Qui em coneix sap que no em caracteritzo per ser un seguidor d'Alberto Contador. Li reconec el títol de millor corredor de voltes de tres setmanes bàsicament perquè els seus registres en aquest camp són incontestables però mai m'ha despertat massa simpatia: bona part de les seves declaracions, sovint plenes d'excuses prèvies per a curar-se en salut, no em semblen a l'alçada del dominador total que és. No li demano caure en la supèrbia, però sí que assumeixi la seva condició i que no busqui treure's pressió davant de cada objectiu que encara. El famós gest de la pistoleta tampoc ajuda, el considero de mal gust, un ritual entre ingenu i macarra indigne d'un model mediàtic com és l'escalador de Pinto.
A favor seu, cal dir tanmateix que enguany sembla adreçar una mica aquest tarannà, potser assessorat per Bjarne Riis, potser per iniciativa pròpia. En qualsevol cas, segons el meu parer no només ha millorat en això sinó que la seva actitud en cursa és més que mai per a treure's el barret. ¿Que això es produeix en bona mesura pel fet de córrer tenint a l'horitzó una possible sanció per l'afer del clembuterol? Potser sí, però, sigui pel que sigui, la realitat és la que és i toca aplaudir.
Aquest que acabo d'exposar és un dels arguments pels que desitjo que Contador guanyi aquest Tour de França. Però no és el més important. El que fa que consideri del tot necessari que el deixeble de Riis s'imposi a Paris el proper dia 24 és un de ben senzill: no pot guanyar Andy Schleck. El més petit dels germans luxemburguesos duu uns anys centrant la seva temporada en dos objectius: la Lieja-Bastogne-Lieja i el Tour de França; la resta de la temporada, pràcticament entrenaments amb dorsal. És el major paradigma del ciclista pendent del pulsòmetre, obsessionat en no posar l'agulla d'esforç a la zona vermella, no sigui que una suada de més ens passi factura al Tour al cap d'un mes i mig. Al meu entendre, aquesta és només una metodologia mitjanament vàlida si GUANYES el Tour, perquè si no ho fas, per molt que quedis segon, estàs hipotecant els millors anys de la teva carrera esportiva i malgastant un talent molt per damunt per la mitja sense anar amassant un palmarès que faci goig.
L'escola d'Andy Schleck no és més que una interpretació ben discutible del que va instaurar Lance Armstrong durant la seva tirania al Tour. Però Armstrong els guanyava. I malgrat tot, aquesta supeditació al mes de juliol és el que impedeix que se'l pugui comparar amb campions com Merckx, Hinault o fins i tot Indurain. Andy Schleck, a banda de tenir un comportament de ciclista antimític, gosa criticar públicament els mètodes de qui de moment l'ha guanyat any rera any, afirmant repetidament que córrer el Giro no és la millor manera de preparar el Tour, fins i tot traient pit que els seus gregaris tampoc han corregut el Giro i es presenten frescos a la ronda gal·la... Per tot això és del tot necessari que Contador li ensenyi el culotte a les etapes de muntanya d'aquest Tour, perquè fracassi aquest ciclisme d'escola anglosaxona que ens ha tocat viure -tant pendent de la calculadora, l'ergonomia i l'aerodinàmica i tant poc del cap, el cor i les cames.
Si Schleck guanya, val·lida l'aposta per reservar forces durant tot l'any i menysprear la resta del calendari, i ja ens podem anar oblidant de bones participacions competitives al Giro, a Dauphiné, a Suïssa, a l'Itzulia... El futur immediat del ciclisme està, aleshores, a les cames (i el cor i el cap i la sort) de Contador.
A favor seu, cal dir tanmateix que enguany sembla adreçar una mica aquest tarannà, potser assessorat per Bjarne Riis, potser per iniciativa pròpia. En qualsevol cas, segons el meu parer no només ha millorat en això sinó que la seva actitud en cursa és més que mai per a treure's el barret. ¿Que això es produeix en bona mesura pel fet de córrer tenint a l'horitzó una possible sanció per l'afer del clembuterol? Potser sí, però, sigui pel que sigui, la realitat és la que és i toca aplaudir.
Aquest que acabo d'exposar és un dels arguments pels que desitjo que Contador guanyi aquest Tour de França. Però no és el més important. El que fa que consideri del tot necessari que el deixeble de Riis s'imposi a Paris el proper dia 24 és un de ben senzill: no pot guanyar Andy Schleck. El més petit dels germans luxemburguesos duu uns anys centrant la seva temporada en dos objectius: la Lieja-Bastogne-Lieja i el Tour de França; la resta de la temporada, pràcticament entrenaments amb dorsal. És el major paradigma del ciclista pendent del pulsòmetre, obsessionat en no posar l'agulla d'esforç a la zona vermella, no sigui que una suada de més ens passi factura al Tour al cap d'un mes i mig. Al meu entendre, aquesta és només una metodologia mitjanament vàlida si GUANYES el Tour, perquè si no ho fas, per molt que quedis segon, estàs hipotecant els millors anys de la teva carrera esportiva i malgastant un talent molt per damunt per la mitja sense anar amassant un palmarès que faci goig.
L'escola d'Andy Schleck no és més que una interpretació ben discutible del que va instaurar Lance Armstrong durant la seva tirania al Tour. Però Armstrong els guanyava. I malgrat tot, aquesta supeditació al mes de juliol és el que impedeix que se'l pugui comparar amb campions com Merckx, Hinault o fins i tot Indurain. Andy Schleck, a banda de tenir un comportament de ciclista antimític, gosa criticar públicament els mètodes de qui de moment l'ha guanyat any rera any, afirmant repetidament que córrer el Giro no és la millor manera de preparar el Tour, fins i tot traient pit que els seus gregaris tampoc han corregut el Giro i es presenten frescos a la ronda gal·la... Per tot això és del tot necessari que Contador li ensenyi el culotte a les etapes de muntanya d'aquest Tour, perquè fracassi aquest ciclisme d'escola anglosaxona que ens ha tocat viure -tant pendent de la calculadora, l'ergonomia i l'aerodinàmica i tant poc del cap, el cor i les cames.
Si Schleck guanya, val·lida l'aposta per reservar forces durant tot l'any i menysprear la resta del calendari, i ja ens podem anar oblidant de bones participacions competitives al Giro, a Dauphiné, a Suïssa, a l'Itzulia... El futur immediat del ciclisme està, aleshores, a les cames (i el cor i el cap i la sort) de Contador.
M'encantaría saber com es percep aquesta diferència d'escoles, d'estils o de visions del ciclisme des de dins dels equips professionals... M'agrada pensar que són més els que pensen com tu, com la majoria d'amants del ciclisme. I si Contador no pot guanyar aquest cop, almenys espero que els corredors boicotegin l'exemple d'Andy Schleck com millor poden, posant-hi més ganes que ell.
ResponElimina