Dizionario (seconda parte)

Seguim amb el que vam engegar ahir.

M

Mortirolo: usat per primera vegada en cursa el 1990, és un dels ports més trencadors d'Europa. A més, és el que va descobrir el veritable potencial de Marco Pantani durant el Giro del 94, davant Indurain, Berzin, Chiapucci i companyia. Enguany s'estrena un vessant nou, un pèl més dur i un pèl més curt, abans d'acometre l'ascensió a l'Stelvio, la Cima Coppi d'aquesta edició.

N

NetApp: el dilema de les invitacions a combinats fora del ProTour s'ha resolt, no se sap ben bé perquè, a favor dels alemanys. El seu planter no és res de l'altre món, destaquen mínimament Jan Barta, Bartosz Huzarski i el jove Matthias Brandle, però resta per veure si aonsegueixen que no enyorem l'Acqua&Sapone de Garzelli, Di Luca i Betancur.

O

OmegaPharma - Quick Step: el vigent líder del rànquing per equips de la UCI aterra a Dinamarca amb un nou força fluix dins les seves possibilitats. Cataldo lluitarà per entrar al top10 de la general i Chicchi per a sorprendre en un sprint. Més enllà, els joveníssims Kwiatkowski i Vermoten aspiren a fer un bon pròleg, mentre que Golas segurament farà gala de la seva combativitat filtrant-se en escapades.

P

Pampeago, Alpe di: la terrible 19ena etapa finalitzarà a les seves duríssimes rampes. Abans, els corredors hauran d'enfrontar-se al colós Passo Manghen, a un primer pas per Pampeago i pel Passo Lavazè. Els darrers 100 km del dia acumulen un desnivell poques vegades vist al ciclisme modern; si hi ha ganes de gresca, les diferències poden ser escandaloses.

Q

Quim Rodriguez: el Purito està davant d'una de les ocasions de la seva vida per fer quelcom gran de debò en una gran volta. La pressumpta absència d'un dominador absolut, els pocs quilòmetres contra el crono que figuren al programa i un equip de garanties el fan aspirar a tot. Només un dubte: ¿Arribarà fresc a la darrera setmana després d'un abril molt exitós i exigent?

R

Riviera Italiana: la costa nordoccidental, escenari històric de grans exhibicions de glamur i turisme refinat, serà l'escenari d'una magnífica etapa de mitja muntanya. Creuant el Cinque Terre d'est a oest i amb final a Sestri Levante s'encadenen cinc ports de mitjana dificultat sense respir. Potser la clau, tanmateix, serà en els descensos revirats per carreteres d'anunci de Martini.

S

Sterrato: la presència de les carreteres sense asfaltar (strade bianche) és gairebé testimonial enguany, apenes 3km, però amb una pendent mitja del 8,7km. L'etapa en la que està emmarcat aquest tram, a més, presenta uns darrers 60km esquitxats de pujades curtes però dures, entre les que destaquen el 1,2km al 13,8% de Montegranaro.

T

Trentino, Giro del: el banc de proves per als escaladors que concorren el Giro, disputat fa dues setmanes, va coronar el menut Domenico Pozzovivo del Colnago. És probable que la irregularitat l'impedeixi aspirar a podi, però de ben segur que, excepte lesió o manca de salut, en l'altíssima muntanya donarà més d'un recital.

U

Unzué: el patró del Movistar (el Reynolds de tota la vida) ha reclutat un nou que, menys a la victòria a la general, pot aspirar a tot: caçaetapes d'alçada (Visconti, Lastras), escaladors (Intxausti, Pardilla, Herrada), un home ràpid (Ventoso)... A més tenen un propòsit noble: brindar els èxits al record de Xavi Tondo, desparegut arà farà un any.

V

Verona: la ciutat dels Montesco i els Capuleto acollirà, al quart dia, una contrarrellotge per equips que pot obrir diferències importants. Sky, GreenEdge, Garmin i BMC semblen els combinats més forts, així que outsiders com Urán o Hesjedal en podrien sortir reforçats respecte als principals favorits a la general final.

W

Wouter Weylandt: el proper dia 9 farà un any del tràgic accident del corredor belga al descens del Passo del Bocco. No volem rebre mai més notícies com aquestes, malgrat el risc és indissociable de la naturalesa d'aquest esport. De ben segur que el record de Weylandt serà present i esperonarà el seu amic Tyler Farrar a dedicar-li una victòria.

X / Y

Les dues grafies que en llenguatge matemàtic s'associen a les incògnites serveixen aquí pel mateix: tota cursa d'aquest nivell té incerteses i malgrat esmenti en aquest diccionari desenes de corredors, és probable que algun dels ignorats sigui un dels protagonistes estelars del Giro. Així doncs, X i Y busquen noms propis (i cames) que les identifiquin.

Z

Zomegnan, Angelo: malgrat el recorregut encara conté traces reconeixibles de la seva feina, aquesta corsa rosa serà la primera de l'era post-Zome. En substitució, el màxim responsable del Giro ara és el tecnòcrata Michele Acquarone, provinent del màrqueting i que no té reserves en proclamar que ell no en sap de recorreguts i que la seva tasca està en la gestió. A tots ens sona aquesta cantarella neoliberal, oi? 

Viva il Giro!  

Avaluació ( i II)

Seguim amb el que vam començar ahir.

Liquigas - Cannondale: L'any passat van ser poc menys que una piconadora i, tot que aquest any presentaven un planter inferior, sense Basso ni Kiserlovski, el seu rendiment global ha estat lleugerament decebedor. Nibali, faltaria més, ha estat protagonista i Capecchi va trobar la recompensa de la victòria a San Pellegrino Terme. Llàstima de la malaltia que va minvar el rendiment de Szmyd.

Movistar Team: Com al llarg de tota la temporada han demostrat que no tenen un líder sòlid -Arroyo va lluitar i va estar sovint a davant, però no va poder passar de la 14a posició final- però compten amb un ampli ventall de possibilitats per a tenir presència en tots els terrenys. Prova d'això són les victòries de Ventoso a l'sprint i de Kiryienka a la muntanya, brindada aquesta darrera a la memòria de Tondo, desaparegut durant la prova. Menció especial, també per un bravíssim Lastras. Com a equip, un 9'5.

Omega Pharma Lotto: Presentaven un equip justet, força jove, però se n'han sortit prou bé, gràcies a l'agònica victòria d'etapa del desconegut De Clercq i l'enorme combativitat de Bakelants durant tota la prova, que ha merescut guanyar una etapa.

Team Astana: Kreuziger, més o menys al seu lloc (6è), en un recorregut amb massa muntanya per a ell, tot i que cal recordar que encara compta només amb 25 anys acabats de fer, per tant té encara marge de millora. En global, s'enduen la classificació general per equips, gràcies a la bona feina també de Tiralongo (una etapa guanyada), Masciarelli i Kiserlovski.

Farnese Vini: Visconti, amb el seu maillot tricolore i el dorsal 150 era l'encarregat de donar presència a l'equip i així ha estat, però al final el que ha acabat sucant ha estat Gatto a la bonica i complicada arribada de Tropea. La resta de l'equip, ben poca cosa.

Quick Step: Cataldo s'ha involucrat per primera vegada en la general d'una gran volta acabant 13è, el que l'ha fet renunciar a ser tant present en les escapades com ens tenia acostumats. Aquest paper l'han jugat, amb valentia però sense massa fortuna, Seeldrayers i Pineau.

Rabobank: Venien amb l'equip B, res a veure amb el que presentaran al Tour, però tot i això han superat la prova amb nota, gràcies la victòria d'etapa de Weening i la maglia rosa que va dur durant quatre jornades i a la consolidació de Kruijswijk, un escalador de només 23 anys que ha acabat 9è i sempre ha estat amb els millors. L'any passat va fer 18è i aquest pas endavant és tota una alegria.

Saxo Bank: Al final l'equip ha estat suficient per a recolzar Contador (veure apartat al final) en una prova que se l'han jugat els líders en el cara a cara. Dani Navarro no ha estat el del darrer Tour de França, a Porte només se l'ha vist puntualment i la notícia agradable ha estat la bona ajuda que ha brindat Jesús Hernández a la muntanya.

Sky Procycling: Poca cosa ha ofert l'equip britànic, tot i que tampoc es podia esperar molt amb el 9 que va prendre la sortida a Torino. Appollonio ha estat en les posicions d'honor en els sprints, sense poder acabar de rematar, i Löfkvist ha intentat fer una bona general (al final només 21è). Ben poc més.

Team Garmin-Cervélo: Una de les seves apostes, Tyler Farrar, va deixar ben d'hora lel Giro per la mort del seu amic Weylandt, però l'equip ha pogut suplir la mancança amb Le Mevel i Millar. El primer ha anat de més a menys, però ha tingut presència en cursa i ha acabat 15è; el britànic ha estat líder dos dies i s'ha endut la crono final.

Radioshack: decebedor el paper de l'equip nordamericà que si bé no duien una esquadra molt contrastada, es fa estrany veure un equip de Bruyneel tant discret. Machado era la seva gran esperança per a la general, però pel que sigui sembla que tot plegat li ha vingut gran. Tanmateix, espero coses bones del portuguès en un futur no gaire llunyà.

Vacansoleil: guardant el millor de la seva plantilla per el Tour, han plantejat el Giro buscant en les fugues una glòria que no ha arribat. Matteo Carrara estava fent una bona general però al final s'ha desinflat una mica caient a la 17ena posició.

Menció a banda crec que mereixen dos noms propis, pel seu pes en la cursa. El primer és, faltaria més, el guanyador absolut, Alberto Contador, i l'altre un Vincenzo Nibali que, tot i no acabar 2on ha estat el veritable antagonista del madrileny.

Contador: El corredor de Saxo bank sempre m'havia causat una barreja d'amor i odi. Les seves qualitats eren innegables, la seva competitivitat allà on corria també, però alguna cosa de la seva actitud em resultava antipàtica. Els darrers temps li he recriminat unes quantes declaracions, als meus ulls, indignes d'un esportista del seu palmarès, presentant sovint excuses per anticipat, adduint problemes físics que llavors en cursa no apareixien o no afectaven. I què dir del gest de la pistoleta en cada victòria, una mostra poc elegant de manifestar l'alegria, fruit d'un mal assessorament extern (o la manca d'ell).
Ara bé, aquest Giro ha estat impecable, mostrant-se agressiu des de la primera etapa de muntanya, atacant més lluny de meta del que ens tenia acostumats i sense córrer amb la calculadora engegada, fruit possiblement de la imminència (o no tant) de la resolució del seu afer amb el clembuterol. Contador, com el Valverde de principis de 2010 o, salvant les distàncies, el Roberto Bolaño de '2666', ha competit amb l'ànim febril, en una batalla contra el temps que se li acaba o almenys se li pot acabar. I l'espectador n'ha sortit guanyant.

Nibali: Scarponi ha acabat arrabatant-li la segona plaça del podi, però qui més ha semblat combatre l'hegemonia de Contador ha estat el sicilià. Vist com anava la cursa ja al Grosslockner, on el líder de Saxo Bank va dissipar els pocs dubtes que podien quedar de la seva superioritat, hagués estat força sensat dosificar i lluitar per la segona plaça. I més tenint en compte que no seria descabellat que Contador acabés desposseït de la victòria i el segon classificat passés a ser el guanyador a efectes estadístics. Però no, Nibali tot i veient-se inferior en més d'una pujada, va tensar la cursa en els descensos, gastant forces amb l'objectiu de dimanitar la cursa. I això és digne d'elogi.