18 de maig 2012

Second Life



Mentre resto pendent d'un Giro que va pujant d'intensitat i ja ni em sorprenc que Sagan hagi guanyat les quatre primeres etapes a Califòrnia, avui em ve de gust una entrada una mica frívola.
L'altre dia em vaig assabentar que el pilot de l'helicòpter de les retransmissions televisives del Giro és... Gianni Bugno! Resulta que el que va ser un dels corredors més elegants de les darreres dècades va bolcar-se en el pilotatge un cop retirat. Des de fa un temps compagina aquesta ocupació amb la de president de l'Associació Internacional de Ciclistes, una mena de sindicat que vetlla pels interessos dels corredors. El cas de Bugno em va fer pensar a què dediquen els dies alguns dels corredors dels noranta, els ciclistes culpables d'enganxar-me a aquest esport.
Així, mentre Bugno veu la cursa des de les altures, alguns la veuen des de la moto, com és el cas de Laurent Jalabert que ha comentat el Tour de França anant de paquet. Tanmateix, la passió actual de Jaja per l'esport segueix prenent cos de forma activa, doncs en els darrers anys ha corregut diverses maratons i triatlons. 
Company seu a la ONCE de Manolo Saiz, Alex Zülle treballa per una multinacional d'assessoria esportiva i, de tant en tant, organitza viatges per a cicloturistes. El seu compatriota Tony Rominger també ha estat involucrat en la gestió, en la representació de ciclistes. Entre altres, ha gaudit dels seus serveis el cantamanyanes d'Andreas Klöden. 
I és que la vinculació més o menys estreta amb el món de la bicicleta és l'habitual i no costa d'entendre: el sacrifici que suposa ser corredor professional exigeix que es tingui un apreci especial, a prova d'anys, per aquest esport. I tampoc cal enganyar-nos, qui ha dedicat els seus anys de joventut al ciclisme és difícil que tingui contactes en un altre àmbit on redireccionar la seva vida un cop acabada l'etapa esportiva professional. 
Per això tampoc estranya el cas de Piotr Ugrumov, que es va quedar a Itàlia després de penjar la bicicleta en comptes de tornar a la seva Letònia natal. Dirigeix un equip ciclista modest a Rímini amb la seva dona i viuen, casualitats macabres, just davant de l'Hotel Le Rose, en una habitació del qual Marco Pantani es va apagar per sempre.
Però ja que som a Itàlia, aprofitem per a tornar al to distès i fixem-nos amb Claudio Chiappucci, 'Il Diavolo'. De la seva trajectòria després del professionalisme ens quedem, sens dubte, amb la participació a l'edició VIP de "Beato tra le donne", un xou televisiu cent per cent italià, i a una temporada, la de 2006, de "L'isola dei famosi" que és exactament el que esteu pensant i al que remet la imatge que encapçala aquesta entrada. El cas és que al bo del Claudio no li va anar malament del tot pel Carib: va quedar segon, superant a rivals com l'icona de l'italo-disco Den Harrow, i l'atractiva ex-estrella del voleibol, Maurizia Cacciatori. Per a que després diguin que no hi ha res més dur que el Mortirolo.
Sense marxar del país transalpí, farem una visita a l'sputnik de 1994, Yevgeni Berzin, que a jutjar per fotos recents sembla haver perdut una mica la forma. I és que el talentós rus actualment regenta un concessionari d'automòbils en un petit poble no massa lluny de Milà i sembla no estar massa al corrent de l'actualitat ciclista.
Creuant l'Atlàntic, tenim moltes notícies de Greg LeMond: creador d'una firma de bicicletes, inversions inmobiliàries en un club de golf d'alt standing, fundacions benèfiques,... Tanmateix, el més interessant és que va muntar un restaurant temàtic anomenat Tour de France a Edina, Minnesota. Per saber si paga la pena acostar-s'hi, pot ser una bona opció demanar-ne l'opinió a Paul Westerberg, l'ex-líder dels Replacements, ja que és a Edina on precisament resideix l'autor de "Bastards of Young". Un punt i final com un altre per a aquesta història de segones vides.

4 de maig 2012

Dizionario (seconda parte)



Seguim amb el que vam engegar ahir.

M
Mortirolo: usat per primera vegada en cursa el 1990, és un dels ports més trencadors d'Europa. A més, és el que va descobrir el veritable potencial de Marco Pantani durant el Giro del 94, davant Indurain, Berzin, Chiapucci i companyia. Enguany s'estrena un vessant nou, un pèl més dur i un pèl més curt, abans d'acometre l'ascensió a l'Stelvio, la Cima Coppi d'aquesta edició.

N
NetApp: el dilema de les invitacions a combinats fora del ProTour s'ha resolt, no se sap ben bé perquè, a favor dels alemanys. El seu planter no és res de l'altre món, destaquen mínimament Jan Barta, Bartosz Huzarski i el jove Matthias Brandle, però resta per veure si aonsegueixen que no enyorem l'Acqua&Sapone de Garzelli, Di Luca i Betancur.

O
OmegaPharma - Quick Step: el vigent líder del rànquing per equips de la UCI aterra a Dinamarca amb un nou força fluix dins les seves possibilitats. Cataldo lluitarà per entrar al top10 de la general i Chicchi per a sorprendre en un sprint. Més enllà, els joveníssims Kwiatkowski i Vermoten aspiren a fer un bon pròleg, mentre que Golas segurament farà gala de la seva combativitat filtrant-se en escapades.

P
Pampeago, Alpe di: la terrible 19ena etapa finalitzarà a les seves duríssimes rampes. Abans, els corredors hauran d'enfrontar-se al colós Passo Manghen, a un primer pas per Pampeago i pel Passo Lavazè. Els darrers 100 km del dia acumulen un desnivell poques vegades vist al ciclisme modern; si hi ha ganes de gresca, les diferències poden ser escandaloses.

Q
Quim Rodriguez: el Purito està davant d'una de les ocasions de la seva vida per fer quelcom gran de debò en una gran volta. La pressumpta absència d'un dominador absolut, els pocs quilòmetres contra el crono que figuren al programa i un equip de garanties el fan aspirar a tot. Només un dubte: ¿Arribarà fresc a la darrera setmana després d'un abril molt exitós i exigent?

R
Riviera Italiana: la costa nordoccidental, escenari històric de grans exhibicions de glamur i turisme refinat, serà l'escenari d'una magnífica etapa de mitja muntanya. Creuant el Cinque Terre d'est a oest i amb final a Sestri Levante s'encadenen cinc ports de mitjana dificultat sense respir. Potser la clau, tanmateix, serà en els descensos revirats per carreteres d'anunci de Martini.

S
Sterrato: la presència de les carreteres sense asfaltar (strade bianche) és gairebé testimonial enguany, apenes 3km, però amb una pendent mitja del 8,7km. L'etapa en la que està emmarcat aquest tram, a més, presenta uns darrers 60km esquitxats de pujades curtes però dures, entre les que destaquen el 1,2km al 13,8% de Montegranaro.

T
Trentino, Giro del: el banc de proves per als escaladors que concorren el Giro, disputat fa dues setmanes, va coronar el menut Domenico Pozzovivo del Colnago. És probable que la irregularitat l'impedeixi aspirar a podi, però de ben segur que, excepte lesió o manca de salut, en l'altíssima muntanya donarà més d'un recital.

U
Unzué: el patró del Movistar (el Reynolds de tota la vida) ha reclutat un nou que, menys a la victòria a la general, pot aspirar a tot: caçaetapes d'alçada (Visconti, Lastras), escaladors (Intxausti, Pardilla, Herrada), un home ràpid (Ventoso)... A més tenen un propòsit noble: brindar els èxits al record de Xavi Tondo, desparegut arà farà un any.

V
Verona: la ciutat dels Montesco i els Capuleto acollirà, al quart dia, una contrarrellotge per equips que pot obrir diferències importants. Sky, GreenEdge, Garmin i BMC semblen els combinats més forts, així que outsiders com Urán o Hesjedal en podrien sortir reforçats respecte als principals favorits a la general final.

W
Wouter Weylandt: el proper dia 9 farà un any del tràgic accident del corredor belga al descens del Passo del Bocco. No volem rebre mai més notícies com aquestes, malgrat el risc és indissociable de la naturalesa d'aquest esport. De ben segur que el record de Weylandt serà present i esperonarà el seu amic Tyler Farrar a dedicar-li una victòria.

X / Y
Les dues grafies que en llenguatge matemàtic s'associen a les incògnites serveixen aquí pel mateix: tota cursa d'aquest nivell té incerteses i malgrat esmenti en aquest diccionari desenes de corredors, és probable que algun dels ignorats sigui un dels protagonistes estelars del Giro. Així doncs, X i Y busquen noms propis (i cames) que les identifiquin.

Z
Zomegnan, Angelomalgrat el recorregut encara conté traces reconeixibles de la seva feina, aquesta corsa rosa serà la primera de l'era post-Zome. En substitució, el màxim responsable del Giro ara és el tecnòcrata Michele Acquarone, provinent del màrqueting i que no té reserves en proclamar que ell no en sap de recorreguts i que la seva tasca està en la gestió. A tots ens sona aquesta cantarella neoliberal, oi? 


Viva il Giro!  



3 de maig 2012

Dizionario (prima parte)



A mode de prèvia de l'imminent Giro d'Italia 2012, declamarem un diccionari al respecte:

A
Androni-Giocattoli: l'esquadra de Gianni Savio és una de les grans esperances per a posar picant a aquesta Corsa Rosa. Rujano, probablement l'escalador més pur del pilot internacional, sol ser sinònim d'atacs gens contemporitzadors, tot i que per aspirar a una bona general caldrà veure on el deixen les dues primeres setmanes. Estarà secundat per un grapat de guerrillers com Sella, Serpa, Ochoa...  

B
Bonificacions: amb tanta muntanya com hi ha al menú, seria d'estranyar que acabessin jugant un paper rellevant, però durant la primera setmana seran la clau per a propiciar alternances en el liderat. Es reparteixen 20, 12 i 8 segons per als tres primers a la meta i 6, 4 i 2 al traguardo volante de cada etapa en línia.

C
Cavendish: d'entre la plèiade d'homes ràpids que es congreguen per a aprofitar les etapes planes, destaca el campió del món. Acut amb tres homes de confiança per al seu treno, però malgrat la seva pressumpta superioritat farà bé en no refiar-se d'una llarga llista d'homes bala: Goss, Farrar, Guardini, Demare, Feillu, Bos, Renshaw, Modolo, Bennati, Chicchi, Kristoff, Haedo, Ventoso...

D
Dinamarca: del bell mig de Jutlàndia parteix la present edició del Giro, i ho fa amb un pròleg urbà llarguet: 8,7 km. Després, dues etapes ben planes però nerviosíssimes per l'alta possibilitat de vent, el risc a caigudes i l'apretat d'una classificació general amb desenes de corredors volent tastar, ni que sigui per una jornada, el rosa a les pròpies espatlles.

E
Euskaltel: l'equip vasc presenta una alineació modesta on sobresurt clarament el nom de Mikel Nieve. Guanyador de la meravellosa etapa reina de l'any passat i 11è a la general final, l'objectiu és igualar les prestacions i, si pot ser, millorar la general. Al seu costat, entre d'altres, el pertinaç Txurruka i el prometedor Ion Izagirre.

F
Frank Schleck: Fuglsang havia de ser el líder del Radioshack però una inoportuna lesió l'ha apartat d'Itàlia. En substitució, Bruyneel ha convocat el gran dels Schleck, a qui estem molt contents de veure'l còrrer lluny de l'influència del seu germà. És incerta l'implicació que mostrarà, però si mentalment ve amb ganes, és un candidat clar al podi. El recorregut li escau molt més que el del Tour.

G
Giau, Passo: pel vessant que s'encararà en la 17ena etapa (a l'inrevés que l'any passat, on anticipava el Passo Fedaia), és un port que s'ajusta al meu ideal de duresa: uns deu quilòmetres al 9,3% de mitja. Del seu cim a meta restaran 18 km de baixada i ve precedit d'un encadenat perfecte amb el Passo Duran i la Forcella Staulanza, conformant un tappone que afavoreix els atacs llunyans.

H
Henao: abans d'una gran volta sempre m'agrada apostar per corredors joves com a possibles revelacions i un dels candidats per aquest Giro és el colombià. A priori ha de ser la mà dreta del seu compatriota Urán en les files de l'Sky, però de ben segur també trobarà moments per al lluïment personal. Altres jovenets a seguir són Slagter, Zeits, Brambilla o Stetina.

I
Ivan Basso: la confiança que transmet no és unànime, però el seu sòlid Giro del 2010 obliguen a tenir-lo en compte com un dels dos o tres favorits principals. Duu un inici de temporada discret, però si no té imprevistos, a la duríssima tercera setmana el seu gran fons es pot imposar. Al seu costat, Szmyd, Capecchi, Agnoli i companyia conformen una guàrdia pretoriana ben fiable.

J
Joux, Col de: tothom parla dels tres tapponi dels darrers cinc dies però la 14ena etapa, la de l'encadenat final amb el Joux i Cervinia segur que es cobra alguna víctima ilustre. Es tracta de dos ports de rampes modestes, irregulars, però llarguíssims, de més de 20 km cadascun que poden acabar amb algun corredor de caire més explosiu que no s'adapti bé a pujades que ronden l'hora d'esforç continuat.

K
Kreuziger: d'acord que les seves prestacions espectaculars de 2008, en que va guanyar la Volta a Suïssa i va ser 13è al Tour amb 22 anys, auguraven un dominador absolut i això no s'ha complert. Però amb 25 anys Kreuziger duu dos top10 al Tour i un al Giro, registre a l'abast de molt pocs. ¿Serà aquest Giro el del definitiu pas endavant? Equip no li'n faltarà amb Tiralongo, Gasparotto, Dyachenko, Seeldraeyers, Zeits...

L
Lampre: amb la desqualificació de Contador, Scarponi és el guanyador del Giro 2011. A priori, no és l'únic home a batre, doncs la figura de Basso també imposa, però sí un dels principals favorits i Lampre un dels equips referència de la cursa. Motius no en falten: Cunego serà la segona aposta, amb total llibertat; Ulissi, la jove perla, també tindrà moments per a lluïr; i el polonès Niemec dista poc de ser el gregari ideal a la muntanya.

(continuarà)