16 de set. 2011

L'adéu d'un guerrer


Carlos Sastre diu que plega, que ja en té prou de pedalejar a nivell professional, que ja ho tenia coll avall i que ho deixa satisfet respecte com li ha sortit la Vuelta al seu equip, el Geox. El corredor madrileny no ha estat sens dubte el més carismàtic de la seva generació, però deixa un palmarès en grans voltes digne de menció qualitativa però sobretot quantitativa.

Sastre ha près la sortida en 26 (!) rondes de tres setmanes i les ha acabat totes excepte la Vuelta del 2001. En una època en que, per influència del mètode Armstrong, es mesuren molt els esforços i es focalitzen els objectius de manera exagerada, Carlos Sastre ha estat any rera any entre els corredors que més quilòmetres ha completat en competició al llarg de la temporada. Més dades: en sis d'elles ha fet podi (aquí una dada: Frank Schleck, 31 anys, només té un podi en grans voltes, aconseguit fa dos mesos). Cal tenir en compte, també, que al voltant de la meitat d'elles les ha corregut com a gregari amb relativa llibertat de Beloki, a la ONCE; Tyler Hamilton i Basso, al CSC; i més tard compartint jerarquia amb Frank Schleck a l'espera de la progressió d'un jove Andy. Per damunt de tot serà recordat per la magnífica victòria aconseguida a l'Alp d'Huez que li va valer el merescut triomf al Tour de França de 2008. Triomf, per cert, que segurament no va tenir tot el ressò que hauria suscitat si el protagonista hagués estat una figura més mediàtica.

En definitiva, un dels ciclistes recents que millor ha reunit els valors inherents a aquest esport: un sacrifici constant, una dedicació al llarg de molts anys i una capacitat de patiment molt per damunt del reconeixement públic que n'ha obtingut. Gràcies i sort.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada