7 de jul. 2011

Contra els poetes en minúscula


Qui em coneix sap que no em caracteritzo per ser un seguidor d'Alberto Contador. Li reconec el títol de millor corredor de voltes de tres setmanes bàsicament perquè els seus registres en aquest camp són incontestables però mai m'ha despertat massa simpatia: bona part de les seves declaracions, sovint plenes d'excuses prèvies per a curar-se en salut, no em semblen a l'alçada del dominador total que és. No li demano caure en la supèrbia, però sí que assumeixi la seva condició i que no busqui treure's pressió davant de cada objectiu que encara. El famós gest de la pistoleta tampoc ajuda, el considero de mal gust, un ritual entre ingenu i macarra indigne d'un model mediàtic com és l'escalador de Pinto.
A favor seu, cal dir tanmateix que enguany sembla adreçar una mica aquest tarannà, potser assessorat per Bjarne Riis, potser per iniciativa pròpia. En qualsevol cas, segons el meu parer no només ha millorat en això sinó que la seva actitud en cursa és més que mai per a treure's el barret. ¿Que això es produeix en bona mesura pel fet de córrer tenint a l'horitzó una possible sanció per l'afer del clembuterol? Potser sí, però, sigui pel que sigui, la realitat és la que és i toca aplaudir.
Aquest que acabo d'exposar és un dels arguments pels que desitjo que Contador guanyi aquest Tour de França. Però no és el més important. El que fa que consideri del tot necessari que el deixeble de Riis s'imposi a Paris el proper dia 24 és un de ben senzill: no pot guanyar Andy Schleck. El més petit dels germans luxemburguesos duu uns anys centrant la seva temporada en dos objectius: la Lieja-Bastogne-Lieja i el Tour de França; la resta de la temporada, pràcticament entrenaments amb dorsal. És el major paradigma del ciclista pendent del pulsòmetre, obsessionat en no posar l'agulla d'esforç a la zona vermella, no sigui que una suada de més ens passi factura al Tour al cap d'un mes i mig. Al meu entendre, aquesta és només una metodologia mitjanament vàlida si GUANYES el Tour, perquè si no ho fas, per molt que quedis segon, estàs hipotecant els millors anys de la teva carrera esportiva i malgastant un talent molt per damunt per la mitja sense anar amassant un palmarès que faci goig.
L'escola d'Andy Schleck no és més que una interpretació ben discutible del que va instaurar Lance Armstrong durant la seva tirania al Tour. Però Armstrong els guanyava. I malgrat tot, aquesta supeditació al mes de juliol és el que impedeix que se'l pugui comparar amb campions com Merckx, Hinault o fins i tot Indurain. Andy Schleck, a banda de tenir un comportament de ciclista antimític, gosa criticar públicament els mètodes de qui de moment l'ha guanyat any rera any, afirmant repetidament que córrer el Giro no és la millor manera de preparar el Tour, fins i tot traient pit que els seus gregaris tampoc han corregut el Giro i es presenten frescos a la ronda gal·la... Per tot això és del tot necessari que Contador li ensenyi el culotte a les etapes de muntanya d'aquest Tour, perquè fracassi aquest ciclisme d'escola anglosaxona que ens ha tocat viure -tant pendent de la calculadora, l'ergonomia i l'aerodinàmica i tant poc del cap, el cor i les cames.
Si Schleck guanya, val·lida l'aposta per reservar forces durant tot l'any i menysprear la resta del calendari, i ja ens podem anar oblidant de bones participacions competitives al Giro, a Dauphiné, a Suïssa, a l'Itzulia... El futur immediat del ciclisme està, aleshores, a les cames (i el cor i el cap i la sort) de Contador.

1 de jul. 2011

Young Hearts Spark Fire


Just abans de l'inici d'una nova edició del Tour de França, se m'ocorre proposar una llista de 10 joves corredors a tenir en compte, si bé no per ésser decisius, sí per deixar pinzellades d'un prometedor futur. Tots deu són menors de vint-i-cinc anys. Aquí estan per simple ordre alfabètic:

Jérome COPPEL: l'enèsima gran esperança francesa per a les generals de les grans voltes. L'any passat ja va ser cinquè a la Dauphiné. I enguany un segon lloc a Murcia i un 5è a Castilla y León l'avalen. Intentarà aguantar el màxim amb els favorits, capitanejant el Saur-Sojasun. Pronòstic: entre el 10è i el 15è a la general final.

Rui COSTA: portuguès del Movistar. Tot terreny, hàbil en el noble art de la fuga, amb recursos per a jugar la carta guanyadora final. L'any passat va guanyar brillantment una etapa al Tour de Suïssa i aquest 2011 s'ha endut la modesta Vuelta a la Comunidad de Madrid. Pronòstic: si no guanya una etapa de mitja muntanya, a prop estarà.

Thomas DE GENDT: belga del Vacansoleil. Va irrompre a la París-Niça enduent-se una etapa quan estava cantat l'esprint massiu i va recuperar el maillot groc en una fuga antològica amb Thomas Voeckler. Fa 15 dies, a Suïssa, va deixar amb un pam de nas a Andy Schleck Pronòstic: si recupera bé d'una temporada força carregada, tindrà presència en les escapades, tot i que se les haurà amb molts bons rivals.

Denis GALIMZYANOV: rus del Katusha. Esprinter de nova fornada que l'any passat va debutar a la Vuelta amb cinc top10 d'etapa. Enguany ha guanyat a La Panne i a Luxemburg davant de joves prodigis com Degenkolb, Sagan o Appollonio. Pronòstic: a Katusha tindrà el monopoli de lluitar en les arribades massives ,però la grandíssima competència l'haurà de fer conformar en ser algun dia entre en els cinc primers.

Cyril GAUTIER: francès d'Europcar. El darrer Tour va ser el del seu debut amb només 22 anys i el balanç va ser positiu: 45è a la general final i presència activa en escapades. Pronòstic: en la línia de 2010; el veurem en fugues, a la mitja i l'alta muntanya i si li ve més de cara que al seu company Charteau, no és descartable que en alguna fase de la cursa s'involucri en la lluita pel maillot de la muntanya.

Gorka IZAGIRRE: vasc d'Euskaltel. El més jove del 'nou' taronja és un tenaç tot-terreny que promet bones tardes de ciclisme d'atac. L'any passat li va robar la cartera a l'experimentat Ivanov al Tour de Luxemburg, i ara arriba a la sortida de la seva primera gran volta havent fet un gran paper a Suïssa. Pronòstic: el veurem en terrenys similars als de Costa, De Gent o Gautier, lluitant en fugues d'etapes trenca-cames i/o als Pirineus. Se li pot fer llarga la tercera setmana.

Blel KADRI: francès d'origen argelí d'AG2R. Una altra de les esperances del ciclisme gal, tot i que no sembla tant encarat a les generals com Coppel. Puja bé, és valent i duu un any que l'assenyala com un corredor a l'alça. Pronòstic: estarà en alguna fuga en etapes de muntanya i, amb una mica de sort, en disputarà la victòria.

Bauke MOLLEMA: holandès del Rabobank. Un nou producte de l'aparent inesgotable cantera neerlandesa d'escaladors, la baula entre Gesink i Kruijswijk, que l'any passat va estar força endavant en un duríssim Giro i recentment ha optat fins el darrer dia a la victòria a Suïssa. Pronòstic: serà la mà dreta de Gesink a la muntanya, així que el seu lluïment individual queda supeditat a les evolucions del seu espigat cap de files.

Wout POELS: holandès de Vacansoleil. Més tulipans que pugen bé, aquest un any més jove que Mollema. Quart a Murcia aquest 2011, ha tingut actuacions regulars però sense escarafalls que fan pensar que es planta al Tour amb una preparació mil·limetrada. Pronòstic: aquí arrisco i afirmo que serà una de les veritables revel·lacions de la prova; o una etapa de les de prestigi al sarró, o bé un top 20 a la general. O, qui sap, ambdues coses.

Ben SWIFT: britànic del Team Sky. Un dels esprinters revel·lació de la temporada, amb dues victòries al Tour Down Under, i també guanyant a Castilla y León, Romandia i Califòrnia. Aquest pistard, al Tour compaginarà les arribades amb el seu company Boasson Hagen. Pronòstic: rondant el top5 en més d'una ocasió en els esprints purs (en pla, s'entén).

A banda d'aquests deu jovenets, hi ha altres corredors menors de 25 anys que ja estan més consolidats en l'elit i que per això no calia subratllar-los amb tanta avidesa. Tanmateix, espero grans coses de ciclistes com Taaramae, Van Garderen, Goss -guanyador a Sanremo-, Uran, Ciolek, l'esmentat Boasson Hagen o la futura estrella de les contrarrellotges, Adriano Malori.

(nota: el títol del post, al·lusiu a la fogositat pròpia de la joventut, és una cançó de la banda de Vancouver Japandroids)