Un gran teló final

Amb la disputa del Giro di Lombardia es donen tradicionalment per acabades les grans curses de la temporada. Més enllà de demà dissabte, poca cosa: la Chrono des Nations de diumenge, amb l'al·licient del retorn de Vinokourov, i alguna cursa per etapes més exòtica com el Tour de Brasil, el d'Hainan (Xina), el de Faso o la Japan Cup.
Lombardia tanca també, aleshores, els cinc monuments del 2011, guanyats tres d'ells per outsiders (Goss a Sanremo, Nuyens a Flandes i Van Summeren a Roubaix); Gilbert era el favorit a Lieja, i no va fallar. El való és precisament un dels grans candidats a alçar els braços demà a Lecco després de 241 quilòmetres que configuren, com és habitual, el recorregut més apte per a escaladors de totes les grans clàssiques. Els rivals de Gilbert seran molts, doncs el traçat obre la porta a corredors de perfil lleugerament diferent: Cunego, guanyador ja el 2004, 2007 i 2008); Basso i Nibali capitanejant el Liquigas; el trident taronja que conformen Samuel Sánchez (tres vegades podi, però cap victòria), Igor Antón i Mikel Nieve; la dupla de Movistar, Lastras i Rui Costa; una de les moltes cartes de Katusha (Purito, Dani Moreno, Paolini o fins i tot un renascut Pozzato); i molts altres corredors, diferents entre si, però tots amb talent i que estan acabant molt bé la temporada: Uran, Cobo, Van Avermaet, Roche, Mollema, Pozzovivo, Visconti, el joveníssim francès Pinot, Duarte, Chavanel, Fuglsang, Daniel Martin, Poels, Voeckler... en fi, una participació envejable per a una cursa de resolució força incerta malgrat la grandíssima temporada de Gilbert.
Un dels punts claus de la classica delle foglie morte pot ser el punt més emblemàtic i inamovible del seu recorregut: l'ascenció a la Madonna del Ghisallo, autèntic santuari religiós-esportiu del ciclisme italià que inclou el cèlebre monument al ciclista caigut (veure imatge superior) i des de 2006 un museu del ciclisme amb bicicletes de Bartali, Coppi i Merckx, entre d'altres records. Les rampes que hi accedeixen, a uns 50 km de meta, de ben segur sel·leccionaran la cursa, que probablement s'acabarà de decidir a la darrera ascensió, la que mena a Villa Vergano, curta però molt dura, i de la que des de el seu cim només resten 9 km a meta.
Però alerta, dues de les darreres proves d'un dia que s'han disputat en els darrers dies, Paris-Tours i Gran Piemonte, s'han decidit mitjançant sengles fugues numeroses formades lluny de meta. Terreny dur per a que es trenqui el pilot no en faltarà demà, amb els ports de Valcava i Colma di Sormano, així que els capos hauran d'estar ben atents i saber detectar el moment clau. Si no, els hi pot passar el que va patir Gianni Bugno el 1992, vestit amb el maillot de campió del món, que va deixar marxar el tren que duia a la victòria per un excés de sang freda i va acabar pagant-ho ben car. Així ho explica aquest magnífic article, que configura la millor cloenda imaginable a aquesta prèvia.


*L'arribada està prevista al voltant de les 17h de la tarda, i prop d'una hora abans el pas per la Madonna del Ghisallo. Es podrà veure online, en directe i amb bona qualitat, per la web de la Gazzeta dello Sport.

'Una bici si declama'

Poques coses hi ha tant gratificants com quan camines pel carrer i la màgia del reproductor t'obsequia amb "Boogie" de Paolo Conte. Uns breus segons de piano joganer i ja entren els vents que puntegen el caminar àgil. Ell mateix n'és conscient i llavors deixa caure la imatge que ho descriu de manera immillorable: "i saxes spingevano a fondo come ciclisti gregari in fuga", alguna cosa així com "els saxos empenyent ben fort, com ciclistes gregaris en fuga". La potència i precisió metafòrica ha de ser per força obra d'algú que domina molt bé el llenguatge però també tota la semàntica que envolta el món del ciclisme. Aquí, Conte apel·la a l'entrega irracional que mostra un gregari quan té l'oportunitat d'estar en una fuga, buscant l'improbable dia de glòria d'una carrera esportiva viscuda en l'anonimat, empenyent com un cap de files no podria imaginar, com si no hi hagués demà.
La referència ciclista no és quelcom aïllat en l'obra de l'autor d'"Azzurro". Manifest seguidor de l'esport de la bicicleta, Conte ha estat seduït per la suggestió literària que genera el ciclisme i la seva vessant mítica i passional que tant s'ha cultivat històricament a Itàlia. Exemple d'això és la meravellosa cançó dedicada a "Bartali", veritable icona nacional sorgida per contraposició a Coppi i que més d'una vegada ha permès explicar l'essència popular italiana a través d'aquesta dualitat. Des d'una altra perspectiva, Velocità silenziosa, una peça més recent (2008) és una oda a la bicicleta com a objecte, com a contenedor de material poètic, amb versos com "una bici non si ama / si lubrifica, si modifica, / una bici si declama / come una poesia per volare via".
Tot plegat ve especialment al cas -i funciona com a perfecte banda sonora per a aquests dies en que comença a refrescar- per la coincidència amb les clàssiques italianes de final de temporada, una sèrie de curses molt boniques que probablement no reben tota l'atenció que es mereixen. Ahir es va disputar, a la Toscana,la Coppa Sabatini, que no és de les més importants però tot i així compta amb guanyadors de la talla de Ullrich, Bettini o Gilbert. La notícia és que enguany ha guanyat Enrico Battaglin, un jovenet de 21 anys per davant de Rebellin, divuit anys i mig més gran. Els plats principals comencen demà amb la disputa del Giro dell'Emilia, una preciosa cursa amb final a un lloc especial, l'ermita de San Luca, a tocar de Bologna. El guanyador de 2010 i 2009, Gesink, no hi podrà ser per estar convalescent d'una fractura de fèmur però sí Purito, Urán, Cobo, Kruijswijk, Wiggins, Kreuziger i una magnífica armada italiana: Basso, Nibali, Scarponi, Rebellin, Di Luca, Visconti... Per diumenge queda el GP Beghelli i dijous el Gran Piemonte, que transita per la terra natal de l'homenatjat d'avui, Paolo Conte. A més, Piemonte és la darrera pedra de toc abans de la disputa del darrer monument de la temporada, el Giro de Lombardia, la clàssica de les fulles mortes, i de la que en parlaré en exclusiva en els propers dies.