Cadells

Ara fa exactament un any, abans de l'inici del Tour 2011, vaig escriure un post amb corredors joves a seguir. Aleshores tots ells tenien un catxet mediàtic més aviat discret. De fet vaig obviar-ne alguns de tan o més joves però que ja havien assolit certa rellevància: Boasson-Hagen, Taaramae, Van Garderen, Goss... 
Resulta curiós veure com alguns dels inclosos han evolucionat en dotze mesos. Coppel ha demostrat ser un home força sòlid en les generals; Rui Costa no només va fer bons els pronòstics a la darrera Grand Boucle guanyant una magnífica etapa de mitja muntanya, sinó que fa quinze dies ha guanyat tot una Volta a Suïssa; de De Gendt poca cosa cal dir, simplement una paraula, Stelvio; Mollema i Poels a poc a poc van confirmant que d'aquí ben pocs anys figuraran entre els favorits a lluitar per les voltes de tres setmanes.
Així, enguany també proposaré una petita llista d'aspirants a figura que en aquest Tour poden començar a deixar pinzellades del seu talent. Una curiositat a tenir en compte, la meitat són francesos:


Tony GALLOPIN: 24 anys. Una de les irrupcions més agradables de la temporada. El salt de Cofidis a RadioShack li ha sentat de meravella a un corredor que fa gairebé de tot i bé: és ràpid, passa prou bé la mitja muntanya i ja s'ha mostrat com un solvent comodí en clàssiques de tot tipus. En fi, sembla tan complert que encara no sabem ben bé de quin tipus de ciclista es tracta. Pronòstic: estarà en fugues de cert nivell en etapes ondulades o de mitja muntanya i en serà un dels components a vigilar.


Marcel KITTEL: 24 anys. Probablement el més conegut dels sis que presento. Sprinter pur, potentíssim. L'any passat va fer una irrupció sonada, aconseguint un bon grapat de victòries. Moltes es van produïr en escenaris de segona i tercera fila, però també va ser capaç d'apuntar-se un triomf a la Vuelta. Enguany debuta al Tour. Pronòstic: la competència és tremenda als sprints de La Grande Boucle, però si suporta la tensió entrarà al top5 en la majoria d'ells.


Steven KRUIJSWIJK: 25 anys. Després de fer l'any passat, uns brillants Giro i Volta a Suïssa, aquest holandès s'estrena al Tour amb ganes de confirmar les seves credencials a l'alta muntanya. Enguany ha fet una aproximació sòlida i ascendent, que va concloure amb un meritori 8è lloc a la general de Suïssa. Pronòstic: el seu rol dependrà, en principi, del paper que facin els seus companys Gesink i Mollema, però pot ser un segona espasa perillosíssim en el joc tàctic. També podria aspirar al maillot blanc.     


Thibaut PINOT: 22 anys. Aquest joveníssim corredor (foto superior) és, probablement, la gran esperança gal·la per a les classificacions generals, amb tota la pressió que això comporta. Havia d'estrenar-se en una gran ronda en la Vuelta, però a darrera hora i vistes les seves bones prestacions a Suïssa, FDJ ha decidit fer-lo debutar ja al Tour. Pronòstic: és molt d'hora per a demanar-li res massa seriós, però té a les cames alguna etapa de muntanya relativament brillant, potser als Alps, ja que els Pirineus se li poden acabar fent llargs.


Rafael VALLS: 25 anys. L'alacantí ja va córrer el Tour de 2010 amb el Footon i va donar molt bona impressió a la mitja muntanya. L'any passat, però les coses no li van sortir gens bé. A final de temporada i motivat per la desparició del GEOX de Matxín, va aconseguir un contracte amb Vacansoleil. L'aguerrit conjunt holandès sembla confiar en ell, bona prova d'això és la seva inclusió al 9 del Tour. Pronòstic: per poc que les forces l'acopanyin es deixarà veure en fugues en etapes de mitja i alta muntanya. A veure si té sort.


Arthur VICHOT: 23 anys. Un altre corredor del FDJ, que també compta, fora de l'equip del Tour, amb joves promeses com Demare, Bouhanni o Elissonde. Vichot és el típic corredor francès tot terreny, dur a la mitja muntanya, rapidet en grups reduïts i en finals que piquen cap amunt. En el passat Dauphiné va resoldre brillantment al seu favor una fuga de vuit integrants. Un dels cridats a succeïr els Chavanel, Voeckler, Casar i companyia, amb visos de millorar a la muntanya. Pronòstic: en els finals complicats farà bones classificacions i serà un rival perillós en les etapes en les que arriba l'escapada.     

Avaluació ( i II)

Seguim amb el que vam començar ahir.

Liquigas - Cannondale: L'any passat van ser poc menys que una piconadora i, tot que aquest any presentaven un planter inferior, sense Basso ni Kiserlovski, el seu rendiment global ha estat lleugerament decebedor. Nibali, faltaria més, ha estat protagonista i Capecchi va trobar la recompensa de la victòria a San Pellegrino Terme. Llàstima de la malaltia que va minvar el rendiment de Szmyd.

Movistar Team: Com al llarg de tota la temporada han demostrat que no tenen un líder sòlid -Arroyo va lluitar i va estar sovint a davant, però no va poder passar de la 14a posició final- però compten amb un ampli ventall de possibilitats per a tenir presència en tots els terrenys. Prova d'això són les victòries de Ventoso a l'sprint i de Kiryienka a la muntanya, brindada aquesta darrera a la memòria de Tondo, desaparegut durant la prova. Menció especial, també per un bravíssim Lastras. Com a equip, un 9'5.

Omega Pharma Lotto: Presentaven un equip justet, força jove, però se n'han sortit prou bé, gràcies a l'agònica victòria d'etapa del desconegut De Clercq i l'enorme combativitat de Bakelants durant tota la prova, que ha merescut guanyar una etapa.

Team Astana: Kreuziger, més o menys al seu lloc (6è), en un recorregut amb massa muntanya per a ell, tot i que cal recordar que encara compta només amb 25 anys acabats de fer, per tant té encara marge de millora. En global, s'enduen la classificació general per equips, gràcies a la bona feina també de Tiralongo (una etapa guanyada), Masciarelli i Kiserlovski.

Farnese Vini: Visconti, amb el seu maillot tricolore i el dorsal 150 era l'encarregat de donar presència a l'equip i així ha estat, però al final el que ha acabat sucant ha estat Gatto a la bonica i complicada arribada de Tropea. La resta de l'equip, ben poca cosa.

Quick Step: Cataldo s'ha involucrat per primera vegada en la general d'una gran volta acabant 13è, el que l'ha fet renunciar a ser tant present en les escapades com ens tenia acostumats. Aquest paper l'han jugat, amb valentia però sense massa fortuna, Seeldrayers i Pineau.

Rabobank: Venien amb l'equip B, res a veure amb el que presentaran al Tour, però tot i això han superat la prova amb nota, gràcies la victòria d'etapa de Weening i la maglia rosa que va dur durant quatre jornades i a la consolidació de Kruijswijk, un escalador de només 23 anys que ha acabat 9è i sempre ha estat amb els millors. L'any passat va fer 18è i aquest pas endavant és tota una alegria.

Saxo Bank: Al final l'equip ha estat suficient per a recolzar Contador (veure apartat al final) en una prova que se l'han jugat els líders en el cara a cara. Dani Navarro no ha estat el del darrer Tour de França, a Porte només se l'ha vist puntualment i la notícia agradable ha estat la bona ajuda que ha brindat Jesús Hernández a la muntanya.

Sky Procycling: Poca cosa ha ofert l'equip britànic, tot i que tampoc es podia esperar molt amb el 9 que va prendre la sortida a Torino. Appollonio ha estat en les posicions d'honor en els sprints, sense poder acabar de rematar, i Löfkvist ha intentat fer una bona general (al final només 21è). Ben poc més.

Team Garmin-Cervélo: Una de les seves apostes, Tyler Farrar, va deixar ben d'hora lel Giro per la mort del seu amic Weylandt, però l'equip ha pogut suplir la mancança amb Le Mevel i Millar. El primer ha anat de més a menys, però ha tingut presència en cursa i ha acabat 15è; el britànic ha estat líder dos dies i s'ha endut la crono final.

Radioshack: decebedor el paper de l'equip nordamericà que si bé no duien una esquadra molt contrastada, es fa estrany veure un equip de Bruyneel tant discret. Machado era la seva gran esperança per a la general, però pel que sigui sembla que tot plegat li ha vingut gran. Tanmateix, espero coses bones del portuguès en un futur no gaire llunyà.

Vacansoleil: guardant el millor de la seva plantilla per el Tour, han plantejat el Giro buscant en les fugues una glòria que no ha arribat. Matteo Carrara estava fent una bona general però al final s'ha desinflat una mica caient a la 17ena posició.

Menció a banda crec que mereixen dos noms propis, pel seu pes en la cursa. El primer és, faltaria més, el guanyador absolut, Alberto Contador, i l'altre un Vincenzo Nibali que, tot i no acabar 2on ha estat el veritable antagonista del madrileny.

Contador: El corredor de Saxo bank sempre m'havia causat una barreja d'amor i odi. Les seves qualitats eren innegables, la seva competitivitat allà on corria també, però alguna cosa de la seva actitud em resultava antipàtica. Els darrers temps li he recriminat unes quantes declaracions, als meus ulls, indignes d'un esportista del seu palmarès, presentant sovint excuses per anticipat, adduint problemes físics que llavors en cursa no apareixien o no afectaven. I què dir del gest de la pistoleta en cada victòria, una mostra poc elegant de manifestar l'alegria, fruit d'un mal assessorament extern (o la manca d'ell).
Ara bé, aquest Giro ha estat impecable, mostrant-se agressiu des de la primera etapa de muntanya, atacant més lluny de meta del que ens tenia acostumats i sense córrer amb la calculadora engegada, fruit possiblement de la imminència (o no tant) de la resolució del seu afer amb el clembuterol. Contador, com el Valverde de principis de 2010 o, salvant les distàncies, el Roberto Bolaño de '2666', ha competit amb l'ànim febril, en una batalla contra el temps que se li acaba o almenys se li pot acabar. I l'espectador n'ha sortit guanyant.

Nibali: Scarponi ha acabat arrabatant-li la segona plaça del podi, però qui més ha semblat combatre l'hegemonia de Contador ha estat el sicilià. Vist com anava la cursa ja al Grosslockner, on el líder de Saxo Bank va dissipar els pocs dubtes que podien quedar de la seva superioritat, hagués estat força sensat dosificar i lluitar per la segona plaça. I més tenint en compte que no seria descabellat que Contador acabés desposseït de la victòria i el segon classificat passés a ser el guanyador a efectes estadístics. Però no, Nibali tot i veient-se inferior en més d'una pujada, va tensar la cursa en els descensos, gastant forces amb l'objectiu de dimanitar la cursa. I això és digne d'elogi.