2 de juny 2011

Avaluació (I)


Un cop finalitzat el Giro d'Italia, i refredat uns pocs dies, anem a fer una breu anàlisi equip per equip. Per rigorós ordre alfabètic:

Acqua & Sapone: El veterà Garzelli era el que els havia de donar protagonisme i així ha estat. Va apostar fort per l'etapa reina però es va topar amb Mikel Nieve. El maillot verd de la muntanya és una justa recompensa. La resta de l'equip poca cosa, només els intents en fugues dels colombians Sarmiento i Betancourt.


AG2R La Mondiale: Una agradable sorpresa, segurament l'equip que ha estat més per damunt de les expectatives. S'enduen una etapa amb Gadret, el seu quart lloc a la general final i el 12è de Dupont que també ha estat força davant a les etapes de muntanya.


Androni Giocattoli: Esperava dels homes de Savio un comportament diferent, amb una guerra de guerrilles per part dels seus tres homes forts: Sella, Serpa i Rujano. Al final, però, poca cosa han ofert Sella i Serpa, i en canvi Rujano s'ha mostrat més sòlid del previst: ni més ni menys que el segon millor escalador de la prova. Una etapa i el 7è lloc.


BMC: Duien ben poc i ben poc han demostrat. Alguna presència en escapades sense més èxit que el maillot de la muntanya que va lluïr Martin Kohler la primera setmana. Johann Tschopp no va poder reeditar la victòria d'etapa de l'any passat i s'ha hagut de conformar amb una 16ª plaça sense lluïment.


Colnago: Apostaven per Pozzovivo de cara a la muntanya, i per Belletti i Modolo pels sprints. Al final, els seus millors homes han estat Brambilla, Pirazzi i Savini. Se'n van sense l'etapa que tant han buscat, però havent pujat al podi sis dies per a recollir el maillot verd (dos amb Brambilla i quatre amb Savini).


Euskaltel: Eren Antón, Nieve... i set més, que han lluitat com grans professionals que són. I els dos homes forts han assumit la seva responsabilitat: una victòria d'etapa per a cada un en les dues etapes més dures de muntanya. Només li recriminem lleugerament a Antón que es deixés anar després de guanyar al Zoncolan.


Geox: Giro decebedor de l'equip italo-espanyol. Menchov ha aguantat com ha pogut un recorregut que no li venia bé, d'acord, però quedar 8è sense el més mínim protagonisme no té més sentit que el d'arreplegar punts UCI per a l'equip. La resta del planter, força desparegut a excepció d'un Fabio Duarte que va haver d'abandonar a la vuitena etapa després d'un inici prometedor.


HTC-Highroad: Bona cursa de l'exColumbia. Guanyadors de la crono per equips, dues etapes per a Cavendish (tal i com era el recorregut no podien ser moltes més) i protagonisme de Pinotti i sobretot de Sivtsov, que ha aconseguit entrar merescudament en el top10 final.

Katusha: Lleugerament per sota de l'esperat, tant l'equip com el seu líder. Quim Rodríguez ha anat de menys a més, però malgrat la 5ena posició final no se l'ha vist amb opcions reals de podi. Di Luca, gris, molt lluny dels seus millors temps, i Dani Moreno ens va obsequiar amb una etapa brutal per les Marche, finalment, sense premi. Poc més.


Lampre-ISD: Scarponi va començar molt agressiu, però l'evident superioritat de Contador el va fer reconduïr el seu objectiu a assegurar, reeixidament, la 2ona plaça. Poden estar contents, ja que a aquest botí cal afegir dues victòries: Petacchi (37 anys) i Ulissi (21 anys), passat, present i futur del ciclisme italià.


Team Leopard Trek: Cap a casa al cap de quatre etapes degut a la desgraciada mort del seu corredor Wouter Weylandt.


Continuarà...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada