Big George

Quan Indurain va patir a Les Arcs i es va acabar d'enfonsar camí de Pamplona; l'estiu en que Puff Daddy plorava Notorius BIG i arrasava en les llistes de mig món; el juliol en que França va guanyar un mundial de futbol malgrat jugar amb un 'nou' anomenat Guivarc'h; quan Alex Zülle va perdre les ulleres i el Tour al passage du Gois; l'estiu en que molts vam llegir "High Fidelity" després d'haver vist la pel·lícula i no a l'inrevés; el dia en que Carlo Giuliani va morir assassinat per la policia a Gènova; quan Espanya seguia les maniobres de l'operació militar Romeo-Sierra per a expulsar mitja dotzena de marroquins de Perejil; l'etapa en que Beloki es va deixar el seu futur com a ciclista en l'asfalt del descens de La Rochette; el mes en que The Fiery Furnaces van editar el deliciosament esquizofrènic 'Blueberry Boat'; quan vaig anar a veure una etapa del Tour en directe per primera vegada, el 16 de juliol de 2005 al Port de Pailheres (tinc foto); el dia que Syd Barrett va deixar aquest món en el sentit físic de l'expressió; l'estiu en que 'Superbad' va ser la prova definitiva de que tornava a ser possible una teen comedy de qualitat; el juliol en que Ricardo Riccò va passar de ser el nou Pantani circa 1998 a ser un trist candidat a Pantani circa 2003-04; el dia en que l'organisme de Dash Snow va dir prou després d'una (curtíssima) vida d'excessos i creativitat; quan en l'ascensió al Port de Balès, el guanyador a la fi del Tour es beneficià d'un problema en la cadena del seu gran rival (espera, però al final el va guanyar o no?); el dia en que la flama de la Winehouse es va apagar per sempre més.

En tots i cada un d'aquests moments George Hincapie, el ciclista que va aprendre a estimar aquest esport al Central Park, estava disputant el Tour de França. Cada juliol, durant 17 anys sense interrupció, des de 1996 fins aquest mateix moment en que descansa i es prepara per l'etapa de demà en un hotel de la Xampanya. Salut.