Dizionario (prima parte)

A mode de prèvia de l'imminent Giro d'Italia 2012, declamarem un diccionari al respecte:

A

Androni-Giocattoli: l'esquadra de Gianni Savio és una de les grans esperances per a posar picant a aquesta Corsa Rosa. Rujano, probablement l'escalador més pur del pilot internacional, sol ser sinònim d'atacs gens contemporitzadors, tot i que per aspirar a una bona general caldrà veure on el deixen les dues primeres setmanes. Estarà secundat per un grapat de guerrillers com Sella, Serpa, Ochoa...  

B

Bonificacions: amb tanta muntanya com hi ha al menú, seria d'estranyar que acabessin jugant un paper rellevant, però durant la primera setmana seran la clau per a propiciar alternances en el liderat. Es reparteixen 20, 12 i 8 segons per als tres primers a la meta i 6, 4 i 2 al traguardo volante de cada etapa en línia.

C

Cavendish: d'entre la plèiade d'homes ràpids que es congreguen per a aprofitar les etapes planes, destaca el campió del món. Acut amb tres homes de confiança per al seu treno, però malgrat la seva pressumpta superioritat farà bé en no refiar-se d'una llarga llista d'homes bala: Goss, Farrar, Guardini, Demare, Feillu, Bos, Renshaw, Modolo, Bennati, Chicchi, Kristoff, Haedo, Ventoso...

D

Dinamarca: del bell mig de Jutlàndia parteix la present edició del Giro, i ho fa amb un pròleg urbà llarguet: 8,7 km. Després, dues etapes ben planes però nerviosíssimes per l'alta possibilitat de vent, el risc a caigudes i l'apretat d'una classificació general amb desenes de corredors volent tastar, ni que sigui per una jornada, el rosa a les pròpies espatlles.

E

Euskaltel: l'equip vasc presenta una alineació modesta on sobresurt clarament el nom de Mikel Nieve. Guanyador de la meravellosa etapa reina de l'any passat i 11è a la general final, l'objectiu és igualar les prestacions i, si pot ser, millorar la general. Al seu costat, entre d'altres, el pertinaç Txurruka i el prometedor Ion Izagirre.

F

Frank Schleck: Fuglsang havia de ser el líder del Radioshack però una inoportuna lesió l'ha apartat d'Itàlia. En substitució, Bruyneel ha convocat el gran dels Schleck, a qui estem molt contents de veure'l còrrer lluny de l'influència del seu germà. És incerta l'implicació que mostrarà, però si mentalment ve amb ganes, és un candidat clar al podi. El recorregut li escau molt més que el del Tour.

G

Giau, Passo: pel vessant que s'encararà en la 17ena etapa (a l'inrevés que l'any passat, on anticipava el Passo Fedaia), és un port que s'ajusta al meu ideal de duresa: uns deu quilòmetres al 9,3% de mitja. Del seu cim a meta restaran 18 km de baixada i ve precedit d'un encadenat perfecte amb el Passo Duran i la Forcella Staulanza, conformant un tappone que afavoreix els atacs llunyans.

H

Henao: abans d'una gran volta sempre m'agrada apostar per corredors joves com a possibles revelacions i un dels candidats per aquest Giro és el colombià. A priori ha de ser la mà dreta del seu compatriota Urán en les files de l'Sky, però de ben segur també trobarà moments per al lluïment personal. Altres jovenets a seguir són Slagter, Zeits, Brambilla o Stetina.

I

Ivan Basso: la confiança que transmet no és unànime, però el seu sòlid Giro del 2010 obliguen a tenir-lo en compte com un dels dos o tres favorits principals. Duu un inici de temporada discret, però si no té imprevistos, a la duríssima tercera setmana el seu gran fons es pot imposar. Al seu costat, Szmyd, Capecchi, Agnoli i companyia conformen una guàrdia pretoriana ben fiable.

J

Joux, Col de: tothom parla dels tres tapponi dels darrers cinc dies però la 14ena etapa, la de l'encadenat final amb el Joux i Cervinia segur que es cobra alguna víctima ilustre. Es tracta de dos ports de rampes modestes, irregulars, però llarguíssims, de més de 20 km cadascun que poden acabar amb algun corredor de caire més explosiu que no s'adapti bé a pujades que ronden l'hora d'esforç continuat.

K

Kreuziger: d'acord que les seves prestacions espectaculars de 2008, en que va guanyar la Volta a Suïssa i va ser 13è al Tour amb 22 anys, auguraven un dominador absolut i això no s'ha complert. Però amb 25 anys Kreuziger duu dos top10 al Tour i un al Giro, registre a l'abast de molt pocs. ¿Serà aquest Giro el del definitiu pas endavant? Equip no li'n faltarà amb Tiralongo, Gasparotto, Dyachenko, Seeldraeyers, Zeits...

L

Lampre: amb la desqualificació de Contador, Scarponi és el guanyador del Giro 2011. A priori, no és l'únic home a batre, doncs la figura de Basso també imposa, però sí un dels principals favorits i Lampre un dels equips referència de la cursa. Motius no en falten: Cunego serà la segona aposta, amb total llibertat; Ulissi, la jove perla, també tindrà moments per a lluïr; i el polonès Niemec dista poc de ser el gregari ideal a la muntanya.

(continuarà)