundants. Pozzato projecta un personatge; la majoria dels altres corredors semblen tenir personalitats gairebé intercanviables. Pippo és, en certa manera, com el Sawyer de Lost, un semidolent simpàtic, atractiu, amb cert talent interior que s’intueix malgrat el posat indolent que habitualment l’acompanya: el resultat és un individu molt més carismàtic que l’heroi de consens. Pozzato és dels corredors més antipàtics per als seus rivals, però és dels més reclamats per a fer-se fotos amb el públic femení de les arribades; no sol deixar indiferent en les seves aparicions públiques i, sovint, respon als qui el qüestionen al•ludint a la frase que duu <a href="http://tattoopiercingbodypainting.punt.nl/upload/tattooberoemdemannen/1217-Pozzato-Tattoo-600_000.jpg">tatuada</a> al dors: "Només Déu pot jutjar-me".<br />Però, ai, ja fa una temporada que la nostra prima donna no en fa una de sonada esportivament parlant. 2011 l’ha passat sense pena ni glòria, amb només dues aparicions puntuals: a la <a href="http://cqranking.com/men/asp/gen/race.asp?raceid=19979">Classicisima</a>, en la que va estar en el grup dels escollits a jugar-se el triomf, i la victòria en una clàssica italiana de segona fila, el GP Beghelli. 2010 no va ser massa més bo, tot i que la classe li va ser suficient per a guanyar una etapa al Giro i rascar un Top10 a Roubaix. Resultats gens espectaculars per a un corredor que de ben jove ens va meravellar amb les seves mostres de talent. Només cal recordar la seva <a href="http://ciclismo2005.blogspot.com/2006/03/un-pozzato-magistral-resiste-todos-los.html">victòria a Sanremo</a> el 2006, les seves dues brillants etapes guanyades al Tour de França (<a href="http://cqranking.com/men/asp/gen/race.asp?raceid=586">2004</a> i <a href="http://www.youtube.com/watch?v=yZV2wNp1aNY">2007</a>) i la <a href="http://cqranking.com/men/asp/gen/race.asp?raceid=8470">general</a> de Tirreno-Adriatico que es va endur amb només 21 anys. Va ser aleshores quan es va donar a conèixer enquadrat a les files d’un <a href="http://cqranking.com/men/asp/gen/team.asp?year=2003&teamcode=FAS">Fassa Bortolo</a> en el que també apuntava maneres Fabian Cancellara, Ivan Basso progressava i Michele Bartoli deixava les seves darreres pinzellades en les clàssiques.<br />És per això que, enguany, amb el pas de Katusha al modest <a href="http://www.farneseselleitalia.com/">Farnese Vini</a> (no és equip ProTour i, fora del calendari italià, correrà per invitació a les clàssiques d’adoquins pel prestigi de Pippo), és la seva darrera oportunitat de redempció i tornar a meravellar com abans amb el seu rodar majestuós i, sobretot, guanyant en escenaris de prestigi. Les bones notícies són que ell mateix en sembla conscient i en els darrers mesos així ho ha declarat: "El 2012 serà el darrer any per a donar el que tots esperen de mi. El més exigent sóc jo." Bona senyal, tot i que són afirmacions una mica insípides venint de qui vénen. Però després ho arregla i no ens decep: "Aquests dies de concentració, l’equip va sortir a entrenar sota la pluja. I pensar que, fins fa un mes, deia que si plovia era perquè el Senyor havia decidit que no s’havia d’entrenar." El Pozzato de Farnese sembla un estajanovista si fem cas de les seves paraules: "Vull guanyar perquè he renunciat als dolços, cremes i galetes per la mandarina, el meló i el kiwi. Vull guanyar ja al Trofeo Laigueglia ", apunta. Doncs el 18 de febrer, en la bonica <a href="http://www.casaoncase.com/media/com_estateagent/pictures/ea21491304206479228.jpg">vila</a> de la Ligúria, podrem comprovar si tanta fruita fa el seu profit.</span><br /></div>Borja Barbesàhttp://www.blogger.com/profile/14597788503159432195noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-385453472722473507.post-89379246256295046892012-01-20T15:42:00.004+01:002012-01-20T15:57:14.505+01:00Austràlia!<a href="http://www.tumblr.com/photo/1280/fuckyeahcycling/16138856340/2/tumblr_ly2jg8gxwZ1qacyk6"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 484px; height: 320px;" src="http://www.tumblr.com/photo/1280/fuckyeahcycling/16138856340/2/tumblr_ly2jg8gxwZ1qacyk6" alt="" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;"><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:courier new;"><br />En la cançó <a href="http://www.youtube.com/watch?v=dMQ0CeXYd54">"America!"</a> del seu darrer disc, Bill Callahan es meravella, amb un deix sardònic, de poder veure el show de David Letterman fins i tot quan és a Austràlia. Coses de la globalització, aquest mite de la contemporaneïtat que acceptem perquè ens diuen que és rentable i que, per bé i per mal, tard o d’hora arriba a gairebé totes les activitats. També al ciclisme, on en els darrers temps veiem com s’incorporen al calendari d’elit curses a Austràlia, Omán, Qatar, Xina, Polònia, Califòrnia… Totes elles, amb l’impuls de la UCI, viuen moments a l’alça, en detriment més o menys indirecte del ciclisme de les regions on el ciclisme de carretera tradicionalment ha tingut més arrelament: Bèlgica, Holanda, França, Espanya i Itàlia veuen com algunes proves, si no directament desapareixen, perden estatus dins la jerarquia que elabora la UCI.</span><br style="font-family:courier new;"><span style="font-family:courier new;">Puc mig entendre que els alts estaments que governen el ciclisme mundial es trenquin les banyes per a aconseguir nous mercats, ja que es tracta d’un esport que econòmicament viu en la corda fluixa i, com tots avui en dia, depèn de l’interès que susciti a les televisions. Tanmateix, no crec que l’única solució passi per organitzar a països recòndits amb nul•la tradició ciclista curses determinants per a que corredors i equips aconsegueixin els punts que la UCI els reclama per a mantenir-se en l’elit. Això implica cunetes buides, <a href="http://www.youtube.com/watch?v=VF0Y3qUqf58">finals d’etapa desangelats</a>, indignes ni tan sols d’una cursa de cadets, i grans despeses per als equips més modestos dels ProTour que s’han de desplaçar amb un equip sovint de circumstàncies, ja que no són proves que els seus cap de files considerin prioritàries. Tot sigui per a que la UCI faci caixa.</span><br style="font-family:courier new;"><span style="font-family:courier new;">El cas del Tour Down Under australià que s’està disputant aquests dies potser té un passi. El país oceànic porta ja uns lustres proveïnt el pilot internacional de molt bons ciclistes -<a href="http://www.siteducyclisme.net/coureurfiche.php?coureurid=213">Phil Anderson</a> va ser el pioner als 80-, trascendint el seu reducte d’hegemonia tradicional, la pista, i desenvolupant una afició creixent que ha acabat cristal·litzant, enguany, amb un equip ProTour, el GreenEdge. Degut al seu caràcter meridional, Austràlia s’ha considerat un bon lloc per a iniciar la temporada, malgrat el bon temps sigui, sovint, excessiu: durant l’etapa de dimarts es van fregar els quaranta graus. El que sí que em sembla excessiu és el rang que té segons la UCI, doncs el guanyador s’enduu el mateix nombre de punts que el de, per exemple, París-Niça o la Volta a Suïssa: sota el pretext de trobar-nos a l’inici de temporada, les etapes ronden els 140 km de mitja i són majoritàriament planes; no hi ha contrarrellotge, no hi ha cap port que s’acosti a la categoria de 1ª. A més, un nombre important dels corredors es pren la prova com a simple presa de contacte amb la competició, com a mera pretemporada amb dorsal.</span><br style="font-family:courier new;"><span style="font-family:courier new;">Tanmateix, com que els punts que s’hi reparteixen són llaminers i, acceptem-ho, els aficionats tenim mono de ciclisme, no està del tot absent d’interès. Enguany, a més, han programat per a la propera matinada una etapa mitjanament sel•lectiva: el doble pas pel <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwL1xUmLMougLSCdmFCOu90GPSeQwQwYOYWa8Jlu9zwcxmwseQbJEOTTXS9WiCdYA4oFTdNPXjU9av7pHYEC479-ZzpUZBtDNcsKsNr13rLrkYR9eKDsA6BwTJTcm_EhkrLKeAukyDMQ4G/s1600/WillungaHill.jpg">Old Willunga Hill</a>, amb la meta al capdamunt de la segona ascensió. Simplement és un portet d’uns tres quilòmetres al voltant del 7,5% de pendent, però sens dubte separarà el gra de la palla i haurà de ser aprofitat pels que figuren com a principals candidats a endur-se la primera general de l’any: Valverde, Gerrans, Boasson-Hagen, Ballan, Van Avermaet, Machado… i un bon grapat d’outsiders amb el jove però ambiciós Gorka Izagirre al capdavant de les meves predileccions.</span></span><br /></div>Borja Barbesàhttp://www.blogger.com/profile/14597788503159432195noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-385453472722473507.post-19120002979810113032012-01-11T15:03:00.006+01:002012-01-11T17:09:17.660+01:00Begin the begin<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://blogdeportivo.es/files/2012/01/Presentado-el-Dream-Team-del-ciclismo-el-RadioShack-de-los-hermanos-Schleck-400x300.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 300px;" src="http://blogdeportivo.es/files/2012/01/Presentado-el-Dream-Team-del-ciclismo-el-RadioShack-de-los-hermanos-Schleck-400x300.jpg" alt="" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;"><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:courier new;"><br />Dimarts que ve comença a Austràlia amb el Tour Down Under el que podriem anomenar la temporada ciclista seriosa, essent aquesta prova la més primerenca de les inscrites en l'<a href="http://www.uciworldtour.com/templates/BUILTIN-NOFRAMES/Template3/layout.asp?MenuId=MTYyNDA&LangId=1">UCI World Tour 2012</a></span><span style="font-family:courier new;">. Per això El diable als turons reprèn l'activitat i ho fa donant un cop d'ull a un dels aspectes que poden ser més decisius aquest 2012: la configuració dels equips, doncs feia anys que no assistiem a tants canvis de maillot per part de corredors ben destacats.</span></span><br /><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:courier new;">Vejam. Dos fets marquen notablement la configuració de les plantilles professionals. Per una banda la desaparició d'un gran equip com l'HTC, darrer esponsor majoritari de l'estructura abans estampada amb els logos de Columbia, High Road i, a l'inici de tot plegat T-Mobile i Telekom; per l'altra, la fusió de Radioshack i Leopard-Trek en l'ara anomenat <a href="http://www.radioshacknissantrek.com/">Radioshack-Nissan-Trek</a>. </span></span><br /><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:courier new;">La dissolució d'HTC ha deixat més d'una vintena de corredors sense equip, alguns d'ells molt cotitzats, com Mark Cavendish que ha signat amb un SKY que any rera any augmenta els seus recursos o Tony Martin que ha marxat, acompanyat entre altres dels germans Velits a un <a href="http://www.omegapharma-quickstep.com/">QuickStep</a> que incrementa el seu pressupost amb l'entrada d'Omega Pharma com a patrocinador principal. El que potser era el tercer corredor més valorat de HTC, Matthew Goss, guanyador l'any passat a Sanremo i subcampió del món a Copenhague, capitaneja un nou equip ProTour, el <a href="http://www.greenedgecycling.com/">GreenEdge</a> australià, dirigit per l'entranyable Neil Stephens. Amb majoria de corredors nacionals (a banda de Goss, Allan Davis, Simon Gerrans, els joveníssims Bobridge, Durbridge, els germans Meyer...) tenen un planter extens ple d'homes ràpids, magnífics rodadors i amb recursos per a les clàssiques.</span></span><br /><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:courier new;">La fusió de Radioshack i Leopard ha ocasionat un súperequip, amb els germans Schleck, Cancellara, Kloden, Horner, Fuglsang, Machado, Bennati i un bon grapat d'interessants corredors de segona fila que poden fer les funcions de magnífics gregaris quan la situació ho requereixi. Però clar, no tothom ha trobat cabuda en el matxembrat d'esquadres, i homes com Leipheimer o Brajkovic han hagut de fer les maletes cap a Omega Pharma QuickStep i a <a href="http://proteam-astana.com/content/Home-page/home_pageUK.php">Astana</a>, respectivament.</span></span><br /><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:courier new;">Fusions i desaparicions al marge, el <a href="http://www.bmc-racing.com/ch-de/team/index.html">BMC</a> ha tirat de talonari i a noms com Evans, Ballan o Van Avermaet cal sumar ara ni més ni menys que dues estrelles com Gilbert i Hushovd. Tots plegats configuren una esquadra amb un potencial gairebé inèdit de cara a les clàssiques. S'haurà de comprovar, però, com s'harmonitza la presència de tants galls en un mateix galliner i si hi haurà suficient quota de protagonisme per a tots.</span></span><br /><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:courier new;">Finalment, cal esmentar també la <a href="http://www.eldiariomontanes.es/v/20111021/deportes/ciclismo/geox-abandona-equipo-cobo-20111021.html">renúncia</a> sobtada de GEOX de no seguir esponsoritzant l'equip de cara a 2012, fet que ha acabat amb un bon grapat de professionals (no només corredors) a l'atur. Menchov ha aconseguit un nou contracte a <a href="http://www.katushateam.com/2012/eng/main.php">Katusha</a> i Cobo s'ha acabat fent un lloc a un <a href="http://www.movistarteam.com/">Movistar</a> que acull amb els braços oberts la tornada, després de la discutida sanció, d'un dels noms propis de l'any: Alejandro Valverde.</span></span><br /><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:courier new;"></span></span></div><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:courier new;"> </span></span>Borja Barbesàhttp://www.blogger.com/profile/14597788503159432195noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-385453472722473507.post-78396939606499204742011-10-14T13:06:00.009+02:002011-10-14T15:44:41.927+02:00Un gran teló final<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjl2ZEuHRm3dTXfRu-HfIM7o_w-zbhNBemCQIdE4DtiK_FqGi0q_YqgcNmJpe1T2VTsF5qE-GvDIMdE9WCWnpbdmnRF6Yfu_q7H0CfBuhVgGGm_zMCovuddmLhmH1LzMFkGNCHhQU0hNC0/s1600/20070901MadonnaGhisallo.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjl2ZEuHRm3dTXfRu-HfIM7o_w-zbhNBemCQIdE4DtiK_FqGi0q_YqgcNmJpe1T2VTsF5qE-GvDIMdE9WCWnpbdmnRF6Yfu_q7H0CfBuhVgGGm_zMCovuddmLhmH1LzMFkGNCHhQU0hNC0/s320/20070901MadonnaGhisallo.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5663340040754303922" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;"><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:courier new;">Amb la disputa del Giro di Lombardia es donen tradicionalment per acabades les grans curses de la temporada. Més enllà de demà dissabte, poca cosa: la Chrono des Nations de diumenge, amb l'al·licient del retorn de Vinokourov, i alguna cursa per etapes més exòtica com el Tour de Brasil, el d'Hainan (Xina), el de Faso o la Japan Cup.</span></span><br /><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:courier new;">Lombardia tanca també, aleshores, els cinc monuments del 2011, guanyats tres d'ells per outsiders (Goss a Sanremo, Nuyens a Flandes i Van Summeren a Roubaix); Gilbert era el favorit a Lieja, i no va fallar. El való és precisament un dels grans candidats a alçar els braços demà a <a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/3/39/Lecco_e_il_suo_lago2.jpg">Lecco</a> després de 241 quilòmetres que configuren, com és habitual, el <a href="http://www.cyclingforall.net/images/stories/ciclismo-2011/giro-lombardia-percorso.jpg">recorregut</a> més apte per a escaladors de totes les grans clàssiques. Els rivals de Gilbert seran molts, doncs el traçat obre la porta a corredors de perfil lleugerament diferent: Cunego, guanyador ja el 2004, 2007 i 2008); Basso i Nibali capitanejant el Liquigas; el trident taronja que conformen Samuel Sánchez (tres vegades podi, però cap victòria), Igor Antón i Mikel Nieve; la dupla de Movistar, Lastras i Rui Costa; una de les moltes cartes de Katusha (Purito, Dani Moreno, Paolini o fins i tot un renascut Pozzato); i molts altres corredors, diferents entre si, però tots amb talent i que estan acabant molt bé la temporada: Uran, Cobo, Van Avermaet, Roche, Mollema, Pozzovivo, Visconti, el joveníssim francès Pinot, Duarte, Chavanel, Fuglsang, Daniel Martin, Poels, Voeckler... en fi, una participació envejable per a una cursa de resolució força incerta malgrat la grandíssima temporada de Gilbert.</span></span><br /><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:courier new;">Un dels punts claus de la </span><span style="font-style: italic;font-family:courier new;" >classica delle foglie morte</span></span><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:courier new;"> pot ser el punt més emblemàtic i inamovible del seu recorregut: l'ascenció a la Madonna del Ghisallo, autèntic santuari religiós-esportiu del ciclisme italià que inclou el cèlebre monument al ciclista caigut (veure imatge superior) i des de 2006 un <a href="http://www.museodelghisallo.it/">museu del ciclisme</a> amb bicicletes de Bartali, Coppi i Merckx, entre d'altres records. Les rampes que hi accedeixen, a uns 50 km de meta, de ben segur sel·leccionaran la cursa, que probablement s'acabarà de decidir a la darrera ascensió, la que mena a Villa Vergano, curta però molt dura, i de la que des de el seu cim només resten 9 km a meta.</span></span><br /><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:courier new;">Però alerta, dues de les darreres proves d'un dia que s'han disputat en els darrers dies, Paris-Tours i Gran Piemonte, s'han decidit mitjançant sengles fugues numeroses formades lluny de meta. Terreny dur per a que es trenqui el pilot no en faltarà demà, amb els ports de Valcava i Colma di Sormano, així que els <span style="font-style: italic;">capos</span> hauran d'estar ben atents i saber detectar el moment clau. Si no, els hi pot passar el que va patir Gianni Bugno el 1992, vestit amb el maillot de campió del món, que va deixar marxar el tren que duia a la victòria per un excés de sang freda i va acabar pagant-ho ben car. Així ho explica aquest <a href="http://pedaladasdehistoria.blogspot.com/2008/10/as-se-gana-el-giro-de-lombarda-lo.html">magnífic article</a>, que configura la millor cloenda imaginable a aquesta prèvia.</span></span><br /><br /><br /><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:courier new;"><span style="font-size:85%;">*L'arribada està prevista al voltant de les 17h de la tarda, i prop d'una hora abans el pas per la Madonna del Ghisallo. Es podrà veure online, en directe i amb bona qualitat, per la <a href="http://www.gazzetta.it/Speciali/GiroLombardia/it/">web</a> de la Gazzeta dello Sport.</span></span></span><br /></div>Borja Barbesàhttp://www.blogger.com/profile/14597788503159432195noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-385453472722473507.post-10647335662389544752011-10-07T11:36:00.006+02:002011-10-07T14:46:15.544+02:00'Una bici si declama'<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnxC-FI88CXrr2znV2vppImpKGmVC00x_8VDzCoRabJIiTgVgzYKRSdbE_onwh2lVTPUdfvs36JFWCQpn_MaBMx1JlbylRY8U9NwfzKy_srEdic5Y0AsXAQhEKbhZKeWhFqL0m9kNAow8/s1600/psiche.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 142px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnxC-FI88CXrr2znV2vppImpKGmVC00x_8VDzCoRabJIiTgVgzYKRSdbE_onwh2lVTPUdfvs36JFWCQpn_MaBMx1JlbylRY8U9NwfzKy_srEdic5Y0AsXAQhEKbhZKeWhFqL0m9kNAow8/s320/psiche.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5660729129700172786" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;"><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:courier new;">Poques coses hi ha tant gratificants com quan camines pel carrer i la màgia del reproductor t'obsequia amb <a href="http://www.youtube.com/watch?v=i-2KCooRph4">"Boogie"</a> de Paolo Conte. Uns breus segons de piano joganer i ja entren els vents que puntegen el caminar àgil. Ell mateix n'és conscient i llavors deixa caure la imatge que ho descriu de manera immillorable: <span style="font-family:courier new;">"</span></span><span style="font-family:courier new;">i saxes spingevano a fondo come ciclisti gregari in fuga", alguna cosa així com "els saxos empenyent ben fort, com ciclistes gregaris en fuga".</span></span><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:courier new;"> La potència i precisió metafòrica ha de ser per força obra d'algú que domina molt bé el llenguatge però també tota la semàntica que envolta el món del ciclisme. Aquí, Conte apel·la a l'entrega irracional que mostra un gregari quan té l'oportunitat d'estar en una fuga, buscant l'improbable dia de glòria d'una carrera esportiva viscuda en l'anonimat, empenyent com un cap de files no podria imaginar, com si no hi hagués demà.<br />La referència ciclista no és quelcom aïllat en l'obra de l'autor d'"Azzurro". Manifest seguidor de l'esport de la bicicleta, Conte ha estat seduït per la suggestió literària que genera el ciclisme i la seva vessant mítica i passional que tant s'ha cultivat històricament a Itàlia. Exemple d'això és la meravellosa cançó dedicada a <a href="http://www.youtube.com/watch?v=NVVQSu38Rb4">"Bartali"</a>, veritable icona nacional sorgida per contraposició a Coppi i que més d'una vegada ha permès explicar l'essència popular italiana a través d'aquesta <a href="http://www.elpais.com/articulo/deportes/Coppi-Bartali/Italia/dividida/elpepidep/20030703elpepidep_7/Tes">dualitat</a>. Des d'una altra perspectiva, <a href="http://www.youtube.com/watch?v=_S3L-onTMk0">Velocità silenziosa</a>, una peça més recent (2008) és una oda a la bicicleta com a objecte, com a contenedor de material poètic, amb versos com "</span><span style="font-family:courier new;">una bici non si ama /</span><span style="font-family:courier new;"> si lubrifica, si modifica, /</span><span style="font-family:courier new;"> una bici si declama</span><span style="font-family:courier new;"> / come una poesia per volare via".<br />Tot plegat ve especialment al cas -i funciona com a perfecte banda sonora per a aquests dies en que comença a refrescar- per la coincidència amb les clàssiques italianes de final de temporada, una sèrie de curses molt boniques que probablement no reben tota l'atenció que es mereixen. Ahir es va disputar, a la Toscana,la Coppa Sabatini, que no és de les més importants però tot i així compta amb guanyadors de la talla de Ullrich, Bettini o Gilbert. La notícia és que enguany ha guanyat Enrico Battaglin, un jovenet de 21 anys per davant de Rebellin, divuit anys i mig més gran. Els plats principals comencen demà amb la disputa del Giro dell'Emilia, una preciosa <a href="http://www.gsemilia.it/gare/emilia/2011/pdf/emilia2011_altimetria.pdf">cursa</a> amb final a un lloc especial, l'ermita de San Luca, a tocar de Bologna. El guanyador de 2010 i 2009, Gesink, no hi podrà ser per estar convalescent d'una fractura de fèmur però sí Purito, Urán, Cobo, Kruijswijk, Wiggins, Kreuziger i una magnífica armada italiana: Basso, Nibali, Scarponi, Rebellin, Di Luca, Visconti... Per diumenge queda el GP Beghelli i dijous el Gran Piemonte, que transita per la terra natal de l'homenatjat d'avui, Paolo Conte. A més, Piemonte és la darrera pedra de toc abans de la disputa del darrer monument de la temporada, el Giro de Lombardia, la clàssica de les fulles mortes, i de la que en parlaré en exclusiva en els propers dies.<br /></span></span><div style="overflow: hidden; color: rgb(0, 0, 0); background-color: transparent; text-align: left; text-decoration: none; border: medium none;"><br /></div></div>Borja Barbesàhttp://www.blogger.com/profile/14597788503159432195noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-385453472722473507.post-56705164223197825062011-09-23T12:51:00.004+02:002011-09-23T16:40:20.488+02:00Ésser o no ésser<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://newsimg.bbc.co.uk/media/images/45241000/jpg/_45241639_45241619.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 466px; height: 260px;" src="http://newsimg.bbc.co.uk/media/images/45241000/jpg/_45241639_45241619.jpg" alt="" border="0" /></a><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://ultimahora.es/sfAttachPlugin/getCachedContent/id/43408/width/476/height/353.png"><br /></a><br /><div style="text-align: justify;"><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:courier new;">El príncep més famós de Dinamarca, Hamlet, dóna títol a una obra abonada al <span style="font-style: italic;">tots moren</span> final. Diumenge, ben a prop de Copenhague es coronarà un nou príncep, esportiu afortunadament, i menys ell, tots perdran. Que hi hagi un guanyador és el que separa el ciclisme de la tragèdia estricta, però no deixa de ser un relat cruel amb infinitament més vençuts que vencedors. A la merda allò de l'important és participar, aquí es juguen la corona més dos-cents homes i la narració només contempla corona per a un d'ells. Afortunadament per a alguns el ciclisme és un esport d'equip i els companys del guanyador també se'n van a casa, a priori, amb un somriure als llavis. És per això que la prèvia del mundial en línia de diumenge, després de parlar dimarts del recorregut, <span style="font-style: italic;">El Diable Als Turons</span> la planteja per equips: </span></span><br /><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:courier new;"></span></span><br /><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:courier new;">Noruega: només quatre homes, però dos dels grans favorits, el vigent campió Hushovd i Boasson-Hagen. Al Tour van guanyar dues etapes cadascun i el final s'ajusta a les característiques d'ambdós, però veurem quina és l'aposta, si la veterania de Thor o el descar de la joventut d'EBH.</span></span><br /><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:courier new;"></span></span><br /><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:courier new;">Espanya: és un tots per a Freire, que no ha tingut un any massa brillant però, de tarannà genial, és qui menys ho necessita per presentar-se a la seva prova predilecta. Lastras i Gárate seran dos bons capitans d'equip, i la resta està dividida entre treballadors amb aptituds per a la fuga (Erviti, Barredo, Flecha), un talentós però indolent Luis León Sánchez i dos homes ràpids que poden ser bales a la recàmara o elements per a infiltrar en fugues (Rojas i Reynés). En qualsevol cas, a Espanya li convé que la cursa sigui exigent per a desgastar i, a poder ser, eliminar sprinters més purs com Cavendish, Farrar, Kittel o Greipel.</span></span><br /><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:courier new;"></span></span><br /><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:courier new;">Bèlgica: un gran equip i un gran líder, Gilbert, l'autèntic protagonista de la temporada. No és el recorregut més adient per al való, però el seu nivell actual el fa ser un dels favorits. Estarà molt marcat i això ho poden aprofitar segones espases com Leukemans, Roelandts o, sobretot, Van Avermaet. Cal comptar amb que al país del Benelux s'està pendent de l'esdeveniment com a enlloc (ningú valora les proves d'un dia com els belgues) i mites locals com Merckx i Maertens atien el foc amb presència mediàtica durant els darrers dies.</span></span><br /><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:courier new;"></span></span><br /><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:courier new;">Itàlia: el nou de Bettini és, enguany, força peculiar. No compten, a priori, amb un sprinter top i els interessarà trencar la cursa per a que guerrillers com Visconti o Gavazzi. Pel que fa als homes ràpids, Bennati no està en mal moment però tindrà rivals millors i tres quarts del mateix podem dir del jove Sacha Modolo -que duu un darrer mes espectacular en curses de segona fila. Molta curiositat per veure com ho encaren, que Itàlia sempre és Itàlia.</span></span><br /><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:courier new;"></span></span><br /><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:courier new;">Austràlia: un bloc realment temible, amb magnífics rodadors i molts homes ràpids (Goss, Haussler, Sutton...). El guanyador de San Remo segurament és la seva opció més clara si arriba un pilot més o menys nombrós, però també tenen recursos per a altres alternatives de cursa amb Simon Gerrans i qualsevol dels anteriors, a qui l'etiqueta d'sprinter els queda curta. Una de les seleccions que hauria de tenir més presència.</span></span><br /><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:courier new;"></span></span><br /><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:courier new;">Gran Bretanya: mentre els demés equips poden especular amb diverses tesitures, els britànics ho tenen clar: intentar que Cavendish arribi al final amb el grup principal, i ho faci amb les forces el més intactes possibles. No serà gens fàcil car l'èxit de la majoria de seleccions rivals passa per a reventar-los la festa, però compta amb uns homes sobradament qualificats per a intentar-ho: Bradley Wiggins, Geraint Thomas, Chris Froome i David Millar, entre d'altres.</span></span><br /><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:courier new;"></span></span><br /><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:courier new;">Holanda: curiosíssima alineació la que presenta la selecció orange, amb abundants escaladors purs -Poels, Mollema, Kruijswijk-, homes tot terreny sense massa punta de velocitat -Weening, Hoogerland- i rodadors potents -Tjallingi, Terpstra, Lightart, Boom. Tanmateix, només aquest darrer, que ve de guanyar el Tour de Gran Bretanya, sembla capacitat per donar la sorpresa amb un atac sec i demoledor, a base de força i no mirar enrera en els darrers quilòmetres. Tot i així, opcions força remotes.</span></span><br /><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:courier new;"></span></span><br /><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:courier new;">Alemanya: autèntic equipàs, amb diverses opcions en l'apartat d'homes ràpids: Greipel, Kittel i Degenkolb, no necessàriament per aquest ordre. Amb ells, autèntiques mules de tir com el recent campió contra el crono Tony Martin, Bert Grabsch o Marcel Sieberg. I Danilo Hondo (37 anys) exercint de veterà llançador. Molta curiositat per veure quin dels seus homes bala arriba més lluny. </span></span><br /><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:courier new;"></span></span><br /><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:courier new;">Estats Units: tots per Farrar. Aquest sembla ser el lema, de manera més o menys semblant a la Gran Bretanya de Cavendish, amb l'esperança que aquest flaquegi a última hora i la suau pendent final se li faci excessiva. Al voltant de Tyler un equip de rodadors ben jove: Bookwalter, Busche, Phinney, Talansky...</span></span><br /><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:courier new;"></span></span><br /><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:courier new;">França: pot ser un dels combinats sorpresa. Al talent i combativitat de Voeckler, Chavanel i, en menor mesura, Offredo o Kadri, cal sumar un petit grapat d'homes ràpids a qui la pujadeta prèvia a meta els pot venir la mar de bé. Els encapçala Romain Feillu, però també cal comptar amb Dumoulin i Gallopin.</span></span><br /><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:courier new;"></span></span><br /><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:courier new;">Suïssa: Cancellara, Albasini, Kohler i Rast. I prou, només quatre homes. Sorprèn que la tradicional potència helvètica només pugui comptar amb quatre homes però què hi farem. Mig intuïció, mig desig personal, fa l'efecte que, després de quedar només tercer a la crono de dimecres, Cancellara ve disposat a fer-la grossa a la prova en línia. Ell és capaç de reventar la cursa com ningú, a títol individual i sense res a perdre. Ja pot ser de lluny a l'estil Flandes 2010 i 2011 o Roubaix 2010, o com va fer a Compiègne el Tour 2007, vestit de groc, <a href="http://www.youtube.com/watch?v=BJNLMYpr2TM">al darrer quilòmetre</a>.</span></span><br /><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:courier new;"></span></span><br /><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:courier new;">Més enllà d'aquestes seleccions, cal comptar amb el paper d'altres com Eslovaquia, amb Sagan i els bessons Velits d'escoltes, la combatitivitat dels anfitrions que duen bons corredors però cap aposta guanyadora degut a la baixa de Breschel, Bole i Bozic apurant les opcions eslovenes, Bielorrússia amb Hutarovich... i poc més.</span></span><br /><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:courier new;"></span></span><br /><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:courier new;">En qualsevol cas ens espera una cursa que, si bé per desnivell no pot ser molt exigent, almenys té l'avantatge que la resolució és força oberta. Tot i així m'animo a establir un rànquing de favorits en tres nivells:</span></span><br /><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:courier new;"></span></span></div><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:courier new;"><br /></span></span><div style="text-align: center;"><span style="font-family: courier new;font-size:85%;" >Gilbert Cavendish</span><span style="font-family: courier new;font-size:85%;" ><br />Sagan Hushovd Goss </span><span style="font-family: courier new;font-size:85%;" >Boasson-Hagen<br /></span><span style="font-family: courier new;font-size:85%;" >Cancellara Farrar Greipel F</span><span style="font-size:85%;"><span style="font-family: courier new;font-family:courier new;" >reire Feillu</span><br /></span></div><br /><br /><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:courier new;"><br /><br /><br /><br /> </span></span>Borja Barbesàhttp://www.blogger.com/profile/14597788503159432195noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-385453472722473507.post-39206238179343293262011-09-20T12:57:00.009+02:002011-09-21T00:28:38.395+02:00Pla, però no tant pla<div style="text-align: justify;"><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:courier new;">El mundial en ruta és, sens dubte, una de les jornades de ciclisme més esperades de la temporada. Potser per estar col·locat en un moment del calendari força allunyat de les grans clàssiques de primavera i abans de les que tanquen l'any, i després de grans voltes que en els darrers anys tiren a decebedores, l'afeccionat enyora les grans proves d'un dia. També li confereix una gràcia extra el fet de que es corri per sel</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'courier new'; font-size: 14px; ">eccions nacionals, tal i com funcionava el ciclisme professional abans que les marques comercials mostressin -afortunadament- interès en esponsoritzar els equips; belgues contra italians, espanyols contra francesos, les noves potències anglosaxones... Tot plegat, i sense necessitat d'abonar-se a patriotismes, sempre té més gràcia que una lluita entre, per exemple, una marca de telèfons 3G, un imperi mediàtic britànic i una firma de parquet laminat.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:courier new;">Enguany, Copenhague i rodalies acullen el <a href="http://www.copenhagen2011.dk/index.php">campionat</a>, que ja va començar ahir amb les contrarrellotges sub-23 masculina, la junior femenina i avui prossegueix amb la junior masculina. Com era d'esperar degut a la orografia danesa, els recorreguts són emminentment plans i, a priori, deixen sense opció a escaladors i homes volta. Hi ha una corrent d'opinió que defensa que hi hagi, de tant en tant, mundials per a sprinters i aquest seria un d'ells.</span></span><br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJjn0tlRaJ1rfRewuhrifUS57HCv7lYNF9Pr8DGvQwwC-d9ZBj334Zvcmdj7psL-2iRwTna-LfRD-5y6jQiSuOmSJl3JW_BFoMx3ehzF_6bldGliYkEaueHVCn_eN7DCNZDZh8hjigsAg/s1600/copenhague2011.png"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 553px; height: 100px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJjn0tlRaJ1rfRewuhrifUS57HCv7lYNF9Pr8DGvQwwC-d9ZBj334Zvcmdj7psL-2iRwTna-LfRD-5y6jQiSuOmSJl3JW_BFoMx3ehzF_6bldGliYkEaueHVCn_eN7DCNZDZh8hjigsAg/s320/copenhague2011.png" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5654478273587102546" border="0" /></a><br /><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:courier new;">Però alerta, tres coses fan pensar en que potser no s'ha d'apostar tot a la carta Cavendish: per començar, una cursa d'un dia en que tothom s'ho juga tot en ni més ni menys que 266 quilòmetres no és el mateix que una etapa plana de transició d'una gran volta en que hi ha molts més interessos que el triomf d'etapa. D'altra banda, com es pot apreciar al perfil del circuit (en seran 17 voltes, més 28 km inicials) el final no és del tot pla i en el darrer quilòmetre hi ha uns 300 metres al voltant del 7%. Aquest detall sumat a que no hi ha grans rectes pot obrir la porta a corredors del perfil de Hushovd, Sagan o, perquè no, Freire. Però vaja, ja parlarem de seleccions i favorits en la propera entrada; anem ara a la tercera consideració que pot evitar un triomf de Cavendish: l'equip. D'acord, Regne Unit duu un bloc força competitiu però no és el HTC que aquests darrers anys ha preparat coreografies milímetrades per a que l'home de Man rematés en els darrers metres.</span></span><br /><br /><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:courier new;">Abans de diumenge, demà mateix dimecres, tenim un aperitiu enguany especialment interessant, la contrarrellotge. Cancellara duu quatre medalles d'or en les darreres cinc edicions, però aquest any sembla que li ha sortit un rival més que seriós. Tony Martin no només ha estat a l'alçada del suís sinó que fins i tot ha estat per damunt en totes les cronos en que ambdós han competit i suma més triomfs en l'especialitat al llarg de la temporada. Aquestes dades objectives ens durien a pensar que l'alemany és favorit, però alerta, Cancellara és molt Cancellara i aquest 2011 no ha semblat preparar les cronos d'una manera tant prioritària com en altres anys. Si en les darreres setmanes s'ha posat a to física i mentalment per repetir triomf, segueix sent el meu favorit. Tampoc s'ha de descartar altres especialistes com Wiggins, Phinney, Millar, Westra, Porte i d'altres, però semblen destinats a lluitar pel bronze. Veurem què passa. </span></span><br /></div>Borja Barbesàhttp://www.blogger.com/profile/14597788503159432195noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-385453472722473507.post-12424376569985742062011-09-16T11:35:00.005+02:002011-09-16T13:35:15.280+02:00L'adéu d'un guerrer<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTWFjasuKK-u9uBtcjQ_L3b05UbG0ULCj8kLEft4YQzAm5-gTHaltksDc0DUuqzjRie71Y0gREU23amEPYl68xbYiPAESqIhcl9URM6hnlUNprLp2wJYfrZ031_G1YvFUdG6K00dS4a0Q/s1600/02_carlos_sastre.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 253px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTWFjasuKK-u9uBtcjQ_L3b05UbG0ULCj8kLEft4YQzAm5-gTHaltksDc0DUuqzjRie71Y0gREU23amEPYl68xbYiPAESqIhcl9URM6hnlUNprLp2wJYfrZ031_G1YvFUdG6K00dS4a0Q/s320/02_carlos_sastre.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5652918859811882386" border="0" /></a><br /><!--[if gte mso 9]><xml> <w:worddocument> <w:view>Normal</w:View> <w:zoom>0</w:Zoom> <w:trackmoves/> <w:trackformatting/> <w:hyphenationzone>21</w:HyphenationZone> <w:punctuationkerning/> <w:validateagainstschemas/> <w:saveifxmlinvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid> <w:ignoremixedcontent>false</w:IgnoreMixedContent> <w:alwaysshowplaceholdertext>false</w:AlwaysShowPlaceholderText> <w:donotpromoteqf/> <w:lidthemeother>ES</w:LidThemeOther> <w:lidthemeasian>X-NONE</w:LidThemeAsian> <w:lidthemecomplexscript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript> <w:compatibility> <w:breakwrappedtables/> <w:snaptogridincell/> <w:wraptextwithpunct/> <w:useasianbreakrules/> <w:dontgrowautofit/> <w:splitpgbreakandparamark/> <w:dontvertaligncellwithsp/> <w:dontbreakconstrainedforcedtables/> <w:dontvertalignintxbx/> <w:word11kerningpairs/> <w:cachedcolbalance/> </w:Compatibility> <w:browserlevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel> <m:mathpr> <m:mathfont val="Cambria Math"> <m:brkbin val="before"> <m:brkbinsub val="--"> <m:smallfrac val="off"> <m:dispdef/> <m:lmargin val="0"> <m:rmargin val="0"> <m:defjc val="centerGroup"> <m:wrapindent val="1440"> <m:intlim val="subSup"> <m:narylim val="undOvr"> </m:mathPr></w:WordDocument> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml> <w:latentstyles deflockedstate="false" defunhidewhenused="true" defsemihidden="true" defqformat="false" defpriority="99" latentstylecount="267"> <w:lsdexception locked="false" priority="0" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Normal"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="heading 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 7"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 8"> <w:lsdexception locked="false" priority="9" qformat="true" name="heading 9"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 7"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 8"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" name="toc 9"> <w:lsdexception locked="false" priority="35" qformat="true" name="caption"> <w:lsdexception locked="false" priority="10" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Title"> <w:lsdexception locked="false" priority="1" name="Default Paragraph Font"> <w:lsdexception locked="false" priority="11" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Subtitle"> <w:lsdexception locked="false" priority="22" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Strong"> <w:lsdexception locked="false" priority="20" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Emphasis"> <w:lsdexception locked="false" priority="59" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Table Grid"> <w:lsdexception locked="false" unhidewhenused="false" name="Placeholder Text"> <w:lsdexception locked="false" priority="1" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="No Spacing"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" unhidewhenused="false" name="Revision"> <w:lsdexception locked="false" priority="34" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="List Paragraph"> <w:lsdexception locked="false" priority="29" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Quote"> <w:lsdexception locked="false" priority="30" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Intense Quote"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 1"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 2"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 3"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 4"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 5"> <w:lsdexception locked="false" priority="60" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Shading Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="61" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light List Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="62" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Light Grid Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="63" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 1 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="64" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Shading 2 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="65" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 1 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="66" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium List 2 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="67" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 1 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="68" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 2 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="69" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Medium Grid 3 Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="70" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Dark List Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="71" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Shading Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="72" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful List Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="73" semihidden="false" unhidewhenused="false" name="Colorful Grid Accent 6"> <w:lsdexception locked="false" priority="19" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Subtle Emphasis"> <w:lsdexception locked="false" priority="21" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Intense Emphasis"> <w:lsdexception locked="false" priority="31" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Subtle Reference"> <w:lsdexception locked="false" priority="32" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Intense Reference"> <w:lsdexception locked="false" priority="33" semihidden="false" unhidewhenused="false" qformat="true" name="Book Title"> <w:lsdexception locked="false" priority="37" name="Bibliography"> <w:lsdexception locked="false" priority="39" qformat="true" name="TOC Heading"> </w:LatentStyles> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]> <style> /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-priority:99; mso-style-qformat:yes; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:11.0pt; font-family:"Calibri","sans-serif"; mso-ascii-font-family:Calibri; mso-ascii-theme-font:minor-latin; mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-theme-font:minor-fareast; mso-hansi-font-family:Calibri; mso-hansi-theme-font:minor-latin; mso-bidi-font-family:"Times New Roman"; mso-bidi-theme-font:minor-bidi;} </style> <![endif]--> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal; text-align: justify; font-family: courier new;font-family:courier new;"><span style="font-size:85%;">Carlos Sastre diu que plega, que ja en té prou de pedalejar a nivell professional, que ja ho tenia coll avall i que ho deixa satisfet respecte com li ha sortit la Vuelta al seu equip, el Geox. El corredor madrileny no ha estat sens dubte el més carismàtic de la seva generació, però deixa un <a href="http://www.carlossastre.com/sastre_es/index.php?option=com_content&task=category&sectionid=4&id=54&Itemid=86">palmarès</a> en grans voltes digne de menció qualitativa però sobretot quantitativa.<br /></span></p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal; text-align: justify; font-family: courier new;font-family:courier new;"><span style="font-size:85%;">Sastre ha près la sortida en 26 (!) rondes de tres setmanes i les ha acabat totes excepte la Vuelta del 2001. En una època en que, per influència del mètode Armstrong, es mesuren molt els esforços i es focalitzen els objectius de manera exagerada, Carlos Sastre ha estat any rera any entre els corredors que més quilòmetres ha completat en competició al llarg de la temporada. Més dades: en sis d'elles ha fet podi (aquí una dada: Frank Schleck, 31 anys, només té un podi en grans voltes, aconseguit fa dos mesos). Cal tenir en compte, també, que al voltant de la meitat d'elles les ha corregut com a gregari amb relativa llibertat de Beloki, a la ONCE; Tyler Hamilton i Basso, al CSC; i més tard compartint jerarquia amb Frank Schleck a l'espera de la progressió d'un jove Andy. Per damunt de tot serà recordat per la magnífica victòria aconseguida a l'Alp d'Huez que li va valer el merescut triomf al Tour de França de 2008. Triomf, per cert, que segurament no va tenir tot el ressò que hauria suscitat si el protagonista hagués estat una figura més mediàtica.<br /></span></p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; line-height: normal; text-align: justify; font-family: courier new;font-family:courier new;"><span style="font-size:85%;">En definitiva, un dels ciclistes recents que millor ha reunit els valors inherents a aquest esport: un sacrifici constant, una dedicació al llarg de molts anys i una capacitat de patiment molt per damunt del reconeixement públic que n'ha obtingut. Gràcies i sort.<br /></span></p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify; line-height: normal;"><br /><span style=";font-family:";font-size:10pt;" > </span><span style=";font-family:";font-size:12pt;" ></span></p>Borja Barbesàhttp://www.blogger.com/profile/14597788503159432195noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-385453472722473507.post-22218333184430571472011-09-15T14:11:00.004+02:002011-09-15T19:05:31.485+02:00L' autocomplaença de la Vuelta<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmhTti-NiqESX0kDaB-ZIt5HBMQ8uPbMhxwttTNlWzE21SWpmkclMdi_uOnnIZmBM8vEfe5lL_hAqH6icxs6UiYXQ4hQMcu_RNK1fZz8du6TyR4gL6JUUp4d1uL2R7lGyxJgh6y0HE4ZU/s1600/purito_vuelta.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 190px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmhTti-NiqESX0kDaB-ZIt5HBMQ8uPbMhxwttTNlWzE21SWpmkclMdi_uOnnIZmBM8vEfe5lL_hAqH6icxs6UiYXQ4hQMcu_RNK1fZz8du6TyR4gL6JUUp4d1uL2R7lGyxJgh6y0HE4ZU/s320/purito_vuelta.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5652633493974848626" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;"><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:courier new;"><br />Assisteixo amb relativa sorpresa a un sentiment de cofoïsme per com "ha sortit" la Vuelta. Sobretot en l'àmbit de mitjans de comunicació, però també en algun seguidor. La majoria de vegades s'esgrimeix l'argument de la igualtat, fent referència a que les diferències entre els favorits han estat escasses, per tant el nom del guanyador no ha esdevingut clar fins al final. I sí, això és cert, però no em sembla que se n'hagi de fer un dogma d'aquest aspecte: si se'm permet la analogia, el Barça d'aquest darrers anys moltes vegades guanya per dos o tres gols de diferència i l'espectador neutral xala més que veient l'enèsim empat a zero o a un entre dos equips de la part mitja-baixa. El que vinc a dir és que potser es pot preferir una gran volta on Contador (o el que sigui) perpetra una exhibició i els demés lluiten per a ser segons, però durant la que veiem ciclisme d'alçada; en aquesta Vuelta a España m'ha donat sovint la sensació que hi havia igualtat perquè passava ben poca cosa. Empat a res.</span></span><br /><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:courier new;">No és la meva intenció donar la culpa als corredors, tot i que hi tenen a veure, ni molt menys rebaixar mèrits a les prestacions de Cobo, Froome i companyia, sinó lamentar la complaença amb un model de ciclisme que em sembla altament nociu i que es basa amb la santificació del final en alt unit a les bonificacions. Enguany hem tingut empatx de pseudoesprints en pujada, on apenes hi havia atacs més enllà del darrer quilòmetre, afavorit per l'absència de duresa prèvia o bons encadenats que permetessin un altre tipus de plantejament de cursa.</span></span><br /><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:courier new;">Segons el meu parer, hi ha més igualtat perquè es plantegen recorreguts a la baixa, amb menys muntanya i, sobretot, molta menys contrarrellotge. Això fa que l'espectre de corredores que es creguin amb possibilitats de fer una bona general augmenti i a cada etapa dura tinguem grups de vint-i-escaig corredors mirant més de no perdre que no pas de guanyar. </span></span><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:courier new;">Això sembla complaure als organitzadors i últimament compta amb la connivència de TVE, o el que és el mateix, de Carlos de Andrés i Pedro Delgado, tot i que aquest darrer enguany ha fet notar tot sovint que hi havia molts ports que no eren gaire durs. L'organització, aleshores, sembla decidida a no carregar més les etapes de muntanyes i a traçar-les amb un quilometratge força baix, fet que també afegeix poc desgast. En lloc d'etapes amb bons encadenats de ports durs, que sí que són possibles, només cal fer un cop d'ull a les propostes que porta fent des de fa temps la <a href="http://plataformarecorridosciclistas.org/">Plataforma de Recorridos Ciclistas</a>, es prefereix donar el protagonisme als percentatges del 25% de Valdepeñas de Jaén i San Lorenzo del Escorial en finals que, sí, ofereixen imatges molt mediàtiques de ciclistes retorçant-se damunt de la bicicleta en els darrers 500 metres d'etapa però hipotequen qualsevol possibilitat de que passi alguna cosa d'interès en els quilòmetres previs. No atacs, zero estratègia, zero persecucions, ciclisme que cap en el clip d'un informatiu televisiu vespertí.</span></span><br /><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:courier new;">En fi, algú ha posat de moda la reflexió que sosté que cada gran volta ha de comptar amb una personalitat, amb unes característiques que la diferenciin de les altres dues. Si bé Giro i Tour tampoc són ni molt menys perfectes en els darrers anys, hi ha alguns elements que fan que, almenys aparentment, resulti molt més meritori apuntar-se el triomf final, i no estic fent referència a la participació, que això és una altra història. No seré jo qui es posicioni en contra de que cada ronda tingui el seu caràcter, però sí que considero que hi ha d'haver una política de mínims en relació al desnivell acumulat en les etapes de muntanya i als quilometres en contrarrellotge. Una gran volta ha de coronar el corredor més complert, d'aquest burro segur que no penso baixar.<br /><br /><br /></span></span><div style="text-align: center;"><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:courier new;"><br /></span></span></div></div>Borja Barbesàhttp://www.blogger.com/profile/14597788503159432195noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-385453472722473507.post-80966551140825564442011-07-07T18:26:00.007+02:002011-07-07T19:38:14.945+02:00Contra els poetes en minúscula<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://canales.diariovasco.com/deportes/_images/tour-francia-contador-schleck.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 317px; height: 302px;" src="http://canales.diariovasco.com/deportes/_images/tour-francia-contador-schleck.jpg" alt="" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;"><span style="color: rgb(0, 0, 0);font-size:85%;" ><span style="font-family:courier new;">Qui em coneix sap que no em caracteritzo per ser un seguidor d'Alberto Contador. Li reconec el títol de millor corredor de voltes de tres setmanes bàsicament perquè els seus registres en aquest camp són incontestables però mai m'ha despertat massa simpatia: bona part de les seves declaracions, sovint plenes d'excuses prèvies per a curar-se en salut, no em semblen a l'alçada del dominador total que és. No li demano caure en la supèrbia, però sí que assumeixi la seva condició i que no busqui treure's pressió davant de cada objectiu que encara. El famós gest de la pistoleta tampoc ajuda, el considero de mal gust, un ritual entre ingenu i macarra indigne d'un model mediàtic com és l'escalador de Pinto.<br />A favor seu, cal dir tanmateix que enguany sembla adreçar una mica aquest tarannà, potser assessorat per Bjarne Riis, potser per iniciativa pròpia. En qualsevol cas, segons el meu parer no només ha millorat en això sinó que la seva actitud en cursa és més que mai per a treure's el barret. ¿Que això es produeix en bona mesura pel fet de córrer tenint a l'horitzó una possible sanció per l'afer del clembuterol? Potser sí, però, sigui pel que sigui, la realitat és la que és i toca aplaudir.<br />Aquest que acabo d'exposar és un dels arguments pels que desitjo que Contador guanyi aquest Tour de França. Però no és el més important. El que fa que consideri del tot necessari que el deixeble de Riis s'imposi a Paris el proper dia 24 és un de ben senzill: no pot guanyar Andy Schleck. El més petit dels germans luxemburguesos duu uns anys centrant la seva temporada en dos objectius: la Lieja-Bastogne-Lieja i el Tour de França; la resta de la temporada, pràcticament entrenaments amb dorsal. És el major paradigma del ciclista pendent del pulsòmetre, obsessionat en no posar l'agulla d'esforç a la zona vermella, no sigui que una suada de més ens passi factura al Tour al cap d'un mes i mig. Al meu entendre, aquesta és només una metodologia mitjanament vàlida si GUANYES el Tour, perquè si no ho fas, per molt que quedis segon, estàs hipotecant els millors anys de la teva carrera esportiva i malgastant un talent molt per damunt per la mitja sense anar amassant un palmarès que faci goig.<br />L'escola d'Andy Schleck no és més que una interpretació ben discutible del que va instaurar Lance Armstrong durant la seva tirania al Tour. Però Armstrong els guanyava. I malgrat tot, aquesta supeditació al mes de juliol és el que impedeix que se'l pugui comparar amb campions com Merckx, Hinault o fins i tot Indurain. Andy Schleck, a banda de tenir un comportament de ciclista antimític, gosa criticar públicament els mètodes de qui de moment l'ha guanyat any rera any, afirmant repetidament que córrer el Giro no és la millor manera de preparar el Tour, fins i tot traient pit que els seus gregaris tampoc han corregut el Giro i es presenten frescos a la ronda gal·la... Per tot això és del tot necessari que Contador li ensenyi el culotte a les etapes de muntanya d'aquest Tour, perquè fracassi aquest ciclisme d'escola anglosaxona que ens ha tocat viure -tant pendent de la calculadora, l'ergonomia i l'aerodinàmica i tant poc del cap, el cor i les cames.<br />Si Schleck guanya, val·lida l'aposta per reservar forces durant tot l'any i menysprear la resta del calendari, i ja ens podem anar oblidant de bones participacions competitives al Giro, a Dauphiné, a Suïssa, a l'Itzulia... El futur immediat del ciclisme està, aleshores, a les cames (i el cor i el cap i la sort) de Contador. </span></span><br /></div>Borja Barbesàhttp://www.blogger.com/profile/14597788503159432195noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-385453472722473507.post-55670341334879947522011-07-01T16:42:00.005+02:002011-07-01T18:22:41.154+02:00Young Hearts Spark Fire<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://pictures.todocoleccion.net/auto3/bertiglia3018.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 360px; height: 243px;" src="http://pictures.todocoleccion.net/auto3/bertiglia3018.jpg" alt="" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify; color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:courier new;">Just abans de l'inici d'una nova edició del Tour de França, se m'ocorre proposar una llista de 10 joves corredors a tenir en compte, si bé no per ésser decisius, sí per deixar pinzellades d'un prometedor futur. Tots deu són menors de vint-i-cinc anys. Aquí estan per simple ordre alfabètic:</span></span><br /><br /><span style="font-family: courier new;font-size:85%;" >Jérome COPPEL: l'enèsima gran esperança francesa per a les generals de les grans voltes. L'any passat ja va ser cinquè a la Dauphiné. I enguany un segon lloc a Murcia i un 5è a Castilla y León l'avalen. Intentarà aguantar el màxim amb els favorits, capitanejant el Saur-Sojasun. Pronòstic: entre el 10è i el 15è a la general final.<br /><br />Rui COSTA: portuguès del Movistar. Tot terreny, hàbil en el noble art de la fuga, amb recursos per a jugar la carta guanyadora final. L'any passat va guanyar brillantment una etapa al Tour de Suïssa i aquest 2011 s'ha endut la modesta Vuelta a la Comunidad de Madrid. Pronòstic: si no guanya una etapa de mitja muntanya, a prop estarà.<br /><br />Thomas DE GENDT: belga del Vacansoleil. Va irrompre a la París-Niça enduent-se una etapa quan estava cantat l'esprint massiu i va recuperar el maillot groc en una <a href="http://www.youtube.com/watch?v=XKFv7pvwoLQ">fuga antològica</a> amb Thomas Voeckler. Fa 15 dies, a Suïssa, <a href="http://www.cqranking.com/men/asp/gen/race.asp?raceid=20564">va deixar amb un pam de nas a Andy Schleck </a>Pronòstic: si recupera bé d'una temporada força carregada, tindrà presència en les escapades, tot i que se les haurà amb molts bons rivals.<br /><br />Denis GALIMZYANOV: rus del Katusha. Esprinter de nova fornada que l'any passat va debutar a la Vuelta amb cinc top10 d'etapa. Enguany ha guanyat a <a href="http://www.cqranking.com/men/asp/gen/race.asp?raceid=20090">La Panne</a> i a Luxemburg davant de joves prodigis com Degenkolb, Sagan o Appollonio. Pronòstic: a Katusha tindrà el monopoli de lluitar en les arribades massives ,però la grandíssima competència l'haurà de fer conformar en ser algun dia entre en els cinc primers.<br /><br />Cyril GAUTIER: francès d'Europcar. El darrer Tour va ser el del seu debut amb només 22 anys i el balanç va ser positiu: 45è a la general final i presència activa en escapades. Pronòstic: en la línia de 2010; el veurem en fugues, a la mitja i l'alta muntanya i si li ve més de cara que al seu company Charteau, no és descartable que en alguna fase de la cursa s'involucri en la lluita pel maillot de la muntanya.<br /><br />Gorka IZAGIRRE: vasc d'Euskaltel. El més jove del 'nou' taronja és un tenaç tot-terreny que promet bones tardes de ciclisme d'atac. L'any passat <a href="http://www.cqranking.com/men/asp/gen/race.asp?raceid=17578">li va robar la cartera</a> a l'experimentat Ivanov al Tour de Luxemburg, i ara arriba a la sortida de la seva primera gran volta havent fet un gran paper a Suïssa. Pronòstic: el veurem en terrenys similars als de Costa, De Gent o Gautier, lluitant en fugues d'etapes trenca-cames i/o als Pirineus. Se li pot fer llarga la tercera setmana.<br /><br />Blel KADRI: francès d'origen argelí d'AG2R. Una altra de les esperances del ciclisme gal, tot i que no sembla tant encarat a les generals com Coppel. Puja bé, és valent i duu un any que l'assenyala com un corredor a l'alça. Pronòstic: estarà en alguna fuga en etapes de muntanya i, amb una mica de sort, en disputarà la victòria.<br /><br />Bauke MOLLEMA: holandès del Rabobank. Un nou producte de l'aparent inesgotable cantera neerlandesa d'escaladors, la baula entre Gesink i Kruijswijk, que l'any passat va estar força endavant en un duríssim Giro i recentment ha optat fins el darrer dia a la victòria a Suïssa. Pronòstic: serà la mà dreta de Gesink a la muntanya, així que el seu lluïment individual queda supeditat a les evolucions del seu espigat cap de files.<br /><br />Wout POELS: holandès de Vacansoleil. Més tulipans que pugen bé, aquest un any més jove que Mollema. Quart a Murcia aquest 2011, ha tingut actuacions regulars però sense escarafalls que fan pensar que es planta al Tour amb una preparació mil·limetrada. Pronòstic: aquí arrisco i afirmo que serà una de les veritables revel·lacions de la prova; o una etapa de les de prestigi al sarró, o bé un top 20 a la general. O, qui sap, ambdues coses.<br /><br />Ben SWIFT: britànic del Team Sky. Un dels esprinters revel·lació de la temporada, amb dues victòries al Tour Down Under, i també guanyant a Castilla y León, Romandia i Califòrnia. Aquest <span style="font-style: italic;">pistard</span>, al Tour compaginarà les arribades amb el seu company Boasson Hagen. Pronòstic: rondant el top5 en més d'una ocasió en els esprints purs (en pla, s'entén).<br /><br />A banda d'aquests deu jovenets, hi ha altres corredors menors de 25 anys que ja estan més consolidats en l'elit i que per això no calia subratllar-los amb tanta avidesa. Tanmateix, espero grans coses de ciclistes com Taaramae, Van Garderen, Goss -guanyador a Sanremo-, Uran, Ciolek, l'esmentat Boasson Hagen o la futura estrella de les contrarrellotges, Adriano Malori.<br /><br /><span style="font-size:78%;">(nota: el títol del post, al·lusiu a la fogositat pròpia de la joventut, és una <a href="http://www.youtube.com/watch?v=pRSSKtQHhxA">cançó </a>de la banda de Vancouver Japandroids)</span><br /><br /><br /></span></div>Borja Barbesàhttp://www.blogger.com/profile/14597788503159432195noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-385453472722473507.post-56635125937298273752011-06-30T17:29:00.009+02:002011-07-01T09:54:44.771+02:00Glòria i tragèdia amb clarobscurs (i II)<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_CEbM7896s18nMylPXlanXJsT3YdJ1g-EgFEkrIyoIjNLlbFSQy9vnAd5QFWIIWYG0JsJePY2UE_GPohj00OKMW-PALhChdOfbJKqlprSvO_WQeVVaXQlpUBmUH2ZRVrwvqd961ReK8g/s1600/DSC_4734.JPG"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 266px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_CEbM7896s18nMylPXlanXJsT3YdJ1g-EgFEkrIyoIjNLlbFSQy9vnAd5QFWIIWYG0JsJePY2UE_GPohj00OKMW-PALhChdOfbJKqlprSvO_WQeVVaXQlpUBmUH2ZRVrwvqd961ReK8g/s320/DSC_4734.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5624286162506361314" border="0" /></a><br /><br /><div style="text-align: justify; color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:courier new;">L'any 1926 no va ser tant exitós per a Bottecchia. Va haver d'abandonar el Tour de França durant el transcurs de la desena etapa, la que unia Baiona amb Luchon i suposava el primer contacte amb l'alta muntanya. En altres curses només va poder apuntar-se el segon lloc i una etapa en la Volta al País Basc. De fet, aquest any va ser més rellevant per a raons no estrictament esportives: amb l'ajuda de Teodoro Carnielli, Ottavio Bottecchia va iniciar la seva activitat com a fabricant de bicicletes, usant el seu cognom com a marca. La firma encara perdura i aquest 2011 proveeix amb un dels seus models de més alta gama <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJJs1t9i1PW8Q_AbDk0VkgpVu-Rg155bDSivjVBF4nOULkpbuiC15InVCR-25Bn2qE-vO8WnaTFJr7YOAp3M8-hoDm6wzstroHfUH7MwrsC4phSmThxJ5yHF6Fipj7YgsdgY789Dc6idQ/s1600-h/Bottecchia+for+acqua+e+sapone.jpg">l'Acqua&Sapone de Stefano Garzelli</a>.<br />Bottecchia era una estrella, però més a França, on havia aconseguit els seus principals èxits, que no pas a Itàlia. De fet, la seva fama al país transalpí estava eclipsada, per una banda, per la d'un encara jove <a href="http://puro-ciclismo.blogspot.com/2011/03/alfredo-binda.html">Alfredo Binda</a>, que aleshores havia començat a sumar triomfs de prestigi, i per l'altra, pel veterà <a href="http://quefuede.blogia.com/2010/040701-firma-invitada.-quien-fue...-costante-girardengo-y-el-bandido-por-ruben-bagni-.php">Constante Girardengo</a>, guanyador ni més ni menys que de nou campionats nacionals, sis Milano-Sanremo i tres Giros de Llombardia.<br />Fins que va passar el que va de passar. El 3 de juny de 1927, a l'alçada de Peonis, mentre suposadament s'estava preparant pel Tour de França, uns pagesos van trobar Bottecchia a la cuneta d'una carretera. Estava estirat a terra, immòbil i amb una ferida molt greu al crani i la clavícula trencada. La seva bicicleta jeia separada a una dotzena de metres sense cap dany aparent. No hi havia marques de frenada que evidenciessin que un cotxe impactés amb ell. No hi havia testimonis. Bottecchia morí pocs dies després, sense arribar a recuperar la consciència, en un hospital de Gemona del Friuli.<br />Aleshores no van fer sinó començar les especulacions sobre una mort que encara no ha estat aclarida de mode convincent. La versió oficial va dictaminar de manera sospitosament ràpida que un cop de calor li havia fet perdre l'equilibri i al caure havia sofert les ferides fatals. Tanmateix, hi havia detalls que no quadraven: Perquè tanta distància entre el cos i la bicicleta? Un cop de calor a primers de juny i abans del migdia? Això li pot succeïr a un professional acostumat a etapes de 400 quilòmetres amb ports de muntanya pel mig?<br />Es comenta, amb poques garanties de veracitat, que anys després un pagès va declarar en el seu llit de mort que va sorprendre un ciclista agafant raïms de la seva vinya; li va etzibar un cop de pedra amb tanta mala baba com punteria. A banda de la poca consistència de la font, més dubtes: menjant raïms a primers de juny? A quina època maduren els raïms al nord-est d'Itàlia, al mateix peu dels Alps?<br />Com no podia ser de cap altra manera, amb tanta incertesa, la literatura, la xerrameca i la conspiranoia van acabar generant la més tèrbola de les hipòtesis: l'assassinat amb coartada política. L'any 1927, Itàlia està en plena hegemonia feixista, amb Benito Mussolini consolidat al capdavant del moviment. A Bottecchia, en canvi, se li atribueixen filiacions polítiques no gaire favorables envers el règim. Qui recolza aquesta teoria addueix la (relativa) influència del campió a França, on era rebut amb honors d'estrella, i avala que els feixistes podien témer el que pogués afirmar o opinar en el país veí. Fins i tot aquesta martingala compta amb un pressumpte sicari: </span><span id="result_box" class="" lang="ca" style="font-family:courier new;"><span title="Feu clic per obtenir traduccions alternatives" class="hps">un italià</span> <span title="Feu clic per obtenir traduccions alternatives" class="hps">mort</span> <span title="Feu clic per obtenir traduccions alternatives" class="hps">per ferides</span> <span title="Feu clic per obtenir traduccions alternatives" class="hps">d'arma</span> <span title="Feu clic per obtenir traduccions alternatives" class="hps">blanca al</span> <span title="Feu clic per obtenir traduccions alternatives" class="hps">litoral</span> <span title="Feu clic per obtenir traduccions alternatives" class="hps">de Nova</span> <span title="Feu clic per obtenir traduccions alternatives" class="hps">York</span> <span title="Feu clic per obtenir traduccions alternatives" class="hps">va arribar</span> <span title="Feu clic per obtenir traduccions alternatives" class="hps">a afirmar que</span> <span title="Feu clic per obtenir traduccions alternatives" class="hps">havia</span> <span title="Feu clic per obtenir traduccions alternatives" class="hps">estat</span> <span title="Feu clic per obtenir traduccions alternatives" class="hps">contractat</span> <span title="Feu clic per obtenir traduccions alternatives" class="hps">com a assassí</span> <span title="Feu clic per obtenir traduccions alternatives" class="hps">a sou.<br />En definitiva, moltes hipòtesis i ben poques certeses. De fet, només una: Bottecchia forma part des d'aquell dia tràgic, i gràcies a les seves victòries a París, de la galeria de mites del ciclisme. I així en dóna fe la primera de les plaques conmemoratives que hi ha durant l'ascenció del Zoncolan.<br /><br /><span style="font-size:78%;">(foto: Isaac Casals)</span><br /></span></span></span><span style="font-size:85%;"><span style="font-family:courier new;"> </span></span></div>Borja Barbesàhttp://www.blogger.com/profile/14597788503159432195noreply@blogger.com0