L'any 1926 no va ser tant exitós per a Bottecchia. Va haver d'abandonar el Tour de França durant el transcurs de la desena etapa, la que unia Baiona amb Luchon i suposava el primer contacte amb l'alta muntanya. En altres curses només va poder apuntar-se el segon lloc i una etapa en la Volta al País Basc. De fet, aquest any va ser més rellevant per a raons no estrictament esportives: amb l'ajuda de Teodoro Carnielli, Ottavio Bottecchia va iniciar la seva activitat com a fabricant de bicicletes, usant el seu cognom com a marca. La firma encara perdura i aquest 2011 proveeix amb un dels seus models de més alta gama l'Acqua&Sapone de Stefano Garzelli.
Bottecchia era una estrella, però més a França, on havia aconseguit els seus principals èxits, que no pas a Itàlia. De fet, la seva fama al país transalpí estava eclipsada, per una banda, per la d'un encara jove Alfredo Binda, que aleshores havia començat a sumar triomfs de prestigi, i per l'altra, pel veterà Constante Girardengo, guanyador ni més ni menys que de nou campionats nacionals, sis Milano-Sanremo i tres Giros de Llombardia.
Fins que va passar el que va de passar. El 3 de juny de 1927, a l'alçada de Peonis, mentre suposadament s'estava preparant pel Tour de França, uns pagesos van trobar Bottecchia a la cuneta d'una carretera. Estava estirat a terra, immòbil i amb una ferida molt greu al crani i la clavícula trencada. La seva bicicleta jeia separada a una dotzena de metres sense cap dany aparent. No hi havia marques de frenada que evidenciessin que un cotxe impactés amb ell. No hi havia testimonis. Bottecchia morí pocs dies després, sense arribar a recuperar la consciència, en un hospital de Gemona del Friuli.
Aleshores no van fer sinó començar les especulacions sobre una mort que encara no ha estat aclarida de mode convincent. La versió oficial va dictaminar de manera sospitosament ràpida que un cop de calor li havia fet perdre l'equilibri i al caure havia sofert les ferides fatals. Tanmateix, hi havia detalls que no quadraven: Perquè tanta distància entre el cos i la bicicleta? Un cop de calor a primers de juny i abans del migdia? Això li pot succeïr a un professional acostumat a etapes de 400 quilòmetres amb ports de muntanya pel mig?
Es comenta, amb poques garanties de veracitat, que anys després un pagès va declarar en el seu llit de mort que va sorprendre un ciclista agafant raïms de la seva vinya; li va etzibar un cop de pedra amb tanta mala baba com punteria. A banda de la poca consistència de la font, més dubtes: menjant raïms a primers de juny? A quina època maduren els raïms al nord-est d'Itàlia, al mateix peu dels Alps?
Com no podia ser de cap altra manera, amb tanta incertesa, la literatura, la xerrameca i la conspiranoia van acabar generant la més tèrbola de les hipòtesis: l'assassinat amb coartada política. L'any 1927, Itàlia està en plena hegemonia feixista, amb Benito Mussolini consolidat al capdavant del moviment. A Bottecchia, en canvi, se li atribueixen filiacions polítiques no gaire favorables envers el règim. Qui recolza aquesta teoria addueix la (relativa) influència del campió a França, on era rebut amb honors d'estrella, i avala que els feixistes podien témer el que pogués afirmar o opinar en el país veí. Fins i tot aquesta martingala compta amb un pressumpte sicari: un italià mort per ferides d'arma blanca al litoral de Nova York va arribar a afirmar que havia estat contractat com a assassí a sou.
En definitiva, moltes hipòtesis i ben poques certeses. De fet, només una: Bottecchia forma part des d'aquell dia tràgic, i gràcies a les seves victòries a París, de la galeria de mites del ciclisme. I així en dóna fe la primera de les plaques conmemoratives que hi ha durant l'ascenció del Zoncolan.
(foto: Isaac Casals)
Bottecchia era una estrella, però més a França, on havia aconseguit els seus principals èxits, que no pas a Itàlia. De fet, la seva fama al país transalpí estava eclipsada, per una banda, per la d'un encara jove Alfredo Binda, que aleshores havia començat a sumar triomfs de prestigi, i per l'altra, pel veterà Constante Girardengo, guanyador ni més ni menys que de nou campionats nacionals, sis Milano-Sanremo i tres Giros de Llombardia.
Fins que va passar el que va de passar. El 3 de juny de 1927, a l'alçada de Peonis, mentre suposadament s'estava preparant pel Tour de França, uns pagesos van trobar Bottecchia a la cuneta d'una carretera. Estava estirat a terra, immòbil i amb una ferida molt greu al crani i la clavícula trencada. La seva bicicleta jeia separada a una dotzena de metres sense cap dany aparent. No hi havia marques de frenada que evidenciessin que un cotxe impactés amb ell. No hi havia testimonis. Bottecchia morí pocs dies després, sense arribar a recuperar la consciència, en un hospital de Gemona del Friuli.
Aleshores no van fer sinó començar les especulacions sobre una mort que encara no ha estat aclarida de mode convincent. La versió oficial va dictaminar de manera sospitosament ràpida que un cop de calor li havia fet perdre l'equilibri i al caure havia sofert les ferides fatals. Tanmateix, hi havia detalls que no quadraven: Perquè tanta distància entre el cos i la bicicleta? Un cop de calor a primers de juny i abans del migdia? Això li pot succeïr a un professional acostumat a etapes de 400 quilòmetres amb ports de muntanya pel mig?
Es comenta, amb poques garanties de veracitat, que anys després un pagès va declarar en el seu llit de mort que va sorprendre un ciclista agafant raïms de la seva vinya; li va etzibar un cop de pedra amb tanta mala baba com punteria. A banda de la poca consistència de la font, més dubtes: menjant raïms a primers de juny? A quina època maduren els raïms al nord-est d'Itàlia, al mateix peu dels Alps?
Com no podia ser de cap altra manera, amb tanta incertesa, la literatura, la xerrameca i la conspiranoia van acabar generant la més tèrbola de les hipòtesis: l'assassinat amb coartada política. L'any 1927, Itàlia està en plena hegemonia feixista, amb Benito Mussolini consolidat al capdavant del moviment. A Bottecchia, en canvi, se li atribueixen filiacions polítiques no gaire favorables envers el règim. Qui recolza aquesta teoria addueix la (relativa) influència del campió a França, on era rebut amb honors d'estrella, i avala que els feixistes podien témer el que pogués afirmar o opinar en el país veí. Fins i tot aquesta martingala compta amb un pressumpte sicari: un italià mort per ferides d'arma blanca al litoral de Nova York va arribar a afirmar que havia estat contractat com a assassí a sou.
En definitiva, moltes hipòtesis i ben poques certeses. De fet, només una: Bottecchia forma part des d'aquell dia tràgic, i gràcies a les seves victòries a París, de la galeria de mites del ciclisme. I així en dóna fe la primera de les plaques conmemoratives que hi ha durant l'ascenció del Zoncolan.
(foto: Isaac Casals)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada