El somriure

Ai, Xavi, avui hauria d'estar parlant del Giro, de l'impressionant que és el Zoncolan in situ i de jornades que contribueixen a engrandir aquest esport que estimaves com ningú. Però no pot ser. No tinc esma. Només tinc ganes de recordar-te sempre rient. I això no és gens difícil.

Res més.