Cadells

Ara fa exactament un any, abans de l'inici del Tour 2011, vaig escriure un post amb corredors joves a seguir. Aleshores tots ells tenien un catxet mediàtic més aviat discret. De fet vaig obviar-ne alguns de tan o més joves però que ja havien assolit certa rellevància: Boasson-Hagen, Taaramae, Van Garderen, Goss... 
Resulta curiós veure com alguns dels inclosos han evolucionat en dotze mesos. Coppel ha demostrat ser un home força sòlid en les generals; Rui Costa no només va fer bons els pronòstics a la darrera Grand Boucle guanyant una magnífica etapa de mitja muntanya, sinó que fa quinze dies ha guanyat tot una Volta a Suïssa; de De Gendt poca cosa cal dir, simplement una paraula, Stelvio; Mollema i Poels a poc a poc van confirmant que d'aquí ben pocs anys figuraran entre els favorits a lluitar per les voltes de tres setmanes.
Així, enguany també proposaré una petita llista d'aspirants a figura que en aquest Tour poden començar a deixar pinzellades del seu talent. Una curiositat a tenir en compte, la meitat són francesos:


Tony GALLOPIN: 24 anys. Una de les irrupcions més agradables de la temporada. El salt de Cofidis a RadioShack li ha sentat de meravella a un corredor que fa gairebé de tot i bé: és ràpid, passa prou bé la mitja muntanya i ja s'ha mostrat com un solvent comodí en clàssiques de tot tipus. En fi, sembla tan complert que encara no sabem ben bé de quin tipus de ciclista es tracta. Pronòstic: estarà en fugues de cert nivell en etapes ondulades o de mitja muntanya i en serà un dels components a vigilar.


Marcel KITTEL: 24 anys. Probablement el més conegut dels sis que presento. Sprinter pur, potentíssim. L'any passat va fer una irrupció sonada, aconseguint un bon grapat de victòries. Moltes es van produïr en escenaris de segona i tercera fila, però també va ser capaç d'apuntar-se un triomf a la Vuelta. Enguany debuta al Tour. Pronòstic: la competència és tremenda als sprints de La Grande Boucle, però si suporta la tensió entrarà al top5 en la majoria d'ells.


Steven KRUIJSWIJK: 25 anys. Després de fer l'any passat, uns brillants Giro i Volta a Suïssa, aquest holandès s'estrena al Tour amb ganes de confirmar les seves credencials a l'alta muntanya. Enguany ha fet una aproximació sòlida i ascendent, que va concloure amb un meritori 8è lloc a la general de Suïssa. Pronòstic: el seu rol dependrà, en principi, del paper que facin els seus companys Gesink i Mollema, però pot ser un segona espasa perillosíssim en el joc tàctic. També podria aspirar al maillot blanc.     


Thibaut PINOT: 22 anys. Aquest joveníssim corredor (foto superior) és, probablement, la gran esperança gal·la per a les classificacions generals, amb tota la pressió que això comporta. Havia d'estrenar-se en una gran ronda en la Vuelta, però a darrera hora i vistes les seves bones prestacions a Suïssa, FDJ ha decidit fer-lo debutar ja al Tour. Pronòstic: és molt d'hora per a demanar-li res massa seriós, però té a les cames alguna etapa de muntanya relativament brillant, potser als Alps, ja que els Pirineus se li poden acabar fent llargs.


Rafael VALLS: 25 anys. L'alacantí ja va córrer el Tour de 2010 amb el Footon i va donar molt bona impressió a la mitja muntanya. L'any passat, però les coses no li van sortir gens bé. A final de temporada i motivat per la desparició del GEOX de Matxín, va aconseguir un contracte amb Vacansoleil. L'aguerrit conjunt holandès sembla confiar en ell, bona prova d'això és la seva inclusió al 9 del Tour. Pronòstic: per poc que les forces l'acopanyin es deixarà veure en fugues en etapes de mitja i alta muntanya. A veure si té sort.


Arthur VICHOT: 23 anys. Un altre corredor del FDJ, que també compta, fora de l'equip del Tour, amb joves promeses com Demare, Bouhanni o Elissonde. Vichot és el típic corredor francès tot terreny, dur a la mitja muntanya, rapidet en grups reduïts i en finals que piquen cap amunt. En el passat Dauphiné va resoldre brillantment al seu favor una fuga de vuit integrants. Un dels cridats a succeïr els Chavanel, Voeckler, Casar i companyia, amb visos de millorar a la muntanya. Pronòstic: en els finals complicats farà bones classificacions i serà un rival perillós en les etapes en les que arriba l'escapada.     

Young Hearts Spark Fire

Just abans de l'inici d'una nova edició del Tour de França, se m'ocorre proposar una llista de 10 joves corredors a tenir en compte, si bé no per ésser decisius, sí per deixar pinzellades d'un prometedor futur. Tots deu són menors de vint-i-cinc anys. Aquí estan per simple ordre alfabètic:

Jérome COPPEL: l'enèsima gran esperança francesa per a les generals de les grans voltes. L'any passat ja va ser cinquè a la Dauphiné. I enguany un segon lloc a Murcia i un 5è a Castilla y León l'avalen. Intentarà aguantar el màxim amb els favorits, capitanejant el Saur-Sojasun. Pronòstic: entre el 10è i el 15è a la general final.

Rui COSTA: portuguès del Movistar. Tot terreny, hàbil en el noble art de la fuga, amb recursos per a jugar la carta guanyadora final. L'any passat va guanyar brillantment una etapa al Tour de Suïssa i aquest 2011 s'ha endut la modesta Vuelta a la Comunidad de Madrid. Pronòstic: si no guanya una etapa de mitja muntanya, a prop estarà.

Thomas DE GENDT: belga del Vacansoleil. Va irrompre a la París-Niça enduent-se una etapa quan estava cantat l'esprint massiu i va recuperar el maillot groc en una fuga antològica amb Thomas Voeckler. Fa 15 dies, a Suïssa, va deixar amb un pam de nas a Andy Schleck Pronòstic: si recupera bé d'una temporada força carregada, tindrà presència en les escapades, tot i que se les haurà amb molts bons rivals.

Denis GALIMZYANOV: rus del Katusha. Esprinter de nova fornada que l'any passat va debutar a la Vuelta amb cinc top10 d'etapa. Enguany ha guanyat a La Panne i a Luxemburg davant de joves prodigis com Degenkolb, Sagan o Appollonio. Pronòstic: a Katusha tindrà el monopoli de lluitar en les arribades massives ,però la grandíssima competència l'haurà de fer conformar en ser algun dia entre en els cinc primers.

Cyril GAUTIER: francès d'Europcar. El darrer Tour va ser el del seu debut amb només 22 anys i el balanç va ser positiu: 45è a la general final i presència activa en escapades. Pronòstic: en la línia de 2010; el veurem en fugues, a la mitja i l'alta muntanya i si li ve més de cara que al seu company Charteau, no és descartable que en alguna fase de la cursa s'involucri en la lluita pel maillot de la muntanya.

Gorka IZAGIRRE: vasc d'Euskaltel. El més jove del 'nou' taronja és un tenaç tot-terreny que promet bones tardes de ciclisme d'atac. L'any passat li va robar la cartera a l'experimentat Ivanov al Tour de Luxemburg, i ara arriba a la sortida de la seva primera gran volta havent fet un gran paper a Suïssa. Pronòstic: el veurem en terrenys similars als de Costa, De Gent o Gautier, lluitant en fugues d'etapes trenca-cames i/o als Pirineus. Se li pot fer llarga la tercera setmana.

Blel KADRI: francès d'origen argelí d'AG2R. Una altra de les esperances del ciclisme gal, tot i que no sembla tant encarat a les generals com Coppel. Puja bé, és valent i duu un any que l'assenyala com un corredor a l'alça. Pronòstic: estarà en alguna fuga en etapes de muntanya i, amb una mica de sort, en disputarà la victòria.

Bauke MOLLEMA: holandès del Rabobank. Un nou producte de l'aparent inesgotable cantera neerlandesa d'escaladors, la baula entre Gesink i Kruijswijk, que l'any passat va estar força endavant en un duríssim Giro i recentment ha optat fins el darrer dia a la victòria a Suïssa. Pronòstic: serà la mà dreta de Gesink a la muntanya, així que el seu lluïment individual queda supeditat a les evolucions del seu espigat cap de files.

Wout POELS: holandès de Vacansoleil. Més tulipans que pugen bé, aquest un any més jove que Mollema. Quart a Murcia aquest 2011, ha tingut actuacions regulars però sense escarafalls que fan pensar que es planta al Tour amb una preparació mil·limetrada. Pronòstic: aquí arrisco i afirmo que serà una de les veritables revel·lacions de la prova; o una etapa de les de prestigi al sarró, o bé un top 20 a la general. O, qui sap, ambdues coses.

Ben SWIFT: britànic del Team Sky. Un dels esprinters revel·lació de la temporada, amb dues victòries al Tour Down Under, i també guanyant a Castilla y León, Romandia i Califòrnia. Aquest pistard, al Tour compaginarà les arribades amb el seu company Boasson Hagen. Pronòstic: rondant el top5 en més d'una ocasió en els esprints purs (en pla, s'entén).

A banda d'aquests deu jovenets, hi ha altres corredors menors de 25 anys que ja estan més consolidats en l'elit i que per això no calia subratllar-los amb tanta avidesa. Tanmateix, espero grans coses de ciclistes com Taaramae, Van Garderen, Goss -guanyador a Sanremo-, Uran, Ciolek, l'esmentat Boasson Hagen o la futura estrella de les contrarrellotges, Adriano Malori.

(nota: el títol del post, al·lusiu a la fogositat pròpia de la joventut, és una cançó de la banda de Vancouver Japandroids)

Mudança

Aquests darrers dies no estic actualitzant el blog tant com voldria perquè em trobo en plena mudança. He deixat el barri de Sants i m'estic instal·lant a la zona alta de Vallcarca. Tot i això, el ciclisme no m'ha abandonat ni molt menys. He seguit com he pogut la París-Niça i tres quarts del mateix amb la Tirreno-Adriatico, però l'esport de la bicicleta i jo ens estem marcant d'aprop d'una manera més singular degut, precisament, a aquest canvi de domicili. M'explico: la via d'accés més habitual cap a casa meva es produeix a través del pont de Vallcarca i, just quan aquest acaba, s'arriba a la Plaça de Mons. Mons no és un terme que en català s'usi per res massa conegut, de fet no sé a què es deu aquest topònim, per això és inevitable pensar en el Mons que tinc més arrelat: el Mons de Mons-en-Pévèle, població del nord de França coneguda per posseïr un dels trams d'adoquí més durs i decisius de la Paris-Roubaix, justament en el que l'any passat Cancellara va deixar els seus rivals i va enfilar el camí cap a la victòria. El més meravellós i inquietant és que la barcelonina plaça de Mons és... adoquinada. M'agrada pensar que és un homenatge vetllat al món de les clàssiques. Un cop es passa la plaça i es segueix pujant les rampes del passeig de la Mare de Déu del Coll, al cap de menys d'un quilòmetre, s'arriba a la plaça de... Flandes. Si hi ha alguna prova lligada a la Paris-Roubaix, aquesta és sens dubte el Tour de Flandes, l'altre Monument de la llamborda i que es cel·lebra només una setmana abans de la prova francesa. Però això no és tot, uns cinc-cents metres més enllà, i ja gairebé davant de casa meva, s'arriba a un parc anomenat La Creueta del Coll. Aquí potser cal forçar-ho un pèl més però com que ja s'arriba amb el cap predisposat, no costa gaire: si invertim els termes tenim el coll de la Creueta, un dels ports de muntanya més cèl·lebres del Pirineu català, també usat a la Vuelta a España i pel cim del qual han passat en primera posició, entre altres, el gran José Luis Laguía, i l'eterna promesa Santi Blanco. Això de la Creueta del Coll és com si, salvant les distàncies, un francès ciclòfil anés a viure davant de quelcom anomenat Parc de l'Aubisque du Col. O no, però vaja, m'agrada pensar-ho.

***

La darrera entrada vam desitjar que els corredors fessin bo el recorregut de la París-Niça però, malauradament, no ha estat així. Queda la sensació que Tony Martin s'ha imposat amb comoditat i que l'únic que ha aportat espectacle ha estat l'incombustible Voeckler, la revelació De Gendt i la climatologia adversa de les dues darreres etapes. Aquí caldrà reflexionar una vegada més arran del fet que el gaudi de l'espectador és directament proporcional al patiment dels corredors. Com més s'atansen a l'abisme tràgic, millor per a l'audiència. Deu ser l'únic esport amb aquesta peculiaritat, potser amb l'excepció de quelcom tant poc televisat en directe com la marató. Tornant a la París-Niça, especialment indignant ha estat veure l'actitud de Kloden i Wiggins, 2on i 3er clasificats al final que, després de veure's ocupant aquestes posicions degut a la cronometrada de divendres, no han fet el més mínim intent de desbancar Tony Martin. Res de res.

Per contra, a la Tirreno-Adriatico, els galls sí que s'involucren i volen tenir el galliner esvalotat. A falta de la contrarrellotge final de demà dimarts, Cadel Evans parteix amb un avantatge minso davant Scarponi, Basso, Gesink, Nibali, Cunego i Gilbert. Aquest darrer s'ha endut etapa, el mateix que Scarponi, i avui ha sucat Cadel Evans a Macerata, en un d'aquells finals tant a la italiana que no em cansaré d'elogiar.